Malgrat el Constitucional, és difícil que tornin els toros

PalmaEl Tribunal Constitucional anuncià dijous l’anul·lació dels articles de la Llei balear de toros que prohibeixen clavar llances i altres estris i matar aquests animals a les curses que es fan a les Balears. Però és difícil (no impossible) que els espectacles taurins tornin a les Balears, perquè algunes de les complicacions per als espectacles taurins continuen vigents. Així ho considera qui va ser una de les impulsores de la llei, l’exdiputada de MÉS per Mallorca i doctora en Dret per la UIB Margalida Capellà.

“Per fer corregudes de toros s’hauran de fer reformes a les places”, afirma l’exdiputada, atès que els articles que no s’han eliminat exigeixen “dispositius d’assistència sanitària”, segons es pot llegir a la sentència. A aquest fet se suma la prohibició de consum d’alcohol, l’entrada de menors d’edat i el control antidopatge als toreros.

Un altre punt és que “es manté la denegació de subvencions amb doblers públics”, comenta la doctora. Però el més important, en opinió seva, és que “els ajuntaments i el Govern sancionin a través d’inspeccions perquè realment es compleixi el que queda de la llei”.

Tot i això, “la sentència és molt preocupant, perquè eleva una tradició a paràmetre constitucional i impedeix que un parlament elegit democràticament pugui regular en aquesta matèria”, explica l’exdiputada. A més, creu que “no té en compte les distintes realitats en les quals la tauromàquia és residual o inexistent”.

Capellà recorda que, “tot i l’eliminació dels articles, no hi ha cap comunitat que hagi pres les mesures que es mantenen”. I afegeix que “si vàrem endurir la regulació sanitària, de seguretat i de protecció de menors no va ser per prohibir, ja que no podíem, però sí per garantir unes condicions adaptades a les exigències actuals”, conclou.

Decepció animalista

Aïda Gascón és la directora d’Anima Naturalis a Espanya, l’organització internacional de defensa de tots els animals. Aquesta entitat forma part, juntament amb l’organització holandesa CAS, de la plataforma Mallorca Sense Sang, que ha estat molt activa en la promulgació de l’esmentada llei. “Ens ha sorprès que en tan sols dos anys s’hagi revisat la llei, mentre que a Catalunya el Tribunal Constitucional va estar sis anys”, explica Gascón. A més, l’animalista considera que “potser hi ha hagut pressions perquè aquesta llei no es mantingui, ja que podria imitar-se en altres regions d’Espanya”.

Pel que fa als canvis, la directora de l’organització afirma que “no tenim esperances que desapareguin les corregudes, perquè els articles eliminats eren molt importants i els que queden només les dificulten”.

Finalment, Gascón assegura que a partir de 2019 continuaran organitzant manifestacions i estudiaran altres alternatives legals per tractar de prohibir la tauromàquia tant a les Illes com a la resta d’Espanya.

Reaccions institucionals

La portaveu del Govern i consellera de Presidència, Pilar Costa, va ahir que respectava la sentència del Tribunal Constitucional. Així i tot, va dir que “m’agradaria ressaltar un debat que es produeix i que va més enllà d’un aspecte jurídic”.

Segons explicà la consellera, alguns magistrats com Cándido Conde-Pumpido i Juan Antonio Xiol Ríos “obren un debat molt interessant”. La consellera destacà que fan “una interpretació social i cultural de com s’han d’entendre les tradicions que no són aquelles que igualment teníem al conjunt del país, perquè s’ha d’evolucionar i tenir en compte les diferents sensibilitats que hi ha en cada comunitat autònoma”. A més, Costa va assenyalar que “cap dels dos jutges considera que s’envaeixen competències estatals”. Tot i això, la consellera va reiterar que la majoria del Tribunal Constitucional va considerar inconstitucional bona part dels articles de la llei.

Els taurins celebren la sentència del TC

La Fundació del Toro de Lídia considera que la decisió del TC demostra que “la cultura popular està protegida per la Constitució”. El seu portaveu, Chapu Apaolazar , destacà en declaracions a Efe la “satisfacció i alegria” de l’entitat davant la notícia. “La llei balear posava en dubte el fet que la cultura popular defensada per la Constitució es pot tocar”, afirmà, i també destacà que “no es pot usar la llei de manera fraudulenta”. No obstant això, Apaolazar expressà la necessitat de ser prudents fins que no es puguin conèixer el contingut i els arguments del Constitucional.