El 80% dels docents admeten dificultats amb l'educació inclusiva

BarcelonaLa primera macroenquesta a tot el personal docent i a les direccions dels centres educatius de Catalunya evidencia el marge de millora que hi ha en educació inclusiva. Gairebé el 80% dels docents admeten que sempre, sovint o de vegades tenen dificultats per adaptar les classes als alumnes amb necessitats educatives específiques, perquè tenen alguna discapacitat, trastorns de conducta, dificultats d'aprenentatge o provenen d'entorns molt vulnerables. A més, per a gairebé la meitat dels equips directius -un 44,5%-, la gestió de l'atenció a la diversitat és l'àrea més important per al seu desenvolupament professional. Així ho han constatat els resultats dels qüestionaris que la conselleria va enviar al juny, just quan Josep Gonzàlez-Cambray va accedir al càrrec de conseller, i que han acabat responent 41.435 docents -quasi el 40% de la plantilla- i 5.052 membres dels equips directius -el 53% del total-. A Catalunya, hi ha 73.598 alumnes de primària i 60.329 de secundària que necessiten algun suport educatiu específic (el que es coneix com a alumnes NESE). Això vol dir que el 15,3% dels alumnes catalans de primària i el 18% d’ESO requereixen alguna atenció educativa diferent de l’ordinària.

L'escola inclusiva és, de fet, una assignatura pendent des de fa anys en matèria d'educació. Malgrat els avenços que ha suposat el decret aprovat el 2017, que havia de garantir l’escolarització en un centre ordinari als alumnes amb necessitats educatives especials, la manca d'una memòria econòmica ha dificultat que es portés a la pràctica. En aquest sentit, el Parlament va aprovar fa uns dies, amb 122 vots a favor i 11 en contra (els de Vox), la creació d’una comissió d’estudi sobre el desplegament d’un sistema educatiu inclusiu a Catalunya. "Cal millorar la capacitat de les escoles d’acollir tot l’alumnat del seu entorn, sigui quina sigui la seva condició, i continuen mancant recursos per poder fer una atenció adequada a l’alumnat amb necessitats educatives especials", deien els parlamentaris, que també reconeixien que cal donar suport "a la tasca pedagògica que realitzen els i les docents, que han d’afrontar en el seu dia a dia una complexitat creixent a les aules”.

Als nous pressupostos del Govern per al 2022, es preveuen 32 milions més per a l'escola inclusiva, que serviran per incorporar 278 nous professionals a centres públics i concertats. Tot i això, sindicats i oposició critiquen que és insuficient. A l'escrit parlamentari per crear la comissió es recollia que durant deu anys s'han duplicat els diagnòstics de necessitats educatives específiques, mentre que la plantilla de professionals dels equips d’atenció psicopedagògica que donen servei a les escoles "només s’havia incrementat en 20 persones”.

Mestres ofegats en la burocràcia

Els resultats de la macroenquesta revelen també que la immensa majoria de mestres i professors (un 90%) se senten "responsables del rendiment escolar de l'alumne" però alhora, també nou de cada deu avisen que estan ofegats per un "excés de feina administrativa". És la cara i la creu dels resultats dels qüestionaris: segons la secretària general del departament, Patrícia Gomà, queda demostrat que els professionals educatius tenen un "alt grau de compromís" amb la seva feina, però també que cal que l'administració "es desburocratitzi" perquè la feina dels docents sigui més fàcil.

De mitjana, els mestres i professors estan satisfets amb el sou que reben per la seva feina, fins al punt que una gran majoria (3,5 sobre 4) escollirien ser docents si tornessin a triar professió. Tot i això, es revelen algunes mancances, sobretot en formació: dos terços dels enquestats mai han assistit a classes d'altres companys, prop de la meitat no han participat mai o només ho han fet un cop l'any en formacions en el centre i només la meitat consideren que el claustre té la necessitat de fer canvis metodològics i està obert al canvi. En aquesta línia, és molt destacable el 40% de membres dels equips directius que han accedit al càrrec sense cap formació prèvia.