Cinc empreses controlen el 40% dels llits de les residències

Palma / BarcelonaLa crisi sanitària i econòmica provocada pel covid-19 ha colpejat amb duresa la gent gran que viu en residències. També ha posat el sector de la geriatria, sovint invisibilitzat, al centre de l’opinió pública, tant en els debats sociològics i ètics com en els econòmics. Exactament, qui gestiona aquests centres? En quines mans està aquest negoci? Com es treballa i amb quina filosofia? I, sobretot, quins plans de futur tenen?

Un primer repàs empresarial al sector constata que encara està format majoritàriament per empreses petites, però la tendència dels darrers anys és que cada vegada més grans grups i fons d’inversió s’interessin pel negoci que hi ha al darrere de la cura de persones grans. El motiu: un mercat amb molta més demanda que oferta de places, que factura milers de milions (4.500 milions el 2019 a Espanya) i sense limitacions ni preus màxims fixats en les places privades. Tres elements clau que resulten molt atractius per als inversors.

Actualment, a les Balears només cinc empreses gestionen 2.088 llits d’un total de 5.399 disponibles, segons les dades del darrer informe d’Alimarket, publicat el març d’aquest mateix any. Això suposa un 38,6% del total de places operatives. Alhora, representa bona part de la quota de mercat que aglutina el sector privat, que és un 55,21% del total de l’oferta, tenint en compte les concessions i la presència del tercer sector.

Ja fa alguns anys, però, que els inversors més agressius s’han fixat en aquest negoci. Al pòdium de la gestió privada a les Illes hi ha dos gegants dels centres geriàtrics: el Grup DomusVi, amb 750 llits, i el Grup Korian, amb 696. Entre els dotze centres que tenen les dues empreses a les Illes -sis cadascuna-, n’hi ha deu que tenen concedides places públiques, totes de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS). En concret, aquestes deu residències signifiquen 1.126 places, 810 de les quals són de titularitat pública i de gestió privada.

Llits a 68 euros per dia

DomusVi és el grup amb més quota de mercat per llits d’Espanya, amb 150 residències. Va néixer fa només tres anys de la fusió de dues grans empreses del sector, Geriatros i SARquavitae, que al seu torn pertanyen a dos grans fons d’inversió: el britànic ICG i SRS, propietat d’Yves Journel, una de les fortunes més grans de França. A les Balears opera només a Mallorca, on va adquirir les residències del grup SARquavitae de Marratxí, Capdepera, Calvià i Santanyí. Així mateix, es fa càrrec de la residència municipal d’Alcúdia, des del 2011, i disposa d’un centre propi privat a Palma, on està a punt d’inaugurar una altra residència amb més de 150 places.

Per la seva banda, el grup francès Korian -líder de les residències al país veí, on copa un 50% del sector- va irrompre a Espanya el 2018 i va començar a apostar per les Balears el 2019. La companyia va adquirir a l’empresa madrilenya Grupo 5 la titularitat de les sis concessions que tenia en aquell moment i va assumir, sota la marca Sènior, els centres d’Inca, Manacor, Montuïri, Can Picafort, Pollença i Sant Joan. En aquest cas, entre els seus propietaris hi figura el fons canadenc Investments PSI i Predica, la filial de les assegurances de vida del banc Crédit Agricole, segons consta també en la informació de la companyia.

Cal recordar que aquests grups varen entrar en el mercat arran del Pla Gerontològic autonòmic aprovat el 2004 -en el segon Govern de Jaume Matas-, amb el suport municipal i del Ministeri de Treball i Afers Socials. Aquest projecte preveia la creació de deu centres en règim de concessió d’obra i explotació a llarg termini, que han esdevingut els que ara estan en mans de DomusVi i Korian. En aquest sentit, el preu que l’administració paga per llit és més econòmic que el que inverteix en les seves places: cada una de les concertades els costa una mitjana de 68 euros al dia per resident, mentre que per les seves paga al voltant de 115 euros. En aquestes darreres s’inclouen les despeses de personal -que, en general, és més alta en el sector públic- i d’inversió en les infraestructures, mentre que en els concerts només es paga pel servei. Independentment d’això, la quota dels usuaris pot oscil·lar entre els 0 euros i el 90% del cost del llit -en el cas tant de la concertada com la pública-, depenent dels seus ingressos. En canvi, les places purament privades no tenen un topall econòmic, l’empresa pot arribar a cobrar el preu que vulgui.

El debat, però, “no està entre la pública i la privada”, assenyala la infermera experta en gerontologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Julia Gallo. “Tant de bo hi hagués una privada en què, pagant el que fos, t’assegurassin que tractaran bé els pacients”, lamenta. En qualsevol cas, la solució -diu-és plantejar un canvi de model, basat en alternatives com ara l’atenció domiciliària o donar més suport a la conciliació a les famílies amb persones dependents a càrrec seu, explica.

La resta del pastís

A banda dels dos grans grups que depenen de fons d’inversió, en l’àmbit privat a les Illes també té una presència important l’empresa Clece, que gestiona la residència de Campos, i Colisée, que va assumir el 2019 el centre Sa Residència, a Santa Eulària. Pel que fa a les empreses locals, tres destaquen en el rànquing del sector. Són el Grupo Fontsana Senior Living, amb 352 places; Oasis, amb 165, i Hotel Bocambilia, amb 125.

El darrer bocí del pastís el té el tercer sector, amb una quota del 5,8% del mercat geriàtric a les Balears. Està format per entitats, en bona part religioses, titulars d’un o dos centres de petites dimensions. També s’hi inclou, en aquest cas, la Fundació Balear d’Atenció i Suport a la Dependència, de titularitat pública i que gestiona quatre dels centres propis del Govern balear.

Pel que fa al 44,79% que acumula el sector públic, trobam que està dividit entre el Govern autonòmic (32,67%), que té derivades les competències en els consells insulars des del 2017, i els governs municipals (12,12%). En el cas de Mallorca, de les 44 residències que hi ha, cinc les gestiona l’IMAS i nou, els ajuntaments. Si bé el servei al pacient és públic en aquests casos, l’Institut puntualitza que té externalitzats a empreses del tercer sector alguns serveis. És el cas de la cuina -tot i que el menjar es fa a les mateixes instal·lacions- als centres de Bonanova, Sant Miquel i Felanitx; i el de perruqueria i podologia i la cafeteria, a la Llar de Calvià i la Bonanova. A Menorca, dels vuit centres que hi ha, quatre són públics, dos dels quals els gestiona algun consistori i els altres dos, el Consell. A Eivissa, tres de les cinc residències que hi ha són publiques, dues de les quals depenen del Govern i una tercera, de l’executiu insular.

L’antropòleg de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Alexandre Miquel creu que la quantitat de llits públics que hi ha “és una proporció baixa a les Balears”, encara que no tant com a “Madrid i Barcelona, on s’ha privatitzat gairebé tot”. El problema, davant això, és que “els beneficis econòmics i la qualitat del servei no poden anar mai en la mateixa direcció”. Aquest fet explica que alguns centres privats tendeixin a “apujar les ràtios de pacients, per augmentar els ingressos, i a mantenir alhora la mateixa plantilla”. Així és com “maximitzes els beneficis”, conclou.

Tres llits per cada 100 avis

La ràtio de llits per cada cent persones majors de 65 anys es manté en tres, mentre que la mitjana aconsellada per l’Organització Mundial de la Salut és de cinc. “Cal superar les residències com a pàrquing de gent gran i cercar un major estat del benestar”, sentencia el catedràtic de Geografia Humana de la UIB Pere Salvà. En general, diu, “tenim una gran mancança de places per a la tercera edat”. De fet, “no arribam a cobrir ni un 10% de la possible demanda”.

Per pal·liar aquesta realitat, les dues darreres legislatures del Govern balear han impulsat fins a set projectes a les Illes, la majoria en col·laboració amb els ajuntaments, que han cedit solars per edificar-hi nous centres. Actualment, ja estan en obres les residències de Ciutat Jardí de Palma, a Mallorca; la del Castell, a Menorca, i la primera de Formentera, a San Francesc Xavier. Al mateix temps, s’han aprovat futurs projectes per a Marratxí i Andratx, a Mallorca, i per a Maó, a Menorca.