Urbanisme

El 95% de l’Eixample de Palma es podria tomar perquè no està catalogat

Experts en patrimoni i urbanisme asseguren que el catàleg patrimonial està condicionat per interessos econòmics i directrius polítiques

El catàleg patrimonial de Ciutat desempara edificis que tenen importància arquitectònica, patrimonial, cultural i històrica.
3 min

PalmaEl Consell de Mallorca, com a institució que té les competències en Patrimoni, ha ordenat aquest dimecres la paralització temporal, durant tres mesos, de la demolició de l'edifici del carrer del 31 de Desembre, atribuït a l'arquitecte Gaspar Bennàssar, per poder-ne estudiar els valors patrimonials. L'edifici havia aconseguit l'autorització de l'Ajuntament de Palma per esbucar-lo. Aquesta controvèrsia ha posat damunt la taula el debat sobre els edificis que estan inclosos en el catàleg patrimonial de Ciutat i els que no, perquè “està clar que si no estan catalogats els poden tomar”, explica l’arquitecte Xisco Ramis.

D’ençà que l’Ajuntament de Palma va deixar decaure el Pla d’Ordenació Detallada (POD) que va aprovar inicialment el 2021 el pacte d’esquerres i que afegia edificis, zones i elements al catàleg patrimonial, “hi ha menys d’un cinc per cent de l’Eixample protegit”, assegura l’exdirector general d’Urbanisme de Cort, l’arquitecte Joan Riera. “Totes les noves incorporacions al catàleg quedaren sense protecció”, afegeix. En conseqüència, els experts en arquitectura i patrimoni consultats per l’ARA Balears coincideixen que un 95% de l’Eixample es podria esbucar per no estar catalogat.

El president i la vicepresidenta de l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA), Pere Ollers i Àngels Fermoselle qualifiquen d’“insuficient” el catàleg patrimonial de Palma i reclamen que es faci una “pentinada exhaustiva” de “tots” els edificis de la ciutat per veure quins s’han de protegir. “Però no afegir-ne ara 20, ara 100 i ara 200 més, perquè per ventura 500 edificis i elements queden fora. És una feina que si es vol fer es fa”, denuncia Fermoselle. “Però no l’han feta ni uns polítics ni els altres”, afegeix Ollers.

Al catàleg patrimonial de Ciutat que no va tirar endavant per la no aprovació definitiva del POD s’havien inclòs edificis, elements i zones dels carrers de Reina Maria Cristina, de Jafudà Cresques, de Francesc Fiol i Joan, de Pablo Iglesias, de Julià Álvarez, de Sanchis Guarner, de Rei Sanç, de l’avinguda del Comte Sallent, i el tram central del 31 de Desembre, entre d’altres. “Però això no vol dir que no hi hagi altres carrers de l’Eixample i les seves travessies que necessitin protecció”, adverteix Fermoselle.

Pel que fa als estils dels edificis que no tenen protecció, la vicepresidenta d’ARCA apunta que, tot i que dins l’Eixample hi ha “diferents estils, pels anys en els quals es varen construir, la majoria responen a una estètica racionalista, o bé a un regionalisme senzill”.

A més d’incloure edificis en el catàleg amb una fitxa específica, també es poden protegir zones per preservar el caràcter del nucli i conservar-ne l’ambient. De fet, el Pla Territorial de Mallorca contempla que als catàlegs es redactin fitxes ambientals. Un exemple d’una zona que tenia una protecció ambiental abans que se suspengués el POD és la de l’Arxiduc Lluís Salvador, on hi ha elements d’arquitectura tradicional amb influències modernista i regionalista que ofereixen una paisatgística de conjunt i tipològica. La fitxa d’aquesta àrea esmenta que “hi predominen els edificis entre mitgeres de tres altures, de vegades de quatre, amb obertures de llinda rectangulars i amb porticons i reixeria lleugera de força. Solen comptar amb persiana mallorquina de color verd, que en conjunt produeix un ritme visual”. Ara està desprotegida i és on hi ha l’edifici del 31 de Desembre que es demolirà.

A més, també s’havien inclòs al catàleg edificis d’altres barris tradicionals com la Soledat, Son Rapinya, la Vileta, la Bonanova, Son Espanyolet, Gènova, Sant Jordi i l’Aranjassa, entre d’altres, “i a més es disposava de mecanismes per a la protecció ambiental dels elements més característics”, recalca Riera.

Motius per no catalogar

Coincideixen els experts que darrere la decisió de catalogar (o no) un immoble, una zona o un element “sempre” hi ha “criteris subjectius”, “interessos econòmics” i “directrius polítiques”. Per una banda, Ramis exposa que “el catàleg el redacta un arquitecte amb unes directrius polítiques”. Un altre fet que, segons considera Fermoselle, “afavoreix” la demolició d’edificis és que “l’aprofitament que els poden treure sigui major que el que hi ha”. La portaveu de Més per Palma i exregidora d’Urbanisme, Neus Truyol, ho relaciona amb la situació del mercat de l’habitatge a les Illes: “El mercat està intervenint per canviar la ciutat. Hi ha gent disposada a esbucar un edifici històric i li és igual si és Palma o Singapur. Són inversors despiadats”.

stats