Sobremedicar, perjudicial per a la salut

PalmaA l’hora de curar una malaltia, no sempre fer més és millor. Aquest és el missatge que els professionals d’Atenció Primària volen llançar a una població que, històricament, ha considerat com a problemes mèdics circumstàncies lligades a la vida mateixa. “Convertim en una qüestió mèdica coses comunes com la menopausa o la ruptura d’una relació, i veim un problema social en el cas d’una persona que simplement és tímida”, explica la doctora d’Atenció Primària Sara Guerrero.

Sobrediagnosticar i sobretractar els pacients s’està convertint en un problema comú, sobretot als centres de salut, la porta d’entrada del sistema sanitari. “Vivim en una societat basada en la immediatesa, però les malaties s’han de passar. Curar un constipat requereix un temps, el grip s’ha de passar al llit i no tot s’arregla amb els antibiòtics”, explica Guerrero.

La sobremedicació pot tenir com a conseqüència “un seriós problema de salut pública”. Per posar-ne un exemple, l’abús dels antibiòtics pot conduir a la immunitat dels bacteris. Malgrat tot, la gent continua pensant “que tots els virus s’han de tractar amb antibiòtics, i no sempre és així”. En qualsevol cas, aquesta metgessa assegura que les decisions sobre la sanitat s’han de prendre de manera conjunta i requereixen la valoració prèvia d’un professional. “És important que el sistema integri el pacient, que ha d’estar informat tant de les coses bones com de les dolentes. A partir d’aquí s’han de prendre decisions conjuntes amb la major qualitat assistencial”, explica Guerrero.

Una de les principals traves per prevenir la sobremedicació són els mateixos pacients, que reclamen més tractaments. Aquesta professional parla també de la “fascinació tecnològica” i diu que molta gent creu que “com més coses faci, més lliure estarà de malalties”.

Guerrero, a més, entona el mea culpa de part del seu col·lectiu, ja que “de vegades els metges cedim a peticions dels pacients, ja sigui perquè ens costa dir que no, per sentiments d’amistat cap a ells o perquè també tenim por d’equivocar-nos”.

En el pitjor dels casos, una sobremedicació pot acabar amb la mort del pacient. Hi ha situacions que es coneixen com a cascades terapèutiques. Es produeixen quan es prescriu un medicament per pal·liar els símptomes dels efectes adversos d’un altre medicament l’ús del qual no es reconeix i, per tant, s’interpreta com un nou trastorn. “Hi pot haver casos de pacients polimedicats, sobretot si els atenen diferents especialistes”, reconeix Sara Guerrero. Hi ha més perill entre els pacients crònics, oncològics o entre els de la tercera edat.

“Com menys fàrmacs prengui la gent gran, més qualitat de vida tindrà”. En aquest sentit hi ha una tasca pendent de pedagogia entre els pacients, als quals s’hauria d’explicar que “llevar-los un fàrmac els pot protegir d’efectes adversos”.

En aquest punt, de vegades es compleix allò de menys és més. I també és difícil d’entendre. “Molts pacients creuen que si retiram medicaments és per retallades de recursos a la sanitat, i no és cert”.

El cas del colesterol

Un dels casos més evidents de sobremedicació l’ha creat el mateix sistema amb el colesterol. Fa anys les xifres normals del colesterol eren més altes, però davant els riscos cardiovasculars es va anar davallant el llindar i això ha propiciat que molta més gent tingui el colesterol alt i se l’estigui tractant. “S’ha fet de manera progressiva i cada vegada som més restrictius. A més, les indústries farmacèutica i alimentària tenen molt de pes”, explica la doctora, qui recomana allò més senzill, mesures higienicodietètiques. “Els pacients solen infravalorar les dietes i l’exercici, però la seva repercussió és molt evident”, assegura.

Pla de seguretat del pacient

La Conselleria de Salut ha presentat recentment el primer Pla estratègic de la seguretat del pacient, amb una àmplia col·laboració de la doctora Sara Guerrero i la doctora Antònia Roca i amb l’ajuda del coordinador autonòmic Carlos Campillo.

La intenció d’aquest document és prevenir i minimitzar els errors i els esdeveniments adversos derivats de l’activitat sanitària per tal d’oferir una atenció més segura als pacients i parteix de la premissa que el 70% dels efectes adversos en l’Atenció Primària són evitables, i que ho són més com més elevada és la seva gravetat.

La implantació de pràctiques segures és una de les actuacions primordials. Per aquest motiu, en el document es parla de la cultura que sobrevalora l’intervencionisme mèdic, el sobrediagnòstic i els tractaments innecessaris com un dels factors latents que afavoreixen els fenòmens adversos.

Prevenció de pràctiques innecessàries

Hi ha diferents iniciatives dins l’àmbit estatal i internacional que tenen l’objectiu de detectar pràctiques innecessàries a la sanitat.

A les Balears, fa unes setmanes es va presentar el Pla de seguretat del pacient, que ja recollia la sobremedicació com un possible dany innecessari relacionat amb la salut. Per exemple, la Societat espanyola de metges d’Atenció Primària i la Societat espanyola de metges generals i de família ja aconsella no sol·licitar densometries de manera rutinària en casos de dones postmenopàusiques per valorar el risc de patir fractures sense haver fet abans una valoració de factors de risc; o no utilitzar la teràpia hormonal per prevenir les malalties cardiovasculars.

En els casos pediàtrics, aconsellen no prescriure antibiòtics de manera rutinària davant casos de gastroenteritis o no fer proves serològiques per diagnosticar la malatia celíaca en nins abans d’haver instroduït el gluten a la seva dieta.