L'empresa Atics guanya el concurs per desenvolupar el Pla de fosses 2019-2020

PalmaL'empresa Atics ha guanyat el contracte per desenvolupar el Pla de fosses 2019-20, un concurs en què es van presentar deu empreses especialitzades. Amb aquest pla, el Govern balear preveu trobar almenys 40 cossos, d'acord amb els estudis preliminars, però "n'hi pot haver molts més", segons ha assegurat aquest dilluns la consellera d'Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro aquest dilluns al matí.

Tal com ha informat la Consellera en la roda de premsa de presentació del Pla -i ja va informar l'ARA Balears al novembre- es preveuen intervencions en nou localitzacions –majoritàriament cementeris– de vuit municipis a Mallorca i Eivissa, on es faran les tasques d'excavació, exhumació i identificació de les restes de les víctimes de la Guerra Civil. El projecte té un pressupost de 443.000 euros i encara no hi ha un calendari d'actuacions ni se sap quina zona es treballarà primer. En aquest sentit, el tècnic en patrimoni cultural i arqueologia d'Atics, Cesc Busquets, ha assegurat que comencen a fer feina "des d'ara mateix" amb els ajuntaments per tal d'iniciar la feina de camp al més aviat possible.

Amb aquest pla, s'actuarà per primera vegada en indrets importants com Son Coletes a Manacor, els cementeris de Bunyola i Valldemossa i un forn de calç del coll d'Artà-Salma. També s'inclouen segones actuacions a Sencelles, Porreres (a la zona enjardinada), a ses Figueretes, al pou de Son Lluís de Porreres i al cementeri de Santa Maria.

Altres línies d'actuació: informes antropològics i un estudi històric a Formentera

A més de les intervencions in situ, el pla preveu fer informes antropològics detallats de 35 cossos exhumats a la fossa de Porreres el novembre del 2016, que no es varen poder identificar per prova d'ADN. Aquests estudis recullen les característiques i tots els aspectes que puguin donar informació sobre la identitat de les possibles víctimes, per tal d'identificar-les: trets físics particulars, indicis de qualsevol patologia, malformacions dels ossos, etc.

Finalment, a Formentera es durà a terme la tercera línia d'intervenció del pla. En concret, s'encomanarà un estudi històric sobre el cementeri nou de Sant Francesc Xavier per saber si hi va haver inhumacions de persones assassinades durant la Guerra Civil i, si va ser així, si aquestes poden continuar allà enterrades o, per contra, l'espai ha estat alterat. Es tracta d'un estudi previ a possibles futures intervencions.

Busquets ha informat aquest dilluns de quin serà l'equip humà que s'encarregarà de desenvolupar el pla, amb l'arqueòleg Jordi Campos a càrrec del treball de camp. L'equip també compta amb la col·laboració de l'historiador mallorquí Tomàs Suau, com a tècnic coordinador de les intervencions; la doctora en història contemporània Queralt Solé; l'especialista en antropologia física Núria Armentano; el metge forense Ignasi Galtés i la genetista Assumpció Malgosa, els dos darrers del Laboratori de l'ADN Antic i d'Antropologia Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Com a empresa especialitzada en arqueologia, Atics ha desenvolupat, durant els 27 anys de la seva trajectòria, diversos projectes relacionats amb la Guerra Civil, com per exemple la intervenció arqueològica i recollida de restes òssies en superfície a diferents municipis catalans des de l'any 2010, per encàrrec de la Generalitat de Catalunya.

Una setantena de cossos exhumats i 21 persones identificades

Aquest és el segon pla d'actuacions en fosses de la Guerra Civil que emprèn el Govern balear. Durant el primer pla, el 2018 –desenvolupat per Aranzadi–, es varen recuperar les restes de 24 cossos de persones represaliades, de les quals se'n varen poder identificar quatre: Miquel Marquet Perelló, Joan Ferrà Ferrà, Julià Fullana i Juana Baño Morales, la primera dona víctima de la Guerra Civil trobada a les fosses de Balears, a qui ahir diumenge es va retre homenatge. Es varen intervenir deu fosses de les 12 actuacions previstes a Mallorca i Eivissa (cementeris d'Alaró, Llucmajor, Marratxí, Sencelles, Calvià, ses Figueretes, Santa Maria, Montuïri, el pou de l'Àguila a Llucmajor i el pou de Son Lluís a Porreres).

En total, a les Balears s'han exhumat una setantena de cossos i s'han identificat 21 persones represaliades durant la Guerra Civil, ja sigui per actuacions impulsades pel Govern (14 identificats a Porreres l'any 2016 i quatre en el Pla de fosses 2018) o intervencions prèvies impulsades per l'Associació Memòria de Mallorca, juntament amb la UIB i l'Ajuntament de Sant Joan (tres identificacions), a qui Castro ha agraït la seva feina. "Necessitam tancar ferides per avançar com a societat i aquesta és una política imparable del Govern balear", ha reblat la consellera.