Nou escoles o 1.500 mestres: què es podria fer amb els 60 milions d'euros per a l'elecció de llengua?

PalmaVox demana 20 milions d'euros als pressupostos de les Illes Balears del 2024 per destinar a l'elecció de llengua durant els quatre primers mesos del curs 2024-2025. Aquesta xifra arribaria als 60 milions durant tot el curs escolar. Davant aquest fet, l'STEI assegura que amb aquests doblers es podrien contractar "1.500 professors més", un fet que permetria una "rebaixa considerable" de les ràtios i una "millora de l'atenció a la diversitat" de l'alumnat. De fet, entre 2016 i maig de 2023 l'Ibisec va fer 2.093 intervencions a centres i noves escoles i instituts, per valor de 135 milions, un fet que dona una idea de la quantitat de projectes que es podrien fer amb el cost de l'esmena de Vox. Ara per ara, encara no se sap concretament a què es destinarien els doblers que demana el partit d'extrema dreta.

Amb aquest import, diu el sindicat, també es podrien construir nou instituts, "si s'agafa com a model de pressupost l'IES Santa Maria". També es podrien fer nou CEIP de dues línies, "com el de Sant Ferran de ses Roques (Formentera)", o 21 installacions per impartir cicles formatius, "prenent com a model el pressupost de l 'actuació feta a l'IES Isidor Macabich" d'Eivissa.

Eliminar 150 barracons

Els 60 milions també donarien solució, assegura el sindicat, al pla de climatització dels centres educatius previst per fer enfront de l'emergència climàtica, que començarà amb un pla pilot a determinats centres d'arreu de les Balears, en funció de les seves característiques. "A més de reduir a dos anys el Pla d'infraestructures, que té una execució de quatre anys". "Es podrien solucionar centres pendents de creació des de fa molts anys o eliminar els més de 150 barracons que hi ha aquest curs" als centres de les Illes, exposa l'STEI.

Per tot plegat, el sindicat "rebutja frontalment" que el Govern de Marga Prohens i la Conselleria d'Educació i Universitats "cedeixin al xantatge de Vox" i permetin la implantació d'una mesura "antipedagògica que no és una demanda real de la comunitat educativa de les Illes Balears i que trenca la cohesió social". Amb aquests 60 milions es dona cabuda "a les obsessions d'un partit minoritari que l'únic que pretén és la substitució lingüística del català a les Illes Balears", sentencia el sindicat.