82 anys de la requisa dels 'papers' i la Comissió de la Dignitat encara reclama a Salamanca i a Àvila

BarcelonaLa Comissió de la Dignitat ha interposat dos requeriments contra el ministeri de Cultura i el de Defensa perquè siguin retornats els documents requisats a partir del gener del 1939. Fa just 82 anys que les tropes franquistes van ocupar Barcelona i va començar la requisa de documentació a entitats i a la Generalitat com a botí de guerra. La Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD) va requisar els primers documents al número 85 del passeig de Gràcia de Barcelona, que el 1939 era la seu de la Comissió de Fronteres i Ports. El botí encara no s'ha recuperat en la seva totalitat. Aquest procediment és el pas previ perquè l'entitat posi en marxa la via judicial. Si en el termini de dos mesos que preveu la llei no obtenen resposta, interposaran un recurs contenciós administratiu.

D'una banda, un requeriment és contra el ministeri de Cultura per la inactivitat en el retorn dels 'papers de Salamanca' en compliment de la sentència dictada pel Tribunal Suprem l'11 de juny del 2019. La Comissió els retreu que dinou mesos després de ser dictada la sentència encara no s'hagi executat. "La documentació no es va retornar amb l'excusa que no existien les persones a qui anava dirigida", ha explicat Josep Cruanyes. "És una afirmació ben absurda", ha afegit, ja que els papers pertanyen, entre altres, a la família de l'exconseller Josep Maria Jové, als jesuïtes o a la Casa Asil de Sant Josep de Tarragona.

La Comissió de la Dignitat adreça la carta també a Defensa perquè part de la documentació que reclamen -que es va requisar a la Generalitat- és a l'Arxiu d'Àvila, que depèn d'aquest ministeri. "El ministeri de Defensa té un deure ineludible de restituir al govern legítim de la Generalitat la documentació que correspon a la seva acció institucional de diversos departaments, des del de Defensa, Presidència, Cultura o Agricultura", manifesta l'escrit. En aquesta línia, Cruanyes ha explicat que reclamen actes del consell executiu de la Generalitat durant la guerra.

"No té sentit que després de tants anys l'exèrcit espanyol encara mantingui un botí de guerra", ha dit Cruanyes. Malgrat que fins ara la Comissió quantifica que s'han restituït el 95,5% del total dels 'papers de Salamanca', des de l'entitat asseguren que encara hi ha uns 10.000 documents que no formen part de la sentència i que s'haurien de retornar. "Queden alguns serrells pendents", ha dit el portaveu. "La memòria històrica va més enllà d'actes simbòlics com l'exhumació de Franco", ha recordat.

El portaveu de la Comissió de la Dignitat també ha posat sobre la taula la possibilitat de tornar a denunciar la situació a les Nacions Unides. El juliol del 2014, anys abans que es dictés la sentència del Tribunal Suprem, l'entitat ja va alertar el relator especial de l'ONU Pablo de Greiff.