Experts reclamen que es faci marxa enrere en la urbanització de la costa

PalmaA les Balears, la borrasca Glòria va afectar especialment els municipis del Llevant de Mallorca i el sud de Menorca, indrets on causà importants danys en infraestructures a la primera línia de mar. És per això que el Col·legi Oficial de Geòlegs avisa que cal desurbanitzar el litoral malmès pels temporals reduint l’amplada dels passeigs marítims i eliminant els edificis més vulnerables davant inundacions i onades. Dos geògrafs de les Illes, consultats per l’ARA Balears, se sumen a la reclamació. El conseller de Medi Ambient admet el debat, mentre que els batles d’alguns dels municipis més afectats -com ara Felanitx , Son Servera i el Migjorn- ni s’ho plantegen i només veuen factible regenerar les platges transportant arena per “salvar” la temporada turística. Els experts consultats avisen que no té sentit continuar “lapidant” milers d’euros per reconstruir espais que tornaran a ser destruïts per la mar i consideren que no s’aprèn dels errors del passat.

El doctor en Geografia per la Universitat de les Illes Balears (UIB) Francesc Xavier Roig ha participat en els dos únics projectes de desconstrucció al litoral que s’han fet a Catalunya. Explica que caldria començar a desurbanitzar els espais públics perquè indemnitzar els propietaris privats seria “massa car”. A Cala Millor i la Platja de Palma, diu, es podria reduir a la meitat l’amplada del passeig marítim. I es demana: “Per sis mesos, fa falta un consum territorial tan gran?”. En el cas de Ciutat Jardí, a Palma, “es podria eliminar la carretera i deixar-hi un petit passeig”, proposa. La seva idea no és tan extemporània com sembla; poc abans del temporal Glòria, s’havia reunit amb representants de l’Ajuntament d’Altafulla, a Tarragona, per estudiar com crear un petit sistema dunar en un extrem de la platja i endarrerir el passeig marítim.

El geògraf lamenta que els ajuntaments fan peticions “incongruents”, perquè la temporada arribarà d’aquí a quatre mesos i abans d’això encara hi pot haver més temporals. Per aquest motiu defensa que s’ha de deixar que la platja es regeneri naturalment i no transportar arena de manera artificial com demanen els batles consultats. “El litoral ens ha dit que no anam bé”, apunta Roig, i afegeix que malgrat que el Glòria ha estat un temporal “extraordinari”, cròniques del 1920 expliquen com a l’Algar de Menorca les casetes quedaren destruïdes per una borrasca similar.

Desurbanitzar zones inundables

El geògraf de la UIB Celso García és un dels autors d’un estudi que analitza detalladament per què es va produir la torrentada de Sant Llorenç del Cardassar, que també va afectar greument la desembocadora del torrent, a l’Illot. “Cal educar la població en el risc, que conegui bé si la zona on viuen és inundable”, explica, i creu que l’Administració ha de facilitar aquesta informació. Garcia recorda que les zones amb més risc d’inundació ja estan cartografiades i diu que s’hauria d’actuar “sí o sí” traslladant la població establerta; però en cas de no voler fer-ho, com a mínim caldria establir un sistema d’emergència que sigui molt eficaç. Aquestes mesures es podrien implantar, per exemple, a zones dels municipis de Marratxí i Palma per on passen torrents. Així i tot, García creu que aquestes actuacions no serveixen per solucionar el problema real perquè tanmateix els edificis i les infraestructures s’haurien de reconstruir. Pel que fa al torrent que desemboca a l’Illot, l’investigador diu que en alguns punts de la primera línia de mar directament caldria eliminar edificis. A més, s’hauria de fer una gestió integral de la conca per retardar la concentració de la crescuda del torrent plantant vegetació de ribera al llarg del seu curs.

El geògraf està “molt d’acord” amb el debat que ha obert el Col·legi Oficial de Geòlegs sobre desconstruir el litoral. Joan Manuel Vilaplana, expert del Col·legi especialitzat en riscos naturals, assegura en el comunicat que a “mitjan i llarg termini”, i on sigui possible, s’han de retirar les infraestructures i els habitatges que estiguin més a prop de la mar. En el cas de Catalunya, recorda que la línia ferroviària que connecta Barcelona i Mataró “és la que té més trànsit de passatgers” i “està tot just aferrada a la platja”. Afegeix que caldria traslladar tota la infraestructura a una posició més elevada perquè no estigui exposada a futurs temporals i que la mateixa platja fes de barrera natural. El debat sobre desurbanitzar “ja el tenen als Estats Units, on pateixen huracans”, diu García, però reconeix que és un plantejament per al qual la societat encara no està preparada. “La gent és qui ho ha de posar sobre la taula perquè és un discurs que els polítics no proposaran”, afirma. Garcia hi insisteix dient que aquest ja no és només un debat de l’àmbit de l’ecologisme, “és sobre les conseqüències que patirem”.

El conseller de Medi Ambient i Territori del Govern balear, Miquel Mir, admet que els efectes de la borrasca Glòria a les Illes “ens ha de dur a una reflexió sobre l’ordenació de la nostra franja costanera”. La ciència fa anys que alerta que aquests fenòmens seran recurrents a la Mediterrània, recorda, i per això creu que destinar doblers públics a una reconstrucció permanent d’infraestructures rígides com passeigs marítims “no sembla viable”. El conseller comenta, però, que competencialment és una franja territorial “bastant complexa” que implica l’Estat, el Govern, els consells i els ajuntaments. Per això, Mir troba que el debat ha de ser “molt ampli i l’hem d’encarar sense tabús”, però tenint en compte que l’adaptació al canvi climàtic a través de la transició ecològica ha de ser de“justa”. “A l’hora de plantejar si ens posam a desconstruir edificis i negocis a primera línia de mar, hem de pensar com i qui ha de compensar els propietaris”, puntualitza el conseller.

Dur arena i fer dics submarins

Els batles consultats creuen que la millor resposta que es pot donar ara al Glòria és regenerar les platges afectades pels temporals amb arena. La batlessa del Migjorn, Antònia Camps (PP), demana actuacions “urgents” per a la primera línia de mar del nucli de Sant Tomàs, a la platja de Sant Adeodat. “Fa molts anys un vaixell va dur arena per regenerar la platja”, recorda, i ara creu que cal fer el mateix. A més, proposa la construcció d’un dic per aturar les onades més grans, encara que està oberta a altres opcions. En tot cas, diu, “directament o indirectament, a les Balears vivim del turisme”. Sobre això, Francesc Xavier Roig discrepa i apunta que aquesta zona originalment era un codolar que es coneixia com el Macar de Binicudrell. La platja, explica, “es va fer artificialment per crear un espai turístic”. Ara, després del temporal, ha recuperat el seu estat natural i torna a estar plena de macs. També diu que en aquest indret es va fer un petit espigó perquè hi arribassin barques i això va afavorir l’erosió de litoral.

Portocolom va registrar fortes onades de deu metres que varen fer destrosses a la primera línia de mar, en blocs de pisos i platges. El batle de Felanitx, Jaume Monserrat (El Pi), afirma que no s’ha de crear alarma i creu que ara mateix no cal posar en marxa mesures com la desconstrucció de la costa urbanitzada. “Demanarem a la Demarcació de Costes de les Balears que valori l’autorització per fer una reposició d’arena on calgui”, anuncia, malgrat que reconeix que “la restitució natural sempre és la millor opció”. En la mateixa línia, la batlessa de Son Servera, Natalia Troya (PSOE), diu que ara és “molt dificil” eliminar cap edifici de la primera línia marítima. “És més fàcil intervenir sobre la mar que sobre la costa, perquè ja està construïda”, afirma, i proposa reprendre la idea de construir un dic submarí al mig de la badia de Cala Millor que no tingui un impacte visual però “protegeixi la platja”. Aquest projecte, segons recorda, el va proposar fa 15 anys una empresa contractada per diferents ajuntaments del Llevant de Mallorca.

Margalida Vives (Independents) és la presidenta del Consorci Turístic de Cala Millor i regidora de Turisme de l’Ajuntament de Son Servera. “Els touroperadors estan pressionant molt els hotelers que ja han venut places mostrant una platja paradisíaca que ara ja no hi és”, lamenta. Per això reclamarà al Govern que demani al Consell de Ministres un permís urgent per agilitar la reposició d’arena a la platja. Vives creu que si se’n fa una aportació de molts metres cúbics podran “salvar un parell de temporades turístiques”. Durant aquest temps, afegeix, es poden dissenyar plans i estratègies per evitar futurs danys. Malgrat tot, considera que el debat de la desconstrucció del litoral és “inviable” a Cala Millor perquè hi ha molts hotels i establiments turístics. A més, afegeix que ara no hi ha “cap estudi que certifiqui” que moure la línia de mar els pot protegir.