El 72% de les escoles de les Illes treballa el benestar emocional dels alumnes

Palma“El nostre plantejament se centra en el benestar emocional de l’alumnat. Perquè si no en té, és pràcticament impossible assolir les fites acadèmiques”. D’aquesta manera resumeix Asun Gallardo, directora del CEIPIESO Gabriel Vallseca, la motivació de la seva estratègia pedagògica, que, des de fa 16 anys, posa el treball emocional en un lloc central. Però no és l’única escola que ho fa. D’acord amb les dades aportades per l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar (Convivèxit), entre el curs 2020-2021 i el 2022-2023, el nombre de centres que tenen en compte l’educació emocional dels alumnes s’ha incrementat un 8%, fins a situar-se en el 72% del total. La feina emocional té una conseqüència clara: s’ha reduït la conflictivitat a les aules. “Tenim un alumnat vulnerable, que viu en un entorn a vegades violent. Ara bé, la convivència ha millorat substancialment”, afirma Gallardo.

Una de les dinàmiques que més funcionen al Vallseca són les pràctiques restauratives. “Quan un alumne fa alguna cosa mal feta, s’evita el càstig i es prioritza que entengui què ha fet malament. A partir d’aquí, se l’interpel·la i se li demana: ‘Què pensaves?’ ‘Què ha passat?’ ‘A qui ha afectat i com?’ ‘Què en penses, ara?’ ‘Què faràs per reparar-ho?”, explica. I afegeix que “quan un fa mal a algú, no basta demanar perdó. Hi ha d’haver una reparació emocional perquè l’agredit es torni a sentir segur”. De fet, les pràctiques restauratives les fan tots els centres consultats, entre els quals hi ha l’IES Binissalem, que també té un espai de ioga. “Se centra en els alumnes que tenen dificultats per regular l’estrès o l’ansietat. Els entrenam en la regulació sentimental”, diu Victòria Picó, orientadora del centre.

Les emocions s’han de treballar transversalment “a totes les matèries i moments”, explica Inmaculada Sureda, codirectora del Màster en Competències Emocionals de la UIB. La feina emocional, afegeix, “hauria de ser preventiva, però moltes vegades s’arriba tard”. “Hi ha moments en què cal deixar de banda les Matemàtiques o la Història i afrontar les necessitats de l’alumne de tenir seguretat emocional, bons vincles i un coixí afectiu”, assenyala. Precisament, l’IES Calvià va rebre el Premi Nacional de Benestar en l’Àmbit Educatiu el curs passat, i una de les activitats que fa és el mindfulness, una dinàmica que s’enfoca en el moment present, sense intenció de jutjar res i amb mentalitat oberta. Així, el centre pretén millorar la capacitat de concentració i atenció dels alumnes. “T’has de conèixer a tu mateix per veure com cal relacionar-se i respectar els altres. És una feina de regulació emocional, d’entendre què et passa i saber què et bloqueja”, explica Enrique Sánchez, director del centre.

Moments per a la reflexió

L’IES Calvià té adscrits diferents CEIP del municipi amb els quals, ara per ara, no hi ha una coordinació en l’estratègia emocional. Però algunes d’aquestes escoles també posen el focus en el benestar emocional. És el cas del CEIP Ses Rotes Velles, en el qual l’educació afectiva vertebra tota l’acció del centre. També s’hi fa mindfulness cada dia, a primera hora i després del pati. Ara bé, una de les iniciatives que més han funcionat ha estat la creació del racó Boca- Orella, que posa el focus en la resolució dels conflictes. “Qui té la boca, parla i explica què ha passat i com s’ha sentit, i qui té l’orella només pot escoltar. Després es giren els rols. L’objectiu és que els alumnes aprenguin a ser assertius i a dirigir-se als altres”, explica Elena Colom, coordinadora de Benestar i Protecció. Tot plegat ha derivat que “ la convivència ha millorat substancialment ”, resumeix.

En ocasions se separa l’estat físic de l’emocional, però en l’àmbit educatiu no és així. Precisament, la psicomotricitat, una activitat en la qual els nins juguen i s’ho passen pipa, dona informació valuosa als docents. “Ho feim segons el model d’Aucouturier, un psicomotricista que va estudiar les ferides emocionals en la infància, i va definir com els nins jugaven d’una manera o una altra segons aquestes”, explica Iris Fiol, coordinadora de Benestar i Protecció del CEIPIESO Pintor Joan Miró. I posa un exemple de les deteccions que es poden fer: “Quan una emoció està sobrerepresentada, el nin mostra angoixa amb el cos, sigui amb poc o amb molt moviment, o mentre tira una torre de coixins”, explica. L’activitat es fa des dels tres anys fins a segon de Primària. En el cas dels alumnes d’ESO, “tenen la màscara adolescent i els és difícil jugar. Però ajuden a les sessions”, afegeix.

 A l’escola Mata de Jonc també fan psicomotricitat “des de fa anys”, explica la directora del centre, Carme Ronda. Fa incís que no tothom pot ser-ne professor, perquè “cal una formació específica i que durant les sessions hi hagi dos adults: un que observa i l’altre que intervé”. Més enllà de la psicomotricitat, el centre fa un acompanyament natural en el creixement de l’alumnat, “una responsabilitat que recau en el tutor, que és el referent emocional estable” . També es fa feina en tallers de tractament del dol, afegeix Ronda.

Els centres consultats es mostren agraïts per la feina que fa Convivèxit, pels seus recursos educatius i programes d’acompanyament del professorat. “La qüestió emocional requereix aprenentatge, i nosaltres posam el focus en la formació i el suport al professorat. Cal formar-lo i generar-li il·lusió per fer la feina”, explica Aina Amengual, directora de l’Institut. També afegeix que, a partir d’aquest curs, tots els centres han de tenir un coordinador de Benestar i Protecció.