El nou Pla General de Palma redueix 174 hectàrees el creixement previst per a la ciutat

PalmaEl batle de Palma, José Hila, i la regidora de Model de Ciutat, Habitatge i Sostenibilitat, Neus Truyol, han presentat aquest dilluns l'esborrany del nou Pla General de Palma, el qual deixa enrere el PGOU del 1998 i està previst que s'aprovi el primer semestre del 2021, després de l'informe de la Comissió Balear de Medi Ambient. El document redueix 174 hectàrees el creixement que estava permès en el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) del 1998, el qual passa de gairebé 500 hectàrees a 320.

Cort preveu un creixement moderat de la població de Palma, sobretot perquè l'impacte econòmic de la crisi del covid-19 es farà notar els pròxims anys. Els càlculs de l'Ajuntament són que hi hagi 66.892 habitants més a Palma –518.435 en total–, lluny del creixement que ha experimentat la ciutat els darrers vint anys, amb un augment de 121.906 persones –de 329.637 el 1998 a 451.543 el 2019.

Una altra de les mesures que proposa el document és multiplicar per vuit l'habitatge social disponible a Ciutat. "L'especulació s'ha apoderat de l'habitatge i cal recuperar la sobirania", ha comentat Truyol durant la presentació. Segons les xifres que preveu Cort, el 2040 s'arribarà a 12.174 habitatges socials, un 6,05% dels que hi ha a Palma –Ciutat té actualment 1.548 habitatges socials, un 0,89%. A més, un 47,5% de l'habitatge de nova construcció serà protegit (7.808).

A més, el nou Pla General preveu incrementar en dos milions de metres quadrats la xarxa de parcs públics, i fer-ne de lineals que connectin els espais naturals de l'entorn de Ciutat amb la mar. La superfície total que es vol assolir el 2040 és de 5,2 milions de metres quadrats. Si el PGOU del 1998 preveia 6,21 metres quadrats de zones verdes per resident, el nou document proposa 10 metres quadrats –un increment d'un 61,83%.

D'altra banda, Cort crearà dos parcs agraris, a la zona Nord i a Llevant, per transformar-los "en zones productives, amb activitat agrària i econòmica", segons ha explicat Truyol. Aquest projecte estarà relacionat amb altres mesures per diversificar el model econòmic de Palma, amb un Districte d'Innovació a Nou Llevant o el Pol Marí.

Pel que fa a la mobilitat, el Pla General traça dos trams del projecte del tramvia de la badia de Palma: Avingudes i Coll d'en Rabassa i Can Pastilla. També aporta sis localitzacions per fer aparcaments dissuasius: Son Sardina, carretera de Puigpunyent, la Teulera, entrada des de l'autopista d'Inca, Son Bordoy i entrada de la carretera de Manacor, a la zona de Son Llàtzer. L'objectiu és reduir els desplaçaments amb vehicle privat del 51,8% al 43,1% i incrementar l'ús del transport públic del 14,5% al 21%.

A més de potenciar els eixos cívils les superilles també seran un part important del nou Pla General de l'Ajuntament de Palma. Es limitarà el trànsit per determinades vies per obrir espais públics multifuncionals. Aquest serà el cas de Son Busquets, però Cort ja n'estudia altres ubicacions.

El nou Pla General incrementarà la protecció del sòl rústic –es desclassificaran 212,3 hectàrees més– i inclourà mesures de protecció del territori i del paisatge urbà per dignificar els barris i els pobles de Ciutat.

"El Pla General és un dels projectes més importants que pot tenir un ajuntament, perquè recull el pensament estratègic per als propers 20 anys", ha dit Hila. El batle de Palma ha destacat que, en aquest cas, els eixos principals són "una ciutat sostenible i saludable i una major diversificació econòmica".

Segons ha recordat Hila, el document recull els 17 objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides. "Ordenam el territori per evitar la dispersió, prevenir els impactes del canvi climàtic, afavorir la proximitat i la cohesió social, garantir l'accés a l'habitatge i afavorir la diversificació de l'economia local", ha afegit.

Per la seva banda, Neus Truyol ha destacat que un dels eixos del nou Pla General és l'aposta per la "ciutat dels 15 minuts", on aquesta sigui la mesura de temps que els ciutadans necessitin per arribar als serveis quotidians. A més, la regidora ha assenyalat que ara és el moment perquè el document assoleixi "el màxim consens possible". "Volem un projecte per als propers 20 anys, consensuat amb els sectors polític, empresarial i social".