Infància en risc

El 80% dels agressors sexuals de menors són familiars o coneguts de les víctimes

Una anàlisi de Save the Children sobre 389 casos conclou que la majoria de víctimes són nenes i adolescents, que han d'esperar entre 3 i 5 anys a tenir sentència

BarcelonaCinc declaracions i vuit anys i mig després de denunciar, l’andalusa Carmen Corrales espera encara que es jutgi el seu avi matern per haver-la agredit sexualment des dels 10 fins als 14 anys. No va ser fins que en va fer 17 que es va sentir amb forces per explicar a una germana tot el que li havia fet una persona amb qui se suposava que els unia una relació d’amor i confiança. L’avi, en canvi, es va aprofitar de la neta per violentar-la demanant-li mantenir el “secret”. Aquest és el patró de la gran majoria de les violències sexuals contra la infància (també en dones adultes), ja que en vuit de cada deu casos els agressors són homes procedents del seu nucli familiar o d’amistat, persones de qui no es desconfia, cosa que desmunta el mite que són "monstres" anònims.

És una de les dades que extreu Save the Children de l’anàlisi de 389 sentències judicials a Espanya (126 a Catalunya) dels anys 2021 i 2022, en què es conclou que la justícia està lluny encara d’adoptar la lletra de la pionera llei de protecció integral de la infància i l'adolescència davant la violència (LOPIVI), coneguda com a llei Rhodes, que obligava a crear, abans del juny del 2022, jutjats especialitzats, a tenir un registre únic de víctimes i a augmentar-ne la protecció.

L’incompliment del calendari i el fet que la legislatura acabés de forma abrupta han fet descarrilar algunes de les mesures que per a l’entitat de defensa dels drets de la infància són bàsiques per augmentar la protecció, la detecció i la denúncia de la violència sexual i trencar amb “la llei del silenci” que cobreix aquest tipus d’agressions.

En xifres absolutes aportades pels Mossos d’Esquadra, l’any passat es van presentar 1.624 denúncies (4,4 cada dia) per delictes contra la llibertat sexual de menors, 949 pel delicte d'abusos sexuals (2,6 de mitjana diàriament), que ara la nova llei del només si és si reconeix ja com a agressions sexuals. Malgrat les dades, només són “la punta de l’iceberg”, perquè es calcula que només el 15% de les agressions es denuncien, afirma Ona Lorda Roure, responsable de polítiques d’infància de Save the Children a Catalunya.

Una sala de la Barnahus de Tarragona, on es dona una atenció integral als menors víctimes de la violència sexual.

De l’anàlisi de les sentències també se n’extreu un perfil de la víctima. En un 86% dels casos són dones (nenes i adolescents) i en un 4% tenen una discapacitat, que fa que encara siguin més vulnerables. L’edat mitjana de l’inici de les agressions sexuals se situa als 11 anys (la meitat, entre els 10 i 14 anys), mentre que en el període 2019-20, en el 44% dels casos va ser d'entre 13 i 16 anys.

Coaccions i enganys

En qualsevol cas, en aquesta etapa de la vida les menors acostumen a estar en un ambient protegit, acompanyades de persones de la seva confiança, que són les que a través de “coaccions i enganys” perpetren la majoria de les agressions sexuals. Segons l’ONG, el 40% dels agressors són família directa, amb especial incidència del mateix pare o de la parella de la mare, un percentatge 9 punts inferior al de l’anterior període analitzat. Un 42% més són persones conegudes (veïns, amics de la família, etc.), i el 17% restant, desconeguts. Aquesta familiaritat entre agressor i víctima facilita que l’atac quedi amagat durant anys i fins i tot un cop detectat costi fer el pas de denunciar. A més, també influeix el fet que set de cada deu agressors tenen l’expedient judicial net i només un 4% sí que presenten antecedents per agressions sexuals.

El testimoni de Carmen Corrales, que ara té 27 anys, ajuda a fer una fotografia de com respon el sistema als menors que denuncien. En el seu cas recorda que ningú li va explicar com aniria el procés i va haver de declarar fins a cinc cops en “llocs foscos, amb moltes càmeres i molts tests per respondre”: dos cops davant de la Guàrdia Civil, un amb la jutgessa d’instrucció i dos més a preguntes de metges forenses, que han donat veracitat a tot el que explica, segons ha assegurat. Com a mínim encara li queda una sisena declaració quan s’obri judici contra l’avi. Recorda que en sortia “destrossada”, com si fos un “zombi”. Ara espera que algun dia el seu agressor segui al banc dels acusats. "Necessito justícia per poder girar full a la meva vida", clama la jove.

Tot i que cada vegada s'intenta fomentar més la prova preconstituïda per evitar que les víctimes hagin d'anar a declarar més d'un cop, a Catalunya la majoria de víctimes han de fer tres declaracions en el procés. Segons l'ONG, en els últims anys ha augmentat el temps d'espera de resolució de les denúncies i ara un 24% se situa en els tres anys, i un 34% dels casos entre els quatre i els cinc. En un 20% dels casos, la notificació dels abusos la fa la mateixa víctima, però la gran destapadora és la mare (un 30%), mentre que l’escola o l’àmbit sanitari tan sols representen el 2%.

Condemna sense justícia

De les sentències analitzades a Catalunya, només un 18% van absoldre l'acusat, mentre que en un 21% dels casos els jutges van tenir en compte com a única prova la paraula de la menor agredida per dictar condemna. No obstant això, per a l'ONG "una sentència condemnatòria no vol dir justícia", ja que durant tot el procés la víctima és sotmesa a un estrès innecessari que atempta contra els seus drets i les deixa amb seqüeles emocionals, mentals i físiques. Per a Carmen del Moral, responsable de polítiques de la infància de Save the Children, és essencial "una reforma de la justícia, a l’altura de la infància", segons ha indicat a la presentació de les conclusions de l'informe. "No pot ser que denunciar suposi un calvari, una situació de desprotecció, i que faci reviure la situació de violència per a les víctimes", ha denunciat.

En aquest sentit, Del Moral ha avalat el model Barnahus, que la Generalitat va estrenar a Tarragona de manera pionera a tot l'Estat copiant l'experiència islandesa, i que ofereix sota un mateix sostre una atenció integral a la víctima. Fins a aquest servei es traslladen tots els professionals especialitzats involucrats en el procés (policies, psicòlegs, fiscals i jutges) en un ambient molt agradable, amb jocs i un jardí, fet que evita que el menor s'hagi de desplaçar i hagi de fer diverses declaracions sobre el mateix fet, ja que s'enregistra una sola vegada i ja es considera una prova preconstituïda vàlida per al judici. De fet, el Camp de Tarragona és la zona de Catalunya que més abusos sexuals a menors detecta. Drets Socials preveu obrir en els pròxims anys fins a 12 d'aquests serveis a Catalunya.

stats