Manca de professionals al sector tecnològic

PalmaLes empreses més tecnològiques necessiten professionals del sector de l’enginyeria, la tecnologia i les matemàtiques. Actualment, tot i haver-hi un gran ventall d’ofertes laborals en aquest sector, les aules de les carreres corresponents no omplen el nombre de places disponibles.

Manca d’alumnes

Es tracta dels graus d’Enginyeria Telemàtica, Enginyeria Informàtica i Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, les quals encapçalen el rànquing de noves matrícules del curs 2017-2018 amb percentatges menys elevats. Per exemple, el curs passat, al grau d’Enginyeria Informàtica s’hi varen matricular 150 alumnes nous; a la d’Electrònica Industrial i Automàtica, 74, i a la Telemàtica només hi hagué 37 estudiants de nou ingrés, quan, aquesta darrera, “fa 15 anys la cursaven prop de 300 persones”, explica la directora de l’Escola Politècnica Superior (EPS) de la Universitat de les Illes Balears, Loren Carrasco.

“La imatge d’enginyer ‘friqui’ fa molt de mal a aquest sector, que laboralment és una àrea amb molt de futur”, assenyala Carrasco. Existeix un gran desconeixement d’allò que pot fer un enginyer quan acaba la carrera. Per aquest motiu, i amb l’objectiu de captar estudiants per inserir-los en el món laboral, la UIB ha organitzat i fet el segon Tech-day Ocupació.

Tech-day

Es tracta d’un fòrum empresarial d’ocupació destinat als estudiants i titulats dels sis estudis de l’Escola Politècnica Superior de la UIB, i a les empreses que cerquen aquest perfil d’universitaris. En aquesta segona edició hi varen participar 30 empreses amb més de 70 ofertes laborals. En concret, 50 llocs de feina i 24 ofertes de pràctiques en empreses. “Molts d’alumnes combinen feina i estudis, a causa de la gran demanda que hi ha, per això a vegades també costa més acabar els estudis”, explica Carrasco.

La tecnologia necessita dones

El problema de la manca d’estudiants, que són els futurs professionals de les empreses tecnològiques, s’intensifica si ens demanen per l’interès de les dones en aquest àmbit. Potser és per manca de referents femenins o per manca d’orientació durant els nivells de Secundària i Batxillerat, que és quan els joves han de triar quina carrera volen estudiar i a què es volen dedicar en el futur.

Tot i el pas dels anys i l’evolució de la societat cap una digitalització constant, només un 30% dels set milions de persones que treballen en el sector digital a Europa són dones. En aquest sentit, els estereotips continuen lligats a tot arreu: els homes, enginyers, i les dones, mestres o infermeres. Ho confirmen les dades de les matrícules d’alumnes de nou ingrés a les carreres de la UIB per al curs actual 2017-2018. Així, en el Grau d’Enginyeria Informàtica, només hi ha matriculades per aquest curs nou dones de gairebé un total de 150 estudiants; dels 74 alumnes que cursen el primer curs d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, només set són dones, i dels gairebé 40 estudiants de Telemàtica només n’hi ha sis que són dones. Mentrestant, al primer curs del Grau d’Educació Infantil hi hagué 108 matrícules de dones i només quatre d’homes; i dels 157 alumnes de nou ingrés a Infermeria, 131 varen ser dones i 26, homes.

És a dir, les dones, com a col·lectiu, estan renunciant al sector que en aquests moments té més potencial de creixement i en què, en un futur gairebé immediat, hi haurà més feina, en què es creen més empreses i més negocis, en què les empreses tindran més influència en el món. “El 90% dels informàtics es decanten per la creació de videojocs. Si hi hagués més dones, la tecnologia no aniria pel mateix camí”, explica Carrasco, qui afegeix que “les dones estan més interessades en temes socials i de salut. Si hi hagués més dones enginyeres, hi hauria més avenços tecnològics en l’àmbit sanitari”.

Tecnologia i diversió

L’Escola Politècnica Superior de la UIB posa a l’abast de tots els centres educatius cinc activitats relacionades amb ciència, tecnologia i matemàtiques que es duen a terme al llarg del curs per estimular els joves a cursar estudis d’aquest tipus, ja siguin les enginyeries de Telemàtica, Informàtica o Electrònica Industrial i Automàtica; el Grau d’Edificació, Matemàtiques o l’Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural.

Es tracta de cinc activitats, cadascuna d’elles destinada a diferents edats. La First Lego League és un taller dirigit a nins i nines d’entre sis i 16 anys. Es tracta d’un treball en equip, a través del qual es fa un projecte científic basat en el disseny i la creació d’un robot.

Estalmat és un programa dirigit a detectar, orientar i estimular el talent matemàtic excepcional dels nins i nines d’entre 12 i 13 anys. Els alumnes seleccionats participen en el programa d’activitats setmanals que es duu a terme els dissabtes. De fet, aquest dissabte 19 de maig es varen lliurar els distintius als alumnes participants d’aquest curs escolar.

Una altra de les activitats impulsades per l’EPS és l’Scratch Day, celebrat a la UIB el passat dissabte 12 de maig. Aproximadament 200 nins d’entre 8 a 18 anys varen participar en l’Scratch Day, una jornada d’activitats que s’organitza arreu del món amb motiu del dia internacional d’aquest llenguatge de programació per a infants desenvolupat als Estats Units.

Del programa Demotec se’n fan tres sessions setmanals entre els mesos d’octubre i maig. Els alumnes del segon cicle d’ESO i de Batxillerat visiten les instal·lacions de l’Escola Politècnica Superior i hi realitzen un experiment, al laboratori tecnològic. “Normalment, és una activitat que té molt d’èxit. Als alumnes els encanta”, explica Carrasco.

Per als alumnes més grans, l’EPS realitza els tallers Try Engineering, dirigits a estudiants de Secundària i Batxillerat. Els tallers Try Engineering són impartits per diversos professors i alumnes de les diferents enginyeries que ofereix l’Escola Politècnica de la UIB i estan pensats i dissenyats per despertar l’enginy i la creativitat dels participants.

Quatre dones en l’àmbit de la tecnologia

Ada Lovelace, la primera programadora informàtica

Lovelace va ser la creadora del primer llenguatge de programació i va haver de firmar els seus treballs com a A. A. L. per no ser censurada pel fet de ser dona. L’any 1979, el Departament de Defensa dels EUA va desenvolupar un llenguatge de programació anomenat ADA per homenatjar-la.

Evelyn Berezin, mare dels processadors de text

Evelyn Berezin va estudiar a Nova York. És considerada la mare dels processadors de text per poder crear i editar textos amb facilitat a través d’un ordinador. A Berezin també se li atribueix la creació del primer sistema de reserva de vols per a la companyia United Airlines.

Hedy Lamarr, la dona que va inventar el Wi-Fi

Hedy Lamarr, la reconeguda actriu del Hollywood clàssic, va estudiar Enginyeria. Durant la seva carrera professional va inventar l’espectre per salt de freqüència, un sistema de comunicació que s’utilitza com a base en els dispositius GPS, el Bluetooth i les connexions Wi-Fi.

Sara Haider, enginyera a la plataforma Twitter

Sara Haider és enginyera i coordinadora del grup de dones enginyeres de Twitter. Treballa específicament en el departament de Twitter per a Android. A més, s’esforça perquè Silicon Valley s’interessi per iniciatives que fomenten la participació de les dones en la indústria tecnològica.