Enginyeres al servei de la ciència, però en perill d’extinció

La Plataforma 11-F Balears és una acció col·laborativa per posar en valor el paper de la dona en la ciència i la tecnologia, formada per dones de diferents entitats i institucions científiques, entre d’altres la UIB, CSIC, IMEDEA, IFISC, IEO, IDISBA, SOCIB, Associació Noctiluca, Women Tech Makers, Django girls, Fundació BIT i IBdona. No es tracta d’una plataforma institucional, ja que està integrada per persones que hi han aportat les seves idees i propostes a títol individual, però que, en tot cas, són representatives del col·lectiu de científiques i tecnòlogues de les nostres illes. La iniciativa s’emmarca en el Dia internacional de la dona i la nina en la ciència -que se celebra des de 2015 impulsat per l’ONU en tot el món cada 11 de febrer amb diferents accions per tal de donar visibilitat a l’activitat científica liderada per dones. Enguany, el tret de sortida de totes les activitats vinculades a l’11-F a les Balears es va donar ahir des del Parc Bit, amb la intenció de “convidar a reflexionar” a tothom sobre els reptes als quals la societat ha de fer front, per aconseguir l’accés i la participació “plena i equitativa” en la ciència de les dones i les nines i contribuir, així, a trencar la bretxa de gènere que actualment hi ha també en l’àmbit científic.

Així, més de cent científiques i tecnòlogues de les Balears es varen congregar ahir a l’auditori del Parc Bit per donar a conèixer les activitats que han preparat per als propers dies i per denunciar les “barreres i dificultats” amb què encara es troben als seus respectius llocs de feina i que dificulten la seva presència en el món científic. A la falta de pressupost i les retallades dels últims anys i als comportaments masclistes i discriminatoris de determinats tribunals d’avaluació i del sistema de publicació d’articles especialitzats, s’uneix la manca de vocacions científiques i tècniques entre les dones. Aquest fet es produeix en les primeres etapes educatives, i es manifesta posteriorment en l’elecció dels estudis. Segons dades de la Plataforma 11-F Balears, només una de cada cinc al·lotes de 15 anys vol dedicar-se a professions tècniques, científiques o a les enginyeries. Les raons cal trobar-les, segons va explicar ahir el col·lectiu d’investigadores de les Balears, en la “manca de rols femenins” en l’àmbit de la ciència i la tecnologia, i al fet que els personatges femenins han estat “a l’ombra” a llarg de la història. A més de la manca de visibilitat i de models en el món científic, també s’ha detectat que, a una edat molt primerenca, les nines es perceben a si mateixes com “menys brillants” que els nins. Segons les investigadores, aquestes idees preconcebudes sobre el gènere i la intel·ligència que apareixen en una fase de la infància poden fer que les nines perdin l’interès per les ciències i les enginyeries.

L’11 de febrer de l’any passat fou un punt d’inflexió per tal de prendre consciència de la situació de desigualtat existent i la falta de presència de dones en carreres científiques i tecnològiques. Així, algunes dones vinculades a aquests sectors va decidir organitzar-se en un grup de treball per elaborar un document de propostes o full de ruta en favor de la “dona STEM” (en els àmbits de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques). En aquest document, que porta per títol Full de ruta per a rompre l’escletxa de gènere en l’àmbit STEM, s’exposen les actuacions que s’haurien de dur a terme en l’àmbit autonòmic, agrupades en tres grans blocs: gestió i facilitació de recursos; prevenció, seguiment i intervenció de la discriminació; i formació, educació i divulgació. Aquest document, al qual ha tingut accés l’ARA Balears i que encara no s’ha presentat a les administracions, inclou mesures concretes vinculades a currículums, pressupostos, projectes i contractes.

Peticions concretes

Així, el document demana una revisió dels barems que avaluen l’experiència d’una dona investigadora i que actualment difereixen pel fet de si ha tingut o no fills. En aquest sentit, es proposa que les dones investigadores que hagin causat baixa maternal puguin tenir més temps per “reequilibrar” equitativament el seu currículum. Es tracta de revisar els criteris de selecció destinats a projectes i contractes amb l’objectiu que no penalitzin les dones i que tinguin en compte l’experiència curricular i no els anys transcorreguts. El document també demana un augment de recursos per a la conciliació familiar mitjançant unes “figures de suport” o suplències per a les investigadores en determinades circumstàncies, per exemple quan han de fer feines de camp, immersions, etc., i, d’aquesta manera, puguin ser substituïdes a causa del seu embaràs o per baixa maternal. Respecte de les infraestructures, les integrants de la Plataforma 11-F Balears creuen que, en alguns casos, seria apropiat adequar els espais de feina (acadèmics o de recerca) per facilitar a les mares científiques la gestió de la criança dels seus fills, especialment en els primers anys de la seva vida. Això s’hauria de traduir, per exemple, en l’acondiciament de sales de lactància als centres de recerca.

Pel que fa a la composició dels tribunals d’avaluació de finançament, de places i de contractes, la Plataforma 11-F Balears demana fórmules perquè es produeixi una certa paritat entre homes i dones, sempre que això sigui possible. És a dir, es pretén una cosa tan simple com que els tribunals d’avaluació siguin “un reflex de la societat”, i no estiguin compostos exclusivament per homes. El document Full de ruta per a rompre l’escletxa de gènere en l’àmbit STEM també proposa la creació de programes, impulsats per l’administració, per a àrees específiques en les quals hi ha poca representació femenina, com és el cas dels àmbits STEM. De quina manera? Per exemple mitjançant beques només per a dones enginyeres i informàtiques. Es tractaria de mesures “transitòries” per tractar de redreçar la desproporció entre homes i dones en aquestes disciplines del coneixement.

Més coses. El document elaborat per la Plataforma 11-F Balears critica que determinats estudis no tenen en compte la qüestió de gènere. En aquest sentit, les investigadores consideren que s’hauria d’adoptar una perspectiva que no sigui només “masculina”, sinó que també tingui en compte el component de diferenciació de gènere. Els riscos i els condicionaments de determinades malalties poden ser diferents segons el sexe de cada persona. És una cosa que sembla òbvia, però a la majoria d’estudis científics no s’ha previst.

Roberta Zambrini és titular del CSIC a l’IFISC i una de les tres portaveus de la Plataforma 11-F Balears. Recorda que “l’any passat es varen crear moltes sinergies al voltant de l’11-F i va haver-hi una petició expressa a la Plataforma, per part del Govern balear, perquè elaboràssim un document amb mesures concretes, amb les quals portam treballant un any sencer”. Així, una trentena de dones de diferents àmbits de la ciència i la tecnologia hi ha estat fent feina, amb propostes que lliuraran a la Direcció General d’Innovació i Recerca en les properes setmanes. El dia 11 de febrer es llegirà un manifest en un acte reivindicatiu que tindrà lloc a la plaça de la Reina de Palma, a les 18 hores, i que servirà per donar a conèixer les principals demandes de la Plataforma.

Discriminació subtil

Hi ha un altre bloc de mesures proposades que tenen a veure amb la prevenció de la discriminació. En aquest sentit, Zambrini explica que “cal fer entendre als estudiants que encara no han entrat a la universitat que totes les facultats són igualment desitjables”. Per això calen mesures destinades a fomentar el mestratge, els tallers de divulgació i esdeveniments específics vinculats a les enginyeries, les matemàtiques i les físiques. En alguns casos, segons apunta la portaveu de la Plataforma, “hi ha una discriminació subtil en relació amb les capacitats de les nines als centres escolars; discriminació derivada d’uns perjudicis entre els joves i que es podria corregir amb xerrades de conscienciació”.

Per acabar, Zambrini recorda algunes dades que posen en evidència la desproporció d’homes i dones per culpa del ‘sostre de vidre’, una expressió amb la qual es fa referència a la barrera invisible que representen les limitacions amb què es troben les dones per poder ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat. Així, en el conjunt de l’Estat, els estudiants comencen la seva carrera investigadora gairebé en la mateixa proporció (el 54% són dones i el 46% són homes) però, amb el pas dels anys, arriben a catedràtics el 79% dels homes i només el 21% de les dones investigadores. A la UIB, el percentatge de dones que configuren el personal docent i investigador (catedràtiques, professores titulars i contractades, investigadores i postdoctorals) és del 37,6% i només del 32,1% si excloem el personal associat, segons dades facilitades pel rectorat universitari.

LES ACTIVITATS

Les activitats que es faran en el marc de l’11-F es poden consultar a la web 11fbalears.org. El ventall de possibilitats va des de xerrades organitzades per l’Idisba en diferents centres educatius fins a actes específics com un taula rodona, el 7 de febrer a Can Oleo de Palma, en la qual participaran set dones que duen a terme la seva activitat professional en l’àmbit de l’enginyeria. Dia 9 de febrer, a partir de les 11 h al CaixaForum de Palma, tindran lloc unes “Cites ràpides amb científiques”, una activitat especialment dirigida al públic familiar. El 10 de febrer es farà un taller infantil organitzat pel SOCIB; per a l’11 de febrer s’ha organitzat una gimcana al Parc Bit amb una temàtica sobre les dones del món de la ciència i la tecnologia que donen nom als carrers del parc tecnològic; també l’11 de febrer diversos centres educatius podran visitar el Centre Oceanogràfic de les Balears de l’IEO, i per acabar la jornada de l’11 de febrer, l’Associació Noctiluca organitza l’activitat “Ciència de Barra” al bar Molta Barra del barri de la Gerreria de Palma.