Calvià destina 140.000 euros per vigilar i protegir Punta Balena

PalmaPunta Balena torna a ser un any més el protagonista de l’arribada de milers de joves a la recerca d’un turisme de gatera sobre el qual s’ha posat el focus en els darrers anys perquè arriba al darrer extrem. En aquest context s’enllacen les paraules Punta Balena, turistes i alcohol, i de manera inevitable n’apareix una de nova: el balconing. Els esdeveniments així ho demostren, ja que des que ha començat l’estiu la xifra de víctimes mortals s’eleva a sis (quatre de les quals s’han produït a Magaluf) i ja s’han registrat tretze casos de caigudes des de balconades.

Les millores duites a terme els darrers temps han estat poc efectives i no han aconseguit frenar un turisme que es converteix en un focus continu de tràgiques notícies.

Costs del ‘balconing’

El balconing no tan sols provoca un efecte negatiu quant a la imatge de Mallorca, sinó que a més genera un fort desemborsament econòmic de part de les administracions públiques. L’Ajuntament de Calvià apunta que fa tot el possible per augmentar la seguretat ciutadana a la zona de Punta Balena. “El reforç policial és considerable a l’estiu. Els caps de setmana hi patrullen vuit policies més dels que són habituals, mentre que entre setmana el reforç s’augmenta amb sis agents”. Realitzar tots aquests reforços té un cost molt elevat. “Es destinen quasi 140.000 euros només per vigilar i protegir la zona de Punta Balena”, asseguren des del Consistori.

La sanitat pública també en sofreix les conseqüències. El cirurgià de l’Hospital Universitari Son Espases, Juanjo Segura, explica que quan ocorre un cas de balconing “l’atenció hospitalària que implica a cirurgians, anestesistes i personal d’urgències suposa aproximadament 30.000 euros de cost per a la sanitat pública balear”.

No és ‘balconing’ com a tal

Tot i que les xifres són alarmants, l’Ajuntament de Calvià apunta que les morts a causa del balconing s’han reduït. “El balconing consisteix a botar de manera voluntària des del balcó de l’habitació a la piscina de l’hotel. Ara la gran majoria d’accidents no són per aquest factor, sinó que són caigudes involuntàries provocades per l’estat d’embriaguesa”, assenyalen des del Consistori.

Igualment, el vicepresident de l’Associació d’hotelers de Palmanova i Magaluf, Juan Espina, afirma que “els casos que es produeixen darrerament ja no són balconing com a tal. Les causes de les morts no són les pròpies d’aquest fenomen, com sí que succeïa en anys anteriors. De les sis morts que hi ha hagut enguany, només una és per aquesta pràctica. Les altres són a causa de distraccions per culpa dels efectes de l’alcohol”.

Alcohol i drogues

Malgrat el canvi de tendència en la manera en què es produeixen els fets, el vicepresident de l’Associació d’hotelers de Magaluf reconeix que, “davant les nombroses caigudes que s’han produït les darreres setmanes, es podia sospitar de l’existència d’una nova droga que provocàs la reducció de la visió de l’altura. No obstant això, els estudis posteriors han descartat aquesta opció i han demostrat que el 95% dels casos dels accidents mortals són a causa de l’alcohol i un 30%, per culpa de les drogues”.

L’Ajuntament de Calvià denuncia les facilitats que tenen els turistes per accedir a l’alcohol. Demana al Govern que s’impulsin mesures preventives per aturar els excessos i per restringir les ofertes de baix cost que proposen els locals. “Hem demanat a la Conselleria de Salut que reguli de manera més estricta les ofertes de venda d’alcohol. Les denominades happy hours, les barres lliures o el tot inclòs faciliten les grans ingestes d’alcohol, que provoquen borratxeres molt agressives”, assenyalen. No obstant això, els hotelers defensen que el problema no és el tot inclòs. Apunten que només el 30% dels hotels integren aquest tipus d’ofertes i que, d’aquest percentatge, més de la meitat són hotels familiars.

Mesures preventives

Les campanyes de conscienciació formen part de tot el sistema operatiu que treballa per disminuir els accidents de balconing. Des de fa uns anys la col·laboració entre el Govern balear i el britànic és un fet. Juan Espina apunta la importància que tenen aquestes campanyes i afirma que “les que millor funcionen són les realitzades per testimonis que han patit l’efecte del balconing en primera persona”.

La comunicació constant entre els empresaris i institucions és fonamental. La vigilància nocturna als hotels és de cada cop major i s’ha augmentat l’altura de les baranes de les balconades. A més, els joves que arriben en grups són sempre allotjats a les plantes baixes.