Defensores, amenaçades

Palma“El més difícil per a mi ha estat la criminalització de la meva feina. Defensar la vida i el medi ambient a El Salvador és considerat una acció criminal”, explica Sonia Jeannette Sánchez. Ella és una de les defensores de drets reconegudes en l’àmbit internacional i que dilluns passat va assistir a l’acte per denunciar l’augment de les agressions contra les defensores dels drets humans i les activistes.

A la xerrada les diferents ponents varen explicar els seus casos particulars. I és que moltes d’elles han viscut en primera persona amenaces, coaccions i agressions per part de persones anònimes o vinculades amb el món empresarial i polític dels seus països.

Assetjament i violència sexual

Sánchez assegura que no és el mateix ser defensora que defensor, perquè les amenaces i el risc difereixen i l’assetjament i la violència sexual només la pateixen elles. “La sofrim fins i tot per part dels nostres companys de lluita”, declara.

Darrere aquestes conductes normalment hi ha una mentalitat masclista i conservadora que qüestiona encara el rol de les dones fora de la llar i de l’àmbit domèstic.

Sandra Noemí Peniche és fundadora i directora de l’organització de Serveis Humanitaris en Salut Sexual i Reproductiva, amb seu a Mérida (Yucatán). Ella exerceix la pràctica mèdica amb un enfocament feminista, de salut pública i no discriminació. “Per la meva feina en la defensa dels drets sexuals i reproductius, especialment en l’acompanyament de la interrupció voluntària de l’embaràs, he estat el blanc de grups religiosos fonamentalistes. Recentment em varen intentar assassinar amb un tornavís”, explica.

Verónica Vidal de Giorgis és la líder de la Tàctica de Solidaritat d’AWID i coordinadora del registre d’agressions a dones defensores dels drets humans. Explica que des de 2012 es documenten les diferents denúncies per agressions amb l’objectiu d’acreditar, per la manca de registres oficials, la violència que pateixen les defensores. Aquesta informació després s’analitza i s’utilitza per fer tota una sèrie d’estadístiques i per desenvolupar estratègies de protecció.

A AWID no varen trigar a adonar-se que hi havia una diferència considerable entre la violència que patien els homes i les dones. “Hi ha un component de gènere molt fort i els tipus d’agressions contenen sovint conductes masclistes, insults i agressions a través dels fills i la família”, declara Verónica Vidal. Tot això requeria també la necessitat de pensar en una protecció diferenciada per a les dones.

L’informe se centra en la violència de cinc països en concret: El Salvador, Mèxic, Hondures, Guatemala i Nicaragua. Les darreres dades són les de 2015 i 2016, període en el qual es quantifiquen 2.197 agressions a dones defensores en aquests cinc països.

No són xifres encoratjadores, ja que en només un any les agressions es varen duplicar. El 2015, es registraren 735 casos i, el 2016, la xifra havia augmentat als 1.462. Des del primer any de compilació de dades, el 2012, l’augment és del 250%.

A més, entre 2015 i 2016 es varen documentar també 21 assassinats i 44 intents d’assassinat a dones defensores. Altres tipus d’agressions comunes són la intimidació i la fustigació psicològica, les calúmnies i les campanyes de desprestigi, les amenaces, les advertències, els atacs al patrimoni, el furt d’informació i de pertinences personals, etc.

L’augment dels darrers anys respon, d’una banda, a la millora dels canals de compilació de dades i, de l’altra, a la conscienciació de les defensores a l’hora de denunciar. Hi ha també un motiu extrínsec i és l’agreujament del context polític de molts d’aquests països. El fonamentalisme religiós, la debilitació dels estats democràtics i les crisis institucionals fan que la violència augmenti, com ho fa també la dissidència social.

De les 2.197 agressions registrades al darrer informe, les defensores més susceptibles de patir violència pel seu activisme són les que lluiten per la protecció del territori i el medi ambient; en segon lloc, les que defensen la llibertat d’informació i d’expressió i les periodistes i, finalment, les que estan implicades en processos de justícia o en col·lectius de familiars desapareguts.

Segons les dades recollides al registre de Iniciativa Mesoamericana de Mujeres Defensoras, el 54% de les agressions són executades per actors estatals de diferent nivell: policia, paramilitars, jutges i persones vinculades amb la política regional, municipal i estatal.

Moltes vegades aquests agents inicien causes judicials contra les defensores per vetllar pels seus interessos; altres, els policies apliquen un ús excessiu de la força durant les manifestacions.

En el cas dels assassinats, normalment es tracta de persones anònimes, desconegudes, molt sovint vinculades amb el crim organitzat.

Durant la gira les ponents han tingut contacte amb moviments associatius de Barcelona i Madrid. “Hem vist un debilitament del teixit democràtic i de l’espai cívic també aquí”, explica Verónica Vidal, que subratlla la necessitat de teixir xarxes de solidaritat més enllà de les diferències de context.

Lamenten que aquestes xarxes no passen de la societat civil i que els Estats no hi mostren interès ni hi donen suport. I és que, segons expliquen, els projectes de cooperació guvernamentals cada vegada estan més influïts per les seves agendes econòmiques.

Conferències

Amb el lema ‘Juntes ens protegim. Defensam les dones defensores de drets’, la Universitat de les Illes Balears, en col·laboració amb altres entitats, va organitzar aquesta ponència sobre la situació de les defensores dels drets humans a l’Amèrica Llatina. Des de l’11 fins al 21 de maig la Fundació Calala Fondo de Mujeres, el Front Line Defenders i la Iniciativa Mesoamericana de Mujeres Defensoras de los Derechos Humanos, han fet una gira per Europa amb la intenció de presentar un informe amb les dades de les darreres agressions a les defensores. L’informe 'Cuerpos, territorios y movimientos en resistencia en Mesoamérica' ha estat elaborat per la IM-Defensoras.