72 mesures per prevenir el suïcidi
Salut ha elaborat el primer pla autonòmic de prevenció, actuació i abordatge de la conducta suïcida
PalmaLa pandèmia no només ha fet més visibles els suïcidis, sinó que també n'ha agreujat les temptatives. A les Illes Balears, l'Observatori de Salut Mental va percebre el 2020 un increment dels intents de suïcidi d'un 30% entre els infants i adolescents, i un augment del 50% entre els adults el 2021. En aquesta situació, esforços de l'àrea de Salut Mental els darrers dos anys s'han centrat a atendre aquesta emergència. Una feina que es recull en el primer Pla de prevenció, actuació i abordatge de la conducta suïcida, que ha presentat la consellera Patricia Gómez aquest dimecres.
El document inclou 72 mesures per prevenir aquesta mort, i no només unifica la feina feta fins ara, sinó que també projecta reptes de futur. Les mesures estan dividides segons els nivells de prevenció: universal, dirigides a tota la població per potenciar la salut i minimitzar el risc de suïcidi; selectiva, per a grups vulnerables d'acord amb característiques com l'edat, el sexe, la situació ocupacional, els antecedents familiars i l'orientació sexual; indicada, per a persones en risc per ideació suïcida o risc de suïcidi, i la postvenció, per a a persones que han perdut una persona estimada per aquesta causa.
Entre aquestes, hi ha accions enfocades a la comunitat, com fer campanyes de sensibilització, potenciar els programes de promoció de la salut i educació; crear un telèfon d'atenció i suport a persones en risc; augmentar el control sobre les receptes per evitar acumulació de fàrmacs o editar un codi ètic de tractament informatiu.
D'altra banda, hi ha intervencions a escala individual, com ara millorar la detecció i abordatge de la conducta suïcida en persones migrants, menors víctimes de maltractaments i persones amb addiccions; millorar la sensibilització dels cossos de seguretat i donar suport a l'associacionisme entre els supervivents al suïcidi, entre d'altres.
Educació i sistema sanitari
Pel que fa als sistemes d'atenció, el Pla preveu, entre altres coses, que es creï un registre i un mapa de suïcidis a les Illes, així com un registre de temptatives de suïcidi; incloure i analitzar el risc en l'Enquesta de Salut de les Balears; fer un informe anual de la conducta suïcida que inclogui ideació, intents i suïcidis consumats i fer autòpsies psicològiques.
Algunes de les iniciatives en l'àmbit educatiu dins el Pla són incloure l'assignatura d'educació emocional en el currículum escolar i desenvolupar un programa preventiu amb la UIB. I quant al sistema sanitari en general, es fixen objectius com millorar el temps de resposta, editar una guia per a professionals, incloure eines de detecció en la història clínica i incorporar el seguiment de persones en risc donades d'alta.
Vuit professionals més
El document ha estat coordinat per la responsable de l'Observatori del Suïcidi, Nicole Haber, juntament amb un centenar de persones de 50 institucions públiques i entitats del sector. Haber ha destacat que, des de la creació de l'Observatori, els suïcidis consumats han davallat un 10%. Ha assegurat que "és prest" per extreure conclusions, però que aquesta baixada mostra que "s'han fet coses bé", i no només ha estat cosa del seu departament, sinó de la coordinació entre tots els agents.
Per la seva banda, Patricia Gómez ha anunciat que es contractaran a temps complet vuit professionals més per a l'atenció a la conducta suïcidi, que se sumaran als vuit sanitaris a jornada completa que hi ha ara, més 17 a dedicació parcial. Sobre el Pla, ha destacat que té l'objectiu "d'agilitzar circuits, augmentar els recursos i fomentar la sensibilització de la població".