Abeuradors secs, prats sense herba i palla a preu d'or: la sequera acorrala els ramaders

GironaMoltes generacions de pastors dels Pirineus han baixat els ramats a les planes amb menys altitud durant l'hivern per buscar pastures verdes i abeuradors d'aigua amb temperatures més agradables. És part del moviment de transhumància de la ramaderia extensiva que, coincidint amb el canvi d'estacions, porta el bestiar a cotes baixes els mesos de fred i després els torna a les muntanyes quan comença la calor.

Aquest any, però, per culpa de la sequera extrema que afecta Catalunya, molts pastors han deixat de fer aquest relleu natural dels ramats i s'han hagut de quedar a les valls muntanyoses tot l'hivern, ja que a la plana no hi ha crescut prou herba, hi falta aliment i les basses per beure estan eixutes. Aquesta situació complica la supervivència dels animals i posa en risc la subsistència del sector. A alta muntanya, encara que aquesta campanya hagi nevat especialment poc i les temperatures no siguin gèlides, no creix prou vegetació per alimentar centenars de caps de bestiar, així que els ramaders han de comprar molt de farratge i no els surten els números per tirar endavant.

Primera vegada sense transhumància

Ramon Carbonell i Jaume Batlle són pastors veterans de vaca de carn ecològica del Ripollès. Sempre baixaven a l'Alt Empordà i aquest any s'han quedat, per primera vegada, al Pirineu. Carbonell té un ramat de 250 caps, que per aquestes dates solia endur-se de Ribes de Freser per pasturar-lo a Colera i el Port de la Selva. Batlle treballa amb 120 vaques, que haurien de ser a la serralada del Pení, a sobre de Roses, però ara mateix ronden per una finca de Pardines.

"Fa més de 40 anys, a mitjan novembre ja començava a nevar. Baixàvem cap a la costa i no tornàvem fins al juny; ens hi estàvem set mesos. Però, amb el pas dels anys, cada vegada s'escurçava més el temps de transhumància, fins que, aquest hivern, ja és impossible anar-hi", explica Batlle. I afegeix: “És cert que la zona del Cap de Creus és seca, hi plou poc i fa vent, però amb el canvi climàtic ja no dona ni perquè hi creixi un bri d'herba, i els animals necessiten beure aigua per sobreviure". Batlle diu que ja sembla estiu i la incertesa augmenta: "Aquí dalt ara estem a 18 o 20 graus al mes de gener. No sé què farem al juliol, quedarem rostits”. El diagnòstic de Carbonell també és contundent: "He treballat tota la vida, em queden cinc o sis anys per a la jubilació i la feina mai havia anat tan malament com fins ara. És un despropòsit, no té cap ni peus", diu.

La palla va cara

Si a l'Empordà els camps de past són secs i no hi ha aigua a les basses, els ramaders, per alimentar el bestiar als Pirineus, han de comprar centenars de quilos de bales de palla. I, com que ha augmentat considerablement la demanda i s'ha reduït l'oferta, tot a causa de la sequera, el preu d'aquest farratge s'ha doblat. Així, la falta aguda de pluges ha provocat que els pastors necessitin més palla per als animals i, alhora, que els pagesos tinguin més dificultats per produir-ne.

"És una roda, la misèria porta sempre més misèria, no falla mai", lamenta Ramon Carbonell, que compra la palla a França i necessita 12 bales al dia. Paga a 100 euros cada unitat. "Em gasto 1.200 euros cada dia i una vaca no val això. Si els governs no ens eixuguen les pèrdues, haurem de plegar", avisa. Carbonell demana ajuda a les administracions, perquè les assegurances no sufraguen la fallida. "Aquest any he contractat una assegurança per la sequera, però em diuen que aquesta situació no la cobreix", critica.

Una opció per mitigar la sagnia econòmica per l'augment dels preus és la de vendre's part del bestiar, tot i que encara estigui en edat de criar i la decisió repercuteixi en la producció de vedells de la pròxima temporada. "He hagut de vendre'm unes quantes vaques velles, però encara productives, per reduir costos. Amb el que m'han donat, he comprat menjar per mantenir les més joves", explica Jaume Batlle. "A més, encara que no hàgim pogut baixar, els propietaris de les finques de l'Empordà on pasturàvem també volen cobrar l'arrendament, no sé com arribarem a final d'any, quedarem a zero", afegeix.

Clima de revolta

Aquestes queixes del sector català s'inscriuen dins d'un clima global de reivindicacions i fort malestar entre pagesos i ramaders molt encès arreu d'Europa. Mentre s'organitzen protestes en diverses capitals europees per al dimarts 13 de febrer, el sindicat agrari Unió de Pagesos de Catalunya ha convocat marxes i talls d'autopistes per protestar contra la importació de mercaderies que fan competència deslleial als productes catalans.

“Això no es pot aguantar, no cal haver estudiat gaire per veure que si ens quedem sense pagesos i ramaders tindrem un país sense aliment”, es queixa Carbonell. Si això passa, diu, Catalunya serà un país “sense futur”: “Fa més de 20 anys que els polítics ens posen traves als pagesos i els ramaders d’aquí amb moltes normatives. En canvi, deixen venir carn de la Xina sense cap control. És la cosa més absurda del món”.

El mateix conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, admetia en una entrevista a l’ARA que els pagesos i ramaders “estan asfixiats” per les normatives europees: “El principal problema és que no es guanyen la vida”. I, segons aquest pastor, la sequera només és el cop de gràcia. “Ens està matant, la situació és molt més greu del que la gent es pensa”, assegura Carbonell.