El 85% dels mestres d’Infantil i Primària són dones

Palma“En cinc anys que fa que som a l’escola, és la primera vegada que tenc un company de cicle que és home”. Aquesta idea, que expressa la professora del CEIP Ses Rotes Velles, Elena Colom, sintetitza una realitat contundent. Ara mateix, el 84,6% dels docents d’Infantil i Primària dels centres públics de les Balears són dones (5.114) i els homes en són només el 15,4% (930). L’escletxa entre les unes i els altres s’ha expandit en els darrers deu anys. Mentre les mestres són un 18,87% més que llavors, el nombre d’homes a la mateixa etapa ha crescut un 7,7%. En el cas de Secundària (inclou IES i FP), també hi ha una majoria femenina. Elles són el 61,12% i ells el 38,88%. De nou, en la darrera dècada s’hi han incorporat més dones (41,31%) que homes (30,23%).

En relació amb aquesta situació, el professor de Sociologia de la UIB, David Abril, explica que “el que passa dins l’educació és el mateix que succeeix amb la segregació sexual en l’àmbit laboral en carreres del sector social i sanitari”. “Es tracta de carreres que no estan associades a valors com la competitivitat, que no es perceben com un esglaó de progressió social. La situació ens permet veure que les dones premien uns valors més humanitaris, i els homes, no tant”, afegeix. Aquesta tesi lliga amb el “rol de cuidadores” que Colom assegura que es dona a les mestres i que “socialment i evolutiva s’ha atribuït a les dones”. “Ens ha marcat molt”, lamenta.

Els homes, però, també reivindiquen el seu paper dins les escoles. És el cas de Toni Perelló, mestre d’Infantil al CEIP Ses Cases Noves. “M’encanten els nins petits”, explica. La seva experiència ha estat positiva, però també ha viscut situacions desagradables per part dels pares: “S’ha qüestionat la meva sexualitat, o se m’han fet els típics comentaris d’‘això és una feina per a dones’, o pares que m’han fet de menys amb relació a les meves companyes. Són idees que haurien d’estar enterrades”, exposa. Pel que fa a les companyes, s’ha sentit sempre “profundament estimat i agraït”. “Com som tan pocs homes, i més a Infantil, els fa ganes fer feina amb nosaltres”, diu.

Escletxa de gènere

Una de les raons que influeix, també, en la manca de perfils masculins dins l’àmbit educatiu és la “manca de referents”, explica la directora de l’IES Portocristo, Xisca Bonet. Aquesta situació deriva en el fet que, si de petits els infants no tenen homes mestres, els pot condicionar a l’hora de voler dedicar-se a la docència, una idea amb la qual coincideixen totes les fonts consultades. Ara bé, que hi hagi pocs homes no evita que ells assumeixin més càrrecs directius, en proporció. De fet, a Primària hi ha un 15,4% d’homes, però un 25,92% de directors. A Secundària, la diferència és més gran: un 38,8% de professors, però un 56,7% de directors. “Hi té molt a veure com es veu la figura del director”, diu Bonet. “A vegades es creu que la persona que assumeix el càrrec és aquell que té comandera, amb uns rols masculinitzats. Hauria de canviar la visió que tenim del lideratge, i entendre el director com el cap pedagògic”, apunta. Bonet també assenyala una realitat que crida l’atenció i és que, en molts dels casos en què l’home és director, la dona assumeix el càrrec de cap d’estudis, “una posició més lligada al lideratge i a la gestió”, diu.

Més enllà de la reproducció d’estereotips de gènere, en el cas dels directius, també hi influeix la conciliació familiar. “Hi té molt a veure, especialment quan tenen fills petits. La direcció requereix una gran dedicació i és molt complicat conciliar. Les dones solen entrar als equips directius quan tenen els infants més grans”, relata la directora del CEIP Ses Rotes Velles, Joana Maria Mas. En el cas de Secundària, Mas recorda que és una etapa vinculada a l’adolescència “i per ventura la figura del director imposa més”. “Va lligat al pensament masclista. El fet de pensar que els joves faran més cas a un home diu molt del model de societat que tenim”, exposa. Per la seva part, el catedràtic d’Història de l’Educació, Bernat Sureda, considera que les dones practiquen un lideratge més participatiu, enfront del dels homes, menys lligats al diàleg.

Mas també coincideix en la falta d’homes dins el sector educatiu, i ho exposa amb l’exemple de l’escola que dirigeix: “Al meu centre hi ha hagut anys que no n’hem tingut cap”. Creu que una de les raons és perquè es continua veient l’educació Infantil i Primària com a sinònim de “guardar infants”. “Hi ha una part dels homes que no se senten identificats amb aquest paper”, diu. I reivindica: “L’etapa d’Infantil és educativa, no de caràcter assistencial”.

La situació actual és de predomini femení, però es podria arribar a una major paritat en el futur? La resposta és no. De fet, segons les dades aportades per la UIB, la situació a la Facultat d’Educació dista de reflectir la paritat. De fet, només un 15,6% dels estudiants del doble grau d’Educació Infantil i Primària són homes (21 de 134), un percentatge que puja fins al 29,5% en el cas de Primària (246 de 833). En el cas de Pedagogia, ells són el 14,8% (36 de 243). Ara bé, la dada més contundent és que només el 6,1% dels estudiants d’Infantil són homes (26 de 424). Sebastià Vives estudia el grau de Primària i fa una crida als homes que es plantegen estudiar Magisteri: “El canvi és a les nostres mans. Hem de fer valdre el que feim, i els que ja hi estam ficats, hem de ser referents”, diu