“El 80% del que venc a la farmàcia són cremes solars i corporals”
El canvi d’hàbits de la societat balear, a més del baix marge de benefici dels fàrmacs, duu les apotecàries a potenciar la parafarmàcia, que ja representa una gran part dels ingressos
PalmaEl negoci farmacèutic de les Illes Balears ha patit una transformació important en els darrers anys. L’evolució del turisme, com també ho és en la resta de sectors econòmics illencs, ha estat el principal motor de canvi en les dinàmiques de les apotecaries. “Un 80% del que venc són cremes de sol i corporals”, asseguren des de la farmàcia Riera Grau de Cala Millor, que ha notat un increment en la venda dels productes de parafarmàcia d’ençà que va obrir les portes fa sis anys. Això no només compromet la major part dels ingressos del negoci a un únic producte, sinó que suposa una amenaça per a una part del medi illenc. Segons un estudi de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea), certes substàncies de la crema solar redueixen a la meitat les propietats de la posidònia i, a més, minven la seva captura del CO2.
El president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears (COFIB), Antoni Real, explica que la transformació del mercat farmacèutic “ha estat més ràpida a les Balears que a altres autonomies”. Real argumenta que “més enllà del turisme, les Illes també tenen una població més oberta a l’extrior i això fa que estiguem més condicionats pel que ens arriba de fora”. La tendència del mercat de productes de parafarmàcia, afegeix, “apunta a un increment progressiu de les vendes”. Ara bé, les diferències de vendes i beneficis entre les apotecaries turístiques i la resta són grans, donat que bona part d’aquests productes són de preu lliure.
Els canvis en el sector tenen una conseqüència paradoxal: “Un metge viu de la medicina, però un farmacèutic viu de tot el que hi ha dins la farmàcia que no són medicaments”, assegura Pep Balaguer, titular de la farmàcia Balaguer-Siquier, amb un perfil de client també turístic. Els farmacèutics, explica, s’han reinventat, perquè els preus dels fàrmacs “de cada vegada baixen més”. En el seu cas, ven un 60% de parafarmàcia i un 40%, de medicaments. De nou, les cremes solars, antiedat i hidratants són les líders. Més enllà que la gent les demani més, quan entres en una farmàcia són els productes que estan a la vista, en una clara invitació a la compra. I té una causa: “Els medicaments no donen pràcticament marge, mentre que dels altres productes en pots treure entre un 25 i un 35%”, assegura Balaguer.
La farmàcia Tramuntana de Caimari explica una realitat diferent que té la seva raó en el perfil de client. “Són autòctons, de la tercera edat i els venem molt de medicament amb recepta. Compren el que els entra a la targeta sanitària i poc més”, assegura la seva titular, Ariadna Parcerisa. De fet, la venda de fàrmacs representa el 80% del volum del seu negoci, però no dels ingressos. “Perquè el marge de benefici dels medicaments és ínfim”, lamenta.
Relleu generacional
En aquest context de transformació del sector, hi ha hagut un relleu generacional, en el qual alguns dels farmacèutics s’han enfocat a les xarxes socials. És el cas d’Aina Bordoy, de la farmàcia Bonnín de Palma, i experta en dermofarmàcia. El 2016 va començar a compartir continguts per “llevar mites sobre la cura de la pell i crear seguretat al consumidor”. Ara com ara, té més de 26.000 seguidors a Instagram, on comparteix productes de laboratori. Per a algunes d’aquestes col·laboracions amb marques cobra, però assegura que “mai presenta cap producte del qual no estigui convençuda que funciona”. La repercussió del perfil s’ha notat en el negoci de l’apotecaria. “Hem guanyat clients nous i fidelitzat els antics, i quan trec algun producte a xarxes, hi ha un pic de vendes”. Bordoy no és l’única farmacèutica que compagina la seva feina amb la feina a les xarxes com a influener, sinó que de perfils així n’han sorgit arreu de l’Estat.
En el cas de la seva farmàcia venen “de tot”, diu entre rialles. “Alimentació, dietètica, nutrició infantil, higiene corporal, ulleres de sol, pintaungles, o cosmètica”, entre d’altres. Malgrat l’impacte de les xarxes, Bordoy assegura que la seva és una farmàcia de barri, prop de la plaça de Toros, on els principals clients són residents i algun “turista despistat”. De fet, l’ARA Balears ha parlat amb diversos veïns de Palma per saber quina relació tenen amb les farmàcies, més enllà de la compra de fàrmacs. Alguns d’ells asseguren que hi compren els xampús, però tots hi adquireixen les cremes de sol, hàbit que tots van incorporar després de la pandèmia.
A Inca, allunyada de les zones turístiques, hi ha la farmàcia Gisbert-Planas que, ara per ara, “és una apotecaria de tractament i de receptes”, assegura Pau Planas, que n’és un dels titulars. En el seu cas, a poc a poc han anat incorporant perfums, xampús i gels. Però no ha estat únicament per voluntat pròpia. “A vegades ve gent i et demana un perfum, i si tu no el tens, van a una altra farmàcia, i clar...”, admet. En aquest context, la pregunta és què poden vendre les apotecaries i què no. “Està regulat”, assegura el president del COFIB. Això inclou medicaments, productes higiènics, d’alimentació, dermofarmàcia i les ulleres homologades, “perquè són un producte sanitari de protecció ocular”, entre altres. Davant el fet que ja hi ha farmàcies de les Balears que, per exemple, han començat a vendre roba, avisa: “Si les enxampen, les poden sancionar”.
