El 71% dels docents que contacten amb ANPE pateixen ansietat

PalmaUn 71% de les atencions fetes per ANPE a través de la figura del Defensor del Professor durant el curs 2022-2023 han estat a persones amb problemes d'ansietat. Aquest valor suposa un increment d'un 14% respecte de l'any precedent. La situació, ha explicat Sonia Sampol, responsable del servei, s'explica per "un increment de la incomoditat dels professionals a les aules i també en relació amb la feina i el suport que reben de l'Administració", així com als problemes de convivència, que han crescut un 21%, vinculats a situacions com la dificultat per impartir les classes. "Els professors senten que no tenen autoritat dins l'aula", ha dit Sampol. Més enllà de l'ansietat, un 15% dels 84 casos atesos han derivat en problemes de depressió i un 14%, en una baixa laboral. En general, un 41% de les consultes són de docents d'Infantil i Primària (amb un increment d'un 2% respecte de l'any anterior); el 46% de Secundària; el 5% d'FP i el 7% restant, d'altres nivells formatius.

El president d'ANPE, Víctor Villatoro, ha alertat de l'auge de les situacions d'estrès i de la "desmotivació dels docents" pel sobreesforç que realitzen per fer la seva feina i per la càrrega burocràtica. "Els docents han de fer molta feina durant el seu horari, com preparar els dissenys universals d'aprenentatge (DUA), entre d'altres. El cos de mestres està estressat per la sobrecàrrega laboral, i també perquè per part de les famílies hi ha hagut un augment de les faltes de respecte cap a ells", ha dit. Precisament, un 67% de les situacions analitzades són per consultes vinculades amb la sobrecàrrega laboral i l'excés de burocràcia i un 25% per faltes de respecte de l'alumnat. Pel que fa a l'excés de burocràcia, ANPE proposa un pla per minvar-la perquè, segons ha denunciat Villatoro, "damunt l'esquena dels professors recau massa responsabilitat, perquè han d'omplir graelles, avaluar, preparar les classes i estan cremats i molt al límit". L'administració, ha reclamat el president del sindicat, "s'ha de fer càrrec i tenir cura de l'estat emocional dels docents". Tot això, ha sentenciat, per evitar que "caiguin en una depressió profunda".

Les amenaces d'alumnes representen un 11% de les consultes gestionades per ANPE i les situacions de ciberassetjament, un 13% dels casos. En el cas de les relacions amb les famílies, la situació és encara pitjor, pel fet que les denúncies per faltes de respecte són el 30% de les consultes, mentre que la incomprensió del sistema d'avaluació dels progenitors motiven un 31% de les atencions del Defensor del Professor.

La falta d'habitatge, un problema que minva els ànims

Un altre tema que preocupa són les dificultats dels docents desplaçats per poder traslladar-se d'illa sense problemes. "Hem detectat molta ansietat i incertesa respecte de problemes com la falta d'habitatge, de docents que se n'han d'anar a les Pitiüses o a Menorca i fins i tot es plantegen renunciar a la plaça perquè no troben casa", ha assenyalat Villatoro. Per intentar combatre aquesta situació, ANPE va demanar al conseller Vera, durant la Mesa Sectorial d'aquest dilluns, que es creï la Mesa de la Insularitat aquest mateix curs. "El conseller s'hi va comprometre", ha assegurat Villatoro. Es planteja una solució a tres nivells: definir quines són les places de difícil cobertura, treballar per crear una residència per a docents destinats a Eivissa i Formentera i incrementar el plus d'insularitat. Aquest complement, a les Illes, és de 100 euros per als professionals de Mallorca i de 114 per als que van a la resta d'Illes "i està congelat des del 2007". Se situa molt per davall dels que reben els homòlegs canaris o de Ceuta i Melilla. En els primers dels casos, la quantia arriba als 500 euros al mes, mentre que a les ciutats autònomes pot arribar als 1.000 euros.

L'ús dels mòbils també és un problema que va a més. El 34% dels casos recollits són de docents que manifesten problemes per impartir les classes a causa d'aquests. És per aquesta raó que ANPE és partidari de prohibir els dispositius i de "clarificar la normativa al respecte". "La comunitat educativa s'ha de posar d'acord amb pautes per millorar l'efectivitat del procés d'aprenentatge", ha assenyalat Villatoro. Ara per ara, en relació amb els mòbils, no hi ha una normativa determinada, i són els centres els que en regulen l'ús o el veten, en funció de les seves circumstàncies.