71 platges de les Balears podrien desaparèixer abans que acabi el segle

Un informe de Greenpeace detalla els riscos pel litoral illenc si continua l'escalfament global

Imatge d'arxiu
ARA Balears
23/07/2024
2 min

PalmaEl canvi climàtic i l'escalfament global podrien tenir greus conseqüències pel litoral de les Illes Balears abans que acabi el segle. Segons el darrer estudi de Greenpeace, en què es fa referència a un informe del Centre Oceanogràfic de les Balears, 71 platges podrien desaparèixer en els pròxims anys per la pujada de l'aigua i 25 estarien en una situació d'amenaça abans del 2030.

Segons detallen, si la situació de l'escalfament global manté els ritmes actuals, el litoral illenc retrocedirà fins a 20 centímetres cada any. Això implicaria la desaparició de 23 platges a Mallorca, 33 a Menorca, set a Eivissa i sis a Formentera. A més, la gran majoria de les platges restants de l'Arxipèlag veurien com la superfície d'arena o roques es redueix a la meitat. A més, també han elaborat un llistat amb les zones de més risc i que tenen una major amenaça en els pròxims sis anys, abans del 2030.

Concretament, han detallat que les zones més amenaçades per aquest fenomen a l'Arxipèlag són el port de Formentera, la platja de les Illetes, la platja de Llevant i Cas Saliners, a Formentera; Talamanca, Sant Francesc de l'Estany, el port de Sant Antoni, Cala Gració, la platja de la Galera i Cala Salada, en el cas d'Eivissa; la platja de Muro, Alcúdia, la reserva natural de l'Albufereta, la Calobra, el Malgrat, el passeig Marítim de Palma i les Salines del Trenc, a Mallorca; Maó, Cala Llonga, la Mesquida, el parc Natural de l'Albufera del Grau, Fornells, Ciutadella, Cala Galdana i Biniancolla, en el cas de Menorca.

Amb tot, Greenpeace ha explicat que a més de les conseqüències del canvi climàtic, un altre fet "preocupant" per als 1.428 quilòmetres del litoral balear és l'aglomeració d'habitatges i establiments dedicats a l'ús turístic i residencial i l'elevada pressió que suposa això per a l'ecosistema illenc. De fet, destaquen que actualment el 8,1% de la costa de l'Arxipèlag està degradada a causa de la construcció de xalets i hotels, i la massificació turística dels indrets naturals deixen la flora i fauna d'aquests indrets en una situació de risc extrem.

Davant aquesta situació se sumen a les reivindicacions viscudes aquests darrers mesos per exigir un canvi de model turístic que freni la massificació i eviti que el territori illenc perdi la seva essència i s'extermini lentament l'ecosistema balear. Així, per a Greenpeace, les Illes Balears són l'indret de la Mediterrània més amenaçat, tant pel canvi climàtic com pels vessaments humans derivats de la massificació turística.

stats