Immigració a les aules: 836 alumnes nouvinguts en 2 mesos

PalmaLes sol·licituds d’escolarització tardana a la Conselleria d’Educació s’han disparat aquest curs respecte de la tendència a la baixa que s’havia registrat des de 2013 a causa de la crisi. Els ecos d’una suposada recuperació econòmica a les Illes Balears han funcionat com un “efecte crida”, en paraules del conseller d’Educació, Martí March.

Les xifres parlen per si soles i entre dia 24 d’agost i aquest passat dijous dia 8 d’octubre, el Servei d’Escolarització de les Illes Balears ha fet un total de 836 escolaritzacions tardanes. D’aquestes, la major part, el 41%, s’han produït a Palma, seguida de l’àrea d’Inca amb el 18,7%, l’illa d’Eivissa (17,9%) i l’àrea de Manacor amb un 13,5%. Per contra, a Menorca només hi han arribat 41 alumnes nouvinguts (el 4,9%). Marratxí -que inclou també Santa Maria- registra el nivell més baix, amb només 5 alumnes nouvinguts acabats d’arribar, el que representa el 0,59% del total.

El repunt és especialment significatiu tenint en compte que, a l’Anuari de l’educació de les Illes Balears de 2014, l’aleshores professor de Pedagogia de la UIB i actual cap del Servei d’Escolarització de les Illes Balears, Lluís Vidaña, assegurava que “l’increment de la població estrangera en edat escolar ha deixat de ser una de les principals preocupacions del sistema educatiu de les Illes Balears, en part per l’aturada d’aquest increment anual i el desenvolupament creixent d’una tendència de retorn dels països d’origen”. De fet, entre 2009 i 2013, la immigració a les aules va baixar un 10% i si el curs 2008-09 hi havia 28.500 alumnes nouvinguts, el 2013 n’hi hagué 25.200, és a dir, 3.300 alumnes d’origen estranger menys, segons dades extretes de l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears. Una xifra que s’aprima si es comparen els cursos compresos entre 2011 i 2014, quan el nombre d’alumnes estrangers matriculats al sistema educatiu de les Illes davallà un total de 1.472 alumnes, el 5,2%, a causa del retorn als països d’origen. Igualment, per països, s’observà també el curs 2013-14 una davallada del nombre de nacionalitats, que passà de 134 a 126, explicada també per la crisi econòmica.

Les xifres actuals mostren, per tant, la reversió d’una tendència de creixement que havia estat congelada durant la crisi. Tot i això, els experts coincideixen que encara és massa d’hora per poder determinar si la tendència es perllongarà o és només transitòria.

Com són els nouvinguts

La demanda es concentra en Infantil i Primària

L’augment de demandes d’escolarització tardana entre el 24 d’agost i el 8 d’octubre s’ha concentrat sobretot a les etapes d’Educació Infantil i Primària. En total, el 36% dels alumnes nouvinguts escolaritzats fins aquesta mateixa setmana són d’Educació Primària; el 34%, d’Educació Infantil i el 20%, d’ESO. La resta corresponen a Batxillerat i a mòduls formatius de grau mitjà i superior. Que el gruix sigui a les edats primerenques “indica que són nins que vénen per quedar, amb un projecte de vida”, apunta el cap del Servei d’Escolarització de les Illes Balears. Per exemple, només a Palma entre aquests dos mesos s’han escolaritzat 108 infants nouvinguts a Infantil i 107 a Primària. A ESO han estat 90, mentre que a Batxillerat ja davalla als 23.

I, d’on provenen aquests menors? Les dades de la Conselleria d’Educació mostren que, dels 836 alumnes nouvinguts, 472 (56,9%) vénen d’altres llocs d’Espanya. “Això no indica, però, que siguin nascuts a l’Estat”, apunta Vidaña, per la qual cosa aquestes xifres també s’han de relativitzar. Els segueixen en nombre, els nins arribats del Marroc, d’on se n’han escolaritzat tardanament fins ara 70 (8,3%), 35 (4,1%) són de Romania i 32 (3,8%) d’Itàlia, tot i que en aquest cas “cal pensar que molts argentins tenen la nacionalitat italiana, cosa que fa pensar que la majoria en deuen provenir”, explica el cap del Servei d’Escolarització.

Creixement exponencial

En aproximadament una dècada els alumnes estrangers es multiplicaren per 10 a les Illes

Les Illes Balears tenen la taxa d’alumnat estranger sobre el total de l’alumnat més alta d’Espanya, només per darrere de La Rioja, un fet que s’ha mantingut tot i l’estancament en l’arribada de nouvinguts i el retorn de moltes famílies als països d’origen durant els anys més durs de la crisi. El curs passat, 2014-15, d’un total de 100 alumnes, quasi 14 eren estrangers a les aules de les Illes, segons dades del Ministeri d’Educació. La mitjana estatal se situa, en canvi, en el 8,7%.

En aproximadament una dècada l’alumnat estranger es multiplicà per 10 a les Illes. Si el curs 1992-1993 hi havia 1.450 alumnes estrangers, repartits sobretot entre els municipis més grans, com Palma, Eivissa vila, Inca, Manacor, Maó, Ciutadella i Llucmajor, i municipis turístics, el curs 2012-13 l’alumnat estranger matriculat era de 25.134 estudiants. Es tracta, sens dubte, d’un creixement espectacular que, tanmateix, registrà el seu zenit en el curs 2008-09, amb 28.568 alumnes de procedència estrangera matriculats. Una tendència d’increment constant d’alumnat procedent de la resta del món que entrà en téntol el 2010 i que ara ha tornat a partir.