Espècies marítimes invasores, un problema agreujat

PalmaA Europa hi ha unes 12.000 espècies, entre animals i plantes, que no pertanyen als ecosistemes autòctons i que provoquen importants danys ecològics. A les Illes Balears, el problema de les espècies invasores es manifesta de manera més greu. L’aïllament durant milions d’anys ha afavorit l’evolució d’un ecosistema particular, i l’arribada de les espècies no autòctones pot tenir com a conseqüència directa l’extinció o l’amenaça de les natives.

Fa uns dies, la presència de quatre exemplars de cranc blau a les costes eivissenques va tornar a obrir el debat de les espècies aquàtiques invasores, ja que són un problema per a la conservació de l’ecosistema de la mar balear. Algues, invertebrats i peixos no originals de la Mediterrània han estat detectats els darrers anys a les costes balears. Aquestes són algunes de les espècies invasores més comunes de la mar Mediterrània i de les Balears.

Cranc blau americà

El cranc blau americà (Callinectes sapidus ) és un crustaci decàpode que presenta cinc parells de potes i un exoesquelet de color verd fosc. Encara que es pot pensar que procedeix de les aigües americanes, és original de la Xina. El primer cop que es va detectar el cranc blau a les costes mediterrànies va ser l’any 2012 al delta de l’Ebre. Posteriorment, es va detectar a les costes de Mallorca i aquesta mateixa setmana se n’han trobat quatre exemplars a les costes d’Eivissa. Aquesta espècie té gran facilitat per expandir-se i no necessita que ningú la traslladi per error. Tot i això, la seva expansió pels diferents continents també té una explicació més: el seu gust és molt apreciat i la seva comercialització té molt d’èxit.

Carpa

La carpa ( Cyprinus carpio ) és un peix asiàtic d’aigua dolça, difós per Europa des de l’època romana. Es tracta d’un peix que ha estat introduït a tots els continents, excepte a l’Antàrtida. A les Illes Balears es pot trobar a l’Albufera. La invasió de la carpa té un gran impacte ecològic perquè, segons els documents consultats, remou els sediments de l’hàbitat, elimina la vegetació subaquàtica i també altera la qualitat de l’aigua. Es tracta d’un peix que té una alta tolerància ambiental i és molt resistent a la contaminació orgànica.

Tortuga de Florida

Tot i no formar part de l’ecosistema aquàtic, la tortuga de Florida ( Trachemys scripta ) es pot trobar a les zones humides i a l’Albufera. Procedent del riu Mississipí, aquesta espècie de tortuga es va fer molt popular com a mascota a Espanya en la dècada dels 80 i 90. La seva alliberació al medi natural va fer que acabàs dominant completament l’espècie autòctona, ja que està més acostumada a lluitar amb altres espècies de tortugues aquàtiques que les europees. La tortuga de Florida és transmissora de diferents malalties que poden arribar a afectar les persones.

Gambúsia

La gambúsia (Gambusia affinis ) és una espècie de peix d’aigua dolça natiu de les maresmes de la costa est dels Estats Units i el golf de Mèxic. És un peix molt resistent i pot sobreviure en aigües amb baixa saturació d’oxigen i altes temperatures. És un dels peixos més escampats arreu del món, perquè va ser introduït per controlar les plagues de malalties associades a les larves del moscard.

Alga assassina

L’alga assassina ( Caulerpa taxifolia ) és una espècie d’alga verda que s’ha utilitzat de manera comuna per decorar els aquaris de tot el món. Aquesta espècie produeix grans quantitats d’un producte químic que és tòxic per a peixos i altres possibles depredadors. Quan es va alliberar a la mar Mediterrània en la dècada del 80 es va convertir en una de les espècies invasores més perilloses. Amb la ràpida expansió, pot alterar els ecosistemes i excloure altres algues no comestibles.