Algèria i Balears: migracions d’anada i tornada

EivissaFins i tot en la misèria hi ha classes. No és el mateix jugar-te la vida en creuar una frontera si fuges de la guerra, i, per tant, existeix la possibilitat de demanar asil com a persona refugiada, que si fuges de la pobresa i ets un més dels més de 258 milions de migrants econòmics que avui es registren en el món segons dades de l’ONU. Almenys pel que fa a les possibilitats que es poden obrir o tancar quan es baixa de la pastera i es trepitja sòl ferm europeu.

Possiblement, si els 50 algerians, menors inclosos, que la setmana passada van arribar a les costes eivissenques haguessin pogut accedir a l’estatus de refugiats, potser no haguessin estat enviats a un Centre d’Internament per a Estrangers (CIE), en el qual podran estar privats de llibertat -per una falta administrativa- fins a 18 mesos, per després ser deportats al seu país.

Incapacitat de donar resposta

Tot i això, algunes d’aquestes persones van córrer una altra sort, en concret els 18 que no van obtenir plaça en cap CIE i que, després del seu pas pels jutjats, van ser posades en llibertat sense més ajuda que la que els va prestar la Creu Roja posant de manifest la incapacitat de donar resposta d’una illa que rep prop d’un milió de turistes per any però que, no obstant això, “es veu saturada” -segons va titular algun mitjà de comunicació- amb l’arribada de menys d’una vintena d’immigrants.

Aquests no són els primers algerians que arriben a les costes balears en els últims anys. Al juliol una pastera procedent d’Algèria arribava a Menorca, a l’octubre en van arribar quatre més a Mallorca i Eivissa. Però el camí entre aquest país del nord d’Àfrica i l’arxipèlag balear ha estat àmpliament recorregut al llarg de la història i no sempre amb destinació a les Illes. De fet, Algèria ha estat una destinació molt significativa d’emigració per als balears en el seu conjunt i per als eivissencs en particular.

Encara que la presència espanyola a Algèria es remunta a la Corona d’Aragó, la immigració espanyola va agafar impuls a partir de la segona meitat del segle XIX, quan aquest país es va convertir en una de les més importants colònies de França -el castellà era l’idioma predominant en l’occident algerià, on també tenien una presència molt important les varietats del català parlades al País Valencià i les Balears- i va continuar sent significativa fins a la fi de la Guerra Civil, amb l’arribada massiva de refugiats espanyols.

Crisis agrària i colonial

Al segle XIX els principals motius d’emigració des de les Balears van ser la crisi agrària i la crisi colonial, que van donar lloc al fet que Algèria es convertís, de fet, en la principal destinació de l’emigració de les Illes tal com demostra l’Estadística d’Emigració i Immigració a Espanya 1891-1895: cap a Algèria van partir 2.034 illencs en aquest període.

Segons apunta Antoni Marimon Riutort en el seu estudi El Sud també existeix, només entre el 1892 i el 1900 van anar a Algèria des de les Illes Balears 4.828 persones. Per illes, 1.763 menorquins es van dirigir a Algèria en aquests anys; en el cas d’Eivissa, el predomini de l’emigració a Alger també era, en paraules de l’autor, “aclaparant”, amb un total de 1.396 persones.

I l’emigració balear a Alger va continuar especialment arran de la Guerra Civil espanyola. Pel que sembla, a Eivissa i Formentera, al setembre de l936, davant l’ocupació franquista, algunes petites embarcacions es van escapar cap a Alger. La repressió va motivar més endavant més fugides, com la d’una embarcació de Formentera que va arribar a Orà el febrer del 1937. També menorquins i mallorquins van ser acollits en aquest país durant el període de guerra i la postguerra.

Arran de la independència d’Algèria i del procés de descolonització, el flux de migració des d’aquest país s’ha invertit i són els algerians els qui emprenen el viatge a les nostres costes albergant possiblement expectatives similars a les d’aquells balears que van fer d’Algèria la seua llar fa més d’un segle.

Ara són ells els que emprenen el viatge contrari i arriben a Eivissa on, en passar per la Creu Roja per adquirir mantes per passar la nit, tan sols els fa falta alçar la vista a l’edifici del costat, el del Consell, per llegir “Refugees welcome” a la pancarta que el corona. No. Els 50 algerians que van arribar a Eivissa la setmana passada no venien fugint de la guerra, no eren refugiats, però com assenyala la poeta anglosomali WarsanShire: “Ningú fica els seus fills en una pastera llevat que l’aigua sigui més segura que la terra”.