7 consells bàsics per millorar la teva vida sexual

Nova YorkParelles preocupades perquè tenen libidos “incompatibles”. Persones que lluiten per arribar a l’orgasme. Amants que es pregunten si tenen una quantitat “normal” de sexe. Els terapeutes, educadors i investigadors sexuals tendeixen a veure aquests problemes a la consulta una vegada i una altra. Ens hem posat en contacte amb ells per preguntar-los què els agradaria que la gent sabés sobre el sexe i la intimitat. Això és el que ens ha explicat:

Lori Brotto, psicòloga i professora de la Universitat de la Colúmbia Britànica, passa molt de temps intentant convèncer la gent que no existeix el concepte de vida sexual normal pel que fa a com i amb quina freqüència es mantenen relacions íntimes. La freqüència amb la qual les parelles mantenen relacions sexuals no és una mesura significativa de la salut sexual, explica, encara que és una cosa a què “la gent dona molta importància”. Segons ella la freqüència no diu res sobre si les persones gaudeixen realment del temps que passen amb la parella i de les relacions sexuals que mantenen. “He treballat amb parelles que tenen sexe cada nit i se senten desgraciades”, resumeix Casey Tanner, terapeuta sexual establerta a Nova York. En canvi, ha treballat amb parelles que se senten profundament unides i que mantenen relacions sexuals potser tres cops l'any.

Tendim a pensar en el sexe com una acció, tal com descriu Esther Perel, una terapeuta de parelles, però ella ho replanteja als seus pacients i al públic de les seves xerrades i tallers. “El sexe no és una cosa que es fa”, diu Perel. “El sexe és un lloc on vas”. Sovint fa preguntes com ara: “Què vols experimentar allà? Per tu és una experiència de transcendència? D'unió espiritual? De connexió profunda?”. O bé “és una experiència en què pots ser entremaliada i, per una vegada, no ser una bona noia?”.

Candice Nicole Hargons, professora associada de la Universitat d'Emory, per la seva banda, anima els seus clients a pensar en la idea d'un “menú sexual”."La majoria de nosaltres rebem un menú sexual molt poc condimentat quan som nens", va dir. Els tipus de sexe del nostre menú poden estar influïts pels mitjans de comunicació, les classes d'educació sexual i allò que aprenem socialment. Però ella anima els seus pacients a crear un menú més saborós i personalitzat, “que diguin per si mateixos quins són els seus sí, quins són els seus no, quins són els seus potser”. L'única cosa no negociable? El plaer ha de ser el plat principal.

“Et sorprendria saber amb quanta gent parlo diàriament que no entén que el sexe no ha de ser dolorós”, comenta Jessica Ross, terapeuta sexual de Michigan. “L'orgasme? És opcional. Però el plaer és obligatori”.

El desig sexual, tal com es presenta a la televisió, el cinema i la pornografia, és invariablement espontani: un impuls sobtat i aclaparador de tenir relacions sexuals. Però hi ha un altre tipus de desig igualment vàlid, conegut com a desig receptiu. Lauren Fogel Mersy, psicòloga i terapeuta sexual establerta a Minnesota explica que aquest sorgeix en resposta al plaer deliberat a estímuls eròtics. Les persones que tendeixen a experimentar el desig receptiu s'han de sentir tranquil·les perquè “no hi ha res de dolent”, diu. “No estan trencades”. Potser només necessiten treballar una mica més per comprendre quin tipus d'estimulació eròtica els ajuda a sentir-se oberts a la possibilitat d'intimar, com ara el tacte, per exemple. A més, les parelles han de deixar de banda l'expectativa que han d'estar alineats com i quan experimenten el desig. "La discrepància en el desig és la norma i no pas l'excepció", va dir la doctora Fogel Mersy.

"El clítoris és el centre neuràlgic de l'orgasme femení, i la immensa majoria de les terminacions nervioses sensitives que contribueixen al plaer es troben a la superfície de la vulva, no dins de la vagina", descriu Ian Kerner, terapeuta sexual de Nova York. La majoria de les postures sexuals no estimulen gaire el clítoris, comenta, cosa que contribueix en gran manera a la bretxa orgàsmica entre les parelles heterosexuals. En adoptar un “enfocament més clitorià del sexe”, les activitats que solen considerar-se preliminars, com l'estimulació manual i oral, són l’acte principal, explica Kerner.

Dit això, hi ha dones que poden arribar a l'orgasme durant el coit, segons descriu Debby Herbenick, professora de l'Escola de Salut Pública de la Universitat d'Indiana: investigacions suggereixen que el 18% de les dones arriben a l'orgasme només amb la penetració. "Per a les dones que sí que volen tenir un orgasme durant la penetració vaginal està bé voler això".

Hi ha molts tòpics sobre la sexualitat masculina: entre ells, que tots els homes pensen en sexe constantment, diu Kerner. "La sexualitat masculina és tan complexa i variable com la femenina", segons aquest expert. La discrepància en el desig és el problema número u que atén a la consulta, i els homes tenen les mateixes probabilitats de ser la parella amb baix desig que les dones, explica. Sovint, els seus clients homes senten molta vergonya per no iniciar les relacions sexuals com “se suposa que ho han de fer”. "Els homes no són interruptors de llum quan es tracta de sexe", destaca Kerner. "No s'encenen i s'apaguen".

Posar el sexe al calendari és un consell molt usat en teràpia, però Tanner creu que pot ser contraproduent. "La pressió d'haver de mantenir una cita sexual en realitat pot disminuir el desig sexual", diu. “En lloc de posar el sexe al calendari, programa una activitat que obri la porta a la intimitat”. El que això signifiqui variarà d'una parella a una altra, segons Jessa Zimmerman, terapeuta sexual amb consulta privada a Seattle, que ofereix el mateix consell als clients. Potser és una cita nocturna. Potser et fiques al llit una mica abans del que és habitual i a veure què passa.

Sara Nasserzadeh, psicòloga social que treballa amb clients de tot el món, explica que veu una tendència entre alguns dels seus clients a sentir com si haguessin de parlar de sexe fins al cansament.“Em sembla ridícul, perquè el sexe és una cosa que implica els cossos”, diu. Això no significa que el seu lema sigui “fes-ho sense més ni més”, però de vegades cal deixar que el cos connecti i “parli” per un, segons Nasserzadeh.