Pere Fons Pascual: “Jesucrist era un independentista, també fou perseguit i encadenat pel poder”

Sant JoanEl capellà Pere Fons Pascual (Son Macià, Manacor, 1938) ha estat des de sempre una de les veus crítiques amb l’Església catòlica. Diu que ho fa sempre des de posicions de defensa de l’Evangeli. Ara, prop dels 80 anys, continua al peu del canó oficiant actes religiosos. Tot i ser un clergue jubilat, practica l’ofici amb nomenament bisbal com a capellà de la residència de les monges de les Germanes de la Caritat de Vilafranca. Té domicili al terme de Sant Joan, treballa de foraviler i fa suplències allà on se’l demana. Sempre s’ha sentit humil servidor d’una Església on alguns el veuen com una ovella negra i altres com un missatger adaptat als temps actuals. Des del púlpit continua intentant contextualitzar l’Evangeli en el bull del dia a dia, també des del vessant polític. Durant aquest mes d’abril, predica a Costitx i també de manera ocasional ho fa a Sineu, on durant el darrer Diumenge del Ram deixà mostra de la seva contumàcia en analitzar des de la perspectiva religiosa les convulsions socials de Catalunya. Retirat Jaume Santandreu, alguns dels predicaments de Pere Fons trenquen silencis i s’endinsen per carreranys que des d’alguns sectors de l’oficialisme diocesà voldrien barrar.

De tant en tant, els vostres sermons obren caixes de trons.

Durant la missa del Diumenge de Rams a Sineu, em vaig limitar a recordar que així com el país de Jesucrist estava ocupat per Roma, Catalunya està ocupada per Espanya i que els empresonats són com Jesucrist, perseguit i encadenat pel poder. Llavors, Israel estava sota el jou de Roma, i a Jesucrist el mataren per independentista, perquè el suplici religiós d’Israel era morir a pedrades, i en canvi a ell el mataren crucificat com a dissident de Roma.

I no us han cridat a l’ordre des del Bisbat?

A mi, no. Al rector de Sineu, sí. Sé que a alguna gent no li va caure bé el que vaig explicar. Però el bisbe no m’ha cridat. També vaig rebre alguna enhorabona. Les idees de Jesucrist i els missatges de l’Evangeli sempre s’han d’actualitzar i confrontar-los amb el món actual. I això ja sabem que no sempre agrada a tothom.

Voleu dir que Jesús feia política?

Sí, feia política de la veritat. I quina és la veritat? Que tots som germans i tots tenim dret a l’herència de Déu. El pobre no té per què ser pobre. Si hi ha pobres és perquè els rics tenen allò que és del poble. A mi em fa pena quan mor un ric. Un que viu per morir, mor feliç i se’n va amb allò que ha viscut. Els rics fan la milana i s’excusen amb Jesús per fer-se rics. A l’Evangeli, el ric que troba Jesús canvia i es reconverteix. L’Església ha de predicar la veritat i no fer moixonies. De dins l’església, el temple, se n’haurien d’anar els rics en el sentit d’explotadors que no paguen als empleats un jornal just.

Potser l’església, parlant en termes físics, quedarà buida?

Per sentir contes i rondalles, la gent no ha d’anar a missa. Hem d’explicar Jesucrist des de la veritat. Amb això vull dir que si un empresari té 100 empleats i hi ha capacitat per tenir-ne mil, els ha de tenir, però la riquesa s’ha de repartir. I és ver que s’ha de valorar el bon cap d’un empresari, però no pot ser que s’endugui 20 milions d’euros de benefici mentre la cambrera de pis guanya 700 euros al mes i es veu obligada a fer hores de més. No parlam d’almoina, sinó de justícia social. El missatge de Jesús també entra dins aquest àmbit, i també el de la repressió que està patint Catalunya els darrers temps.

El missatge que donau no se sent predicar gaire, per això tal vegada sou considerat un home que va contracorrent. Creis que l’Església s’allunya dels seus principis?

No estam a l’altura de les circumstàncies. Ens hem d’adaptar al moment que vivim, acostar-nos a la joventut i a la gent. Si explicàssim Jesucrist des de la veritat, la gent s’entusiasmaria. S’ha de fer que la gent formi part del moviment de l’Església, però amb les esglésies obertes, en el sentit d’obrir-se a la participació. S’ha de perdre l’església física per recuperar l’Església com a poble. Com podem tenir les esglésies tancades quan la gent no té casa? Diu el papa Francesc que l’Església s’ha de moure i que els capellans hem de fer olor d’ovella i no olor de sagristia. Això vol dir que s’han de rompre alguns esquemes: si un es vol batiar a vorera de mar, s’hi ha de poder batiar; si una parella es vol casar davall una figuera, ves-hi i casa’ls-hi; si es vol casar a l’hotel, casa’ls a l’hotel...

Adaptar-se l’Església a les cirscumstàncies suposa haver de parlar des de la trona del desencaixament entre Espanya i Catalunya?

Parlam d’una realitat social que està al carrer i jo ho faig des de la perspectiva del missatge de l’Evangeli. Pens que no és Catalunya que ha de deixar Espanya, sinó que és Espanya que ha de llevar els peus de Catalunya, de la qual no es respecta la sentència de les urnes. No perdem de vista la història. El 1714, Espanya s’hi va imposar per la força, ara se li demana que abandoni. Si la voluntat d’un poble és separar-se, s’ha de poder separar. I si les urnes diuen que no, ha de ser que no. A la Gran Bretanya es va decidir abandonar la Unió Europea i s’aplica el Brexit, i no passa res. Espanya hauria d’ajudar Catalunya a deslligar-se si aquesta és la voluntat expressada des de la llibertat, i li hauria de fer un regal d’amistat.

Estam en una via de confrontació entre Espanya i Catalunya que es pugui agreujar?

Espanya pot vendre i cobrar, que és el que ha fet sempre. A Cuba, quan veié la guerra perduda, va voler negociar i al final la va vendre als Estats Units... i va cobrar a París. Això està documentat. Espanya és un venedor... i ha deixat pel camí centenars de mils i mils de morts per oposar-se a un clam d’independència de les colònies llatinoamericanes que al final assoliren.

Catalunya va camí de ser-ne l’excepció, quan hi ha un procés basat en la no-violència i apel·lant al dret a decidir, o el litigi pot acabar malament?

Espanya és l’estat fort que vol ofegar Catalunya, que té una realitat històrica. Ara bé, la repressió pot generar violència, ja n’hem tingut molts casos. Espanya com a estat desapareixerà i quedarà una península amb molts estats que hauran d’acabar per conviure. El nom d’Espanya desapareixerà del mapa. Estam en una fase en què la repressió de l’estat espanyol pot dur la violència a Catalunya.

No hi perdrien les Balears amb una Catalunya independent, amb un estat que tindria ja l’experiència de la discòrdia amb territoris de parla catalana?

Els territoris que parlen una mateixa llengua han de tenir el dret a formar part d’un mateix país, si hi ha una voluntat majoritària i sempre des del respecte a les urnes. El projecte d’uns Països Catalans passa per aquí, però ja hem vist que a Catalunya no se li respecta allò que voten a les urnes.

La vostra visió i valentia per parlar de política, en una Església que sol passar de puntetes sobre assumptes espinosos, no us acabarà generant problemes?

L’Església no em dirà allò que he de fer si no surt del pensament de Jesucrist. El papa Francesc va per aquí. I si el bisbe nostre és un pastor sense ca, tindrà les ovelles lliures. Si té un ca és un altre assumpte, perquè el ca sol arruixar les ovelles. El poble està per damunt de tot, el que és realment important és el missatge de Jesús, no la litúrgia, perquè Jesús va estar dins i amb el poble.

Retirat Jaume Santandreu de les homilies religioses, la vostra esdevé una de les poques veus díscoles de l’Església a Mallorca.

Jo no m’he trobat mai tot sol. I no hi he viscut, ni aquí, ni al Perú durant les tres etapes que hi vaig estar, ni a Cuba, que és allà on vaig trobar més llibertat per poder predicar.

Per què tanta manca de vocacions?

És perquè no sabem explicar el missatge de Jesucrist i l’Església vol capellans fet a la seva mida. L’Església haurà d’obrir la porta als seglars. Els seglars hauran d’entrar dins l’Església i l’Església haurà de fiar-se’n. El capellà ha de ser poble. A més, tots som capellans pel fet d’haver estat batiats. Ho diu sant Pere a la seva carta. Llavors, fins ara l’Església ha triat qui era i qui no era capellà, malgrat que hauria d’acceptar tota la gent que hi arriba.

S’ha perdut el missatge que tots som iguals i tots som germans?

Com pot parlar d’igualtat un Església rica enmig de tanta pobresa? Avui, només pot parlar de com vendre un convent i jugar amb la màteria, tot i que hauria de jugar i parlar de l’esperit. Així fa mal predicar.

Quedarà escrita la vostra vida i experiència de rodamon?

Des dels 27 anys, n’he passat 7 a Son Macià, 3 a Vilafranca, 20 al Perú, 5 a Cuba, 2 a sa Pobla... Tenc moltes plaguetes escrites de l’experiència de la vida. Fa temps, un capellà s’oferí a ordenar els escrits... amb el suggeriment d’eliminar-ne coses. Li vaig dir que ho deixàs córrer.