De la gavardina a la xupa de cuir: una història plena de dandis, esquimals i militars

BarcelonaFent cas dels meteoròlegs sembla que ens espera un mes de febrer fred. Un fet a celebrar després que les temperatures a Catalunya hagin estat les més càlides en 30 anys. Aquesta acceleració de l'escalfament global té conseqüències funestes per al medi ambient, i també per a unes peces tèxtils amb molta tradició en la cultura popular: les jaquetes i abrics masculins. Possiblement, no tinguin el mateix culte i rellevància en la moda i l'alta costura que els que estan pensats per a dona, però els exemples icònics d'aquesta peça que serveix per protegir-nos del fred són incomptables. La caçadora de cuir de motorista de Danny Zuko a Grease, la gavardina de James Bond, l'abric quilomètric de Neo a Matrix o la parca del protagonista de Quadrophenia són només alguns exemples de com l'abric d'home ha quedat com un referent estilístic de la nostra època més enllà de la seva funció i del que marca el termòmetre.

Per contextualitzar, hi ha documentats protoabrics ja des de la prehistòria. Estaven fets de pell d'animal i protegien contra les inclemències climàtiques. A partir d'aquí els humans hem anat fent servir jaquetes d'una manera o altra: des de l'himàtion grec a la toga romana, passant per la cota de malla medieval. És a partir del segle XVIII i l'expansió tèxtil de la revolució industrial que els abrics es tornen una peça de roba popular i s'estenen per totes les capes de la població. Molt marcats per la innovació militar, el pòsit de la tradició i l'adopció del cinema, aquests són alguns dels models més populars i longeus que poblen els carrers.

Si pensem en un abric clàssic, instintivament ens ve al cap aquest model, avui dia considerat formal. La invenció d'aquesta peça, fàcilment reconeixible per les solapes, butxaques i botons sota del pit, i una llargada que arriba (o inclús sobrepassa) els genolls, es vincula a la marca Chesterfield, apareguda a mitjans del segle XIX a Anglaterra, al voltant de Lord Chesterfield, un jugador de criquet excel·lent i referent de moda de l'època. Sent com és l'abric masculí per excel·lència (avui dia adoptat en igual mesura per les dones), se'n poden trobar tant a botigues de fast fashion com a les marques més exclusives. Tothom n'ha de tenir un a l'armari.

Segurament la icona pop de referència pel que fa a l'abric d'home, encara que fa dècades que ha estat igual o més adoptat per les dones. La gavardina, que avui dia és sinònim d'elegància i certa distinció, té el seu origen en el plujós Glasgow en la ment del prolífic Charles Macintosh, que va inventar el primer abric impermeable que anys després comercialitzaria la marca Burberry.

El disseny es va fer pensant en els soldats britànics de la Primera Guerra Mundial, d'aquí que sigui una peça llarga i a la vegada lleugera, preparada per a l'acció. El seu origen militar es veu en el característic cinturó, pensat en el seu moment per portar tota mena d'estris. Humphrey Bogart a Casablanca i Gene Kelly a Cantant sota la pluja la convertirien en immortal fins als nostres dies.

L'abric mod per excel·lència, i una de les peces de vestir més vinculades a la subcultura. Una altra jaqueta que ens ha arribat gràcies al disseny tèxtil militar, encara que el seu origen és força remot. Aquest abric tan característic per la seva caputxa i llargada prové dels esquimals.

De fet, la paraula parka és una traducció literal de 'pell' en una llengua petita parlada a Sibèria, i els primers models estaven fetes amb pell per combatre tant el fred com la humitat. De l'arrel d'aquest abric n'ha quedat aquest recobriment tan característic de pèl. Encara que es pot trobar en tots els colors imaginables, la més característica és la verda, la més preuada entre els mods des dels anys 60 i fins al 2024.

La trenca és l'abric dels botons llargs i de fusta, coneguts a tot el món com ullals de morsa per la seva forma ovalada. La seva història ens torna a transportar a Anglaterra i un origen vinculat al disseny militar, més concretament el naval, ja que va ser pensada per a l'armada britànica del segle XIX. Poc després seria àmpliament adoptada pel gremi de pescadors i mariners gràcies a la seva versatilitat, practicitat, resistència i comoditat. La clau del seu èxit és que et permet anar elegant i informal a la vegada sense oblidar el fred: és una peça de llana gruixuda, amb caputxa i canesú. També sol portar el cognom de Duffel, que és el poble belga on es va dissenyar el primer model de trenca. Va ser un dels abrics preferits de David Bowie i de Jack Nicholson, que la van posar especialment de moda entre els anys 70 i 80.

La jaqueta senzilla i que s'acaba a la cintura per excel·lència. Pel que fa a moda casual, no hi ha cap altre model amb l'èxit d'aquest disseny de 1937 que s'ha mantingut de moda quasi un segle. Creada amb el nom de Baracuta pels germans Miller a Manchester, aquesta icona urbana amb el folre de quadrets tan característics va ser adoptada ràpidament pels jugadors de golf, ja que la seva comoditat la feia ideal per practicar aquest esport. Encara que s'ha fet immortal per ser la jaqueta que portaven Elvis Presley a King Creole i James Dean a Rebel sense causa, el veritable propagador del model va ser Ryan O'Neal, que en lluïa un a la sèrie Peyton Place, d'un èxit aclaparador als anys 60. El seu personatge es deia Rodney Harrington, d'aquí que la peça s'hagi conegut amb aquest nom.

El rock'n'roll, els motoristes, el cinema i finalment el punk van fer de la caçadora de cuir una de les jaquetes més icòniques de la cultura popular del segle XX, des del Marlon Brando de Salvatge fins al cantant dels Sex Pistols, Sid Vicious, passant per Loquillo y los Trogloditas, que li van dedicar una cançó, Cazadora de cuero. Molt estimada per les subcultures urbanes, la xupa de cuir també té un origen militar, més concretament en els aviadors nord-americans de la Segona Guerra Mundial, ja que sovint estaven folrades de pell i eren ideals per combatre el fred. Qui la va treure al carrer van ser els germans Shott, que van crear el model Perfect, pensat per a motoristes i amb el tancament creuat i les butxaques asimètriques. El que va venir després és història.

Com passa amb la parca, és un peça d'abrigar directament relacionada amb una subcultura, en aquest cas la skinhead, que als anys vuitanta la van adoptar com a jaqueta que els diferenciava de la resta, fos en el seu format original, de colors verd, negre o blau, com girada i deixant a la vista el folre interior taronja. El seu origen es relaciona directament amb la xupa de cuir militar de la Segona Guerra Mundial, dirigida als pilots de bombarders –d'aquí el nom–, però el model que ens arriba avui s'emparenta més amb la del Vietnam, modernitzada, de niló, amb butxaca al braç esquerre i reversible de color butà. La marca que la va popularitzar va ser Alpha Industries.