Parlar del suïcidi per prevenir-lo

Palma“Allò que no es parla no es pot solucionar”, assegura Mariano Gastalver, psicòleg i director del Telèfon de l’Esperança de les Illes Balears, una de les entitats que fa anys que mostra la seva preocupació davant el que alguns qualifiquen d’epidèmia: el suïcidi. “Per moltes xifres que donem, si no intentam parlar-ne seriosament, veim que les estadístiques augmenten; hem de prendre consciència que és una qüestió molt preocupant, ja té una dimensió social”, adverteix Gastalver.

“És un tema tabú, a la gent no li agrada parlar-ne”, subratlla Mauro García, psquiatre i voluntari del Telèfon de l’Esperança. Ara bé, García insisteix que se n’ha de parlar, però d’una manera “constructiva” i des del plantejament que el suïcidi és un problema que té una solució, que hi ha maneres d’afrontar aquesta situació i sortir-se’n amb l’ajuda de professionals. Només així, diu García, “desmitificarem el suïcidi” que sovint s’ha associat a un acte de rebel·lió.

Gastalver creu que caldria fer una reflexió en tots els àmbits, des del mèdic fins al filosòfic, per abordar aquest tema i posar-hi solucions. “Alguna cosa ens passa com a societat si estam produint aquest tipus de comportaments i alguna cosa ens passa com a persones si, davant una dificultat gravíssima, tenim una tendència a llevar-nos d’enmig”, conclou.

Prevenció

El Telèfon de l’Esperança se suma a altres veus, com la del Col·legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears, que demanen que s’impulsin mesures preventives per fer front al suïcidi. “És un problema que no aconseguim millorar i veim que a l’Administració li costa finançar iniciatives preventives; però pensam que seria necessari treballar-hi”, assevera García, qui destaca que en alguns països s’estan aplicant mesures preventives amb resultats positius, com per exemple campanyes en mitjans de comunicació, millora dels sistemes d’atenció sanitària d’emergència i la creació de dispositius específics per atendre persones el risc de suïcidi. “Coneixem alguna experiència de ciutats alemanyes on han aconseguit estadísticament reduir els suïcidis”, hi afegeix.

Des del Telèfon de l’Esperança també duen a terme una tasca de prevenció. “Hem de ser creatius i cercar-hi solucions; intentam oferir programes que ajudin les persones a sentir-se més acompanyades, que es puguin comunicar d’una manera més sana”, explica Gastalver.

Emperò la seva principal via d’ajuda és la telefònica. De les 1.318 cridades que varen rebre l’any passat, en 23 hi varen detectar contingut relacionat amb idees suïcides. “Si una persona crida, és un primer punt positiu de cerca de solució”, destaca García. “Quan comparteixen que tenen un pensament suïdicia, se senten alliberats, els ajudam a normalitzar que tenen una idea negativa; deixam que expressin el seu dolor”, afegeix Gastalver.

Formació específica

Tot i que el suïcidi no és un dels principals motius de les telefonades que reben, García assegura que “és el que més interès de formar-nos ens desperta”. De fet, aquest novembre posaran en funcionament el programa informàtic Atensis, dissenyat per un psicòleg especialista en conducta suïcida amb pautes per atendre cridades amb aquest tipus de contingut. “L’orientador té una eina que el guia i li dona seguretat, i així tots orientaran la telefonada de la mateixa manera; pens que serà molt efectiu”, apunta Gastalver. Abans d’implantar aquest programa, però, els orientadors rebran una formació específica.

La formació, en situacions com aquestes, és fonamental. “Hi ha un treball previ amb nosaltres mateixos, d’autoconeixement, saber com ens comunicam; no estam avesats a comunicar-nos d’una manera efectiva i afectiva”, explica Mariano Gastalver.

Família

“Parlant amb les famílies, veim que continua sent un tema tabú, se senten empegueïts, culpables, i no ho parlen amb ningú”, explica Gastalver. “No hi ha cap motiu per a la culpabilitat de l’entorn”, assevera García. “Feim el que podem i arribam on arribam”, hi afegeix.

“Hem de veure les persones amb crisis suïcides com persones que pateixen i que necessiten ajuda, de la mateixa manera que si tinguessin algun altre tipus de problema mèdic o psicològic”, conclou.