Abusos sexuals: “Quina és la diferència entre un secret bo i un de dolent?”
Les fundacions Vicki Bernadet i Photographic Social Vision impulsen tallers de sensibilització en instituts per trencar el silenci sobre l’abús sexual en la infància
BarcelonaHi ha una vintena de fotografies escampades damunt la taula quan comença el taller en una classe de quart d’ESO. L'alumnat s'ha de posar d'acord, agafar-ne una per parelles i comentar amb la resta quines emocions o paraules els venen al cap veient-la. Una parella tria una foto quasi negra: només s'hi veu un fil blanc que sembla una resplendor de llum a l'altra banda de la porta. "Creiem que la persona que va fer la foto estava tancada en la foscor", diuen quan se'ls demana què hi veuen i què creuen que transmet. "Doncs nosaltres hi veiem esperança, la llum al final", respon una altra parella quan es mira la imatge al final de l'activitat. Entre una apreciació i l'altra han passat gairebé dues hores, en les quals s'han abordat qüestions com l'abús sexual, el consentiment, el trauma o la culpa, així com la lectura fotogràfica i el visionat d'un vídeo sobre la importància de trencar el silenci.
A través de les fotografies fetes per persones que estan en procés de recuperació o que ja han acabat la teràpia, l'alumnat d'institut té ara l'oportunitat d'entendre què vol dir abús sexual en la infància, empatitzar amb qui n'ha patit i trobar les eines per explicar si el viu o l'ha viscut en primera persona.
Proposta formativa pionera
Mirar fotografies, especular sobre què hi ha al darrere i parlar dels sentiments que desprenen no és fàcil quan s’és adolescent. Les fundacions Vicky Bernadet i Photographic Social Vision s’han proposat fer-ho per treballar la lectura fotogràfica i, alhora, posar el focus en la prevenció i la sensibilització sobre l’abús sexual en la infància. Els tallers que plantegen les dues entitats són una proposta formativa pionera que pretén visibilitzar el problema de l’abús sexual, oferir recursos perquè l’alumnat pugui trobar ajuda en cas de ser víctima d’una situació semblant, fomentar l’educació visual i la mirada crítica de les fotografies i ampliar l’empatia i la capacitat d’escolta dels participants en l’activitat.
En aquests tallers s’aborden conceptes clau com el consentiment, les relacions de poder, el xantatge, la culpa, la vergonya i el secret. A més, es fa especial èmfasi en la necessitat de demanar ajuda a persones adultes de confiança en cas de patir abús sexual. L’alumnat s’acosta al problema a partir de les obres fotogràfiques creades durant els tallers anomenats Material sensible, una iniciativa de creació en què persones adultes que han patit abús sexual en la infància revisen la seva història a través de la fotografia.
El poder de les imatges
A Per entendre la fotografia, l’escriptor John Berger deia que la fotografia és "més simple que la majoria dels records", però que amb la seva invenció "adquirim un nou mitjà d'expressió més estretament associat a la memòria que cap altre anteriorment". És precisament el record i la seva reformulació en una imatge el que tenen davant els joves quan s'enfronten al repte de mirar fotografies fetes per algú altre amb l'única informació -i de vegades ni això- que els autors han patit abusos sexuals quan eren petits.
"El públic adolescent té una facilitat enorme per connectar amb les imatges i en consumeix moltes al cap del dia. La fotografia en un taller com aquest és una eina fàcil per pensar, parlar i reflexionar", comenta Mireia Plans, fotògrafa, docent, membre de l’àrea educativa de la Fundació Photographic i una de les impulsores del taller juntament amb Lluís Escala i Alice Monteil. Escala, psicòleg i psicoterapeuta de la Fundació Vicki Bernadet, entén també les fotografies com el vehicle per connectar amb allò amb què ningú vol connectar. És per això que els tallers es fan amb alumnes a partir de 14 anys, perquè tenen edat i maduresa fer una lectura d’imatges complexes, però també perquè “a aquesta edat hi ha revelacions i verbalitzacions relacionades amb l’abús sexual en la infància”, segons Escala: “És una bona idea intervenir en aquesta franja d’edat perquè comencen a tenir les primeres experiències sexuals que poden connectar amb experiències traumàtiques anteriors”. "Depenent de les teves vivències i referents, descodificaràs la imatge d'una manera o una altra, i la lectura visual convida a fer que cadascú comparteixi allò que li suggereix la imatge, un sistema vàlid per treballar després les emocions", amplia Plans.
Emocions difícils sovint de descriure, però que durant l'exercici d'anàlisi visual de les imatges prenen força i són una prèvia perquè quan comenci la part teòrica dirigida per l'equip de Vicki Bernadet les fotografies siguin el lloc al qual tornar. ¿Què són la por, la culpa, el fàstic, la ràbia o la solitud i com es veuen representades en una instantània? L'anàlisi de la imatge i la posada en comú amb la resta de l'aula es promou des de la sensibilitat i la consciència d'anar més enllà de l'ús quotidià de la fotografia. A més, Plans recorda que "hi ha imatges de realitats no tan felices i ideals com les que veiem constantment a Instagram i això també cal aprendre a gestionar-ho".
1 de cada 5
Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), 1 de cada 5 nens i nenes pateix algun tipus d'abús sexual abans dels 17 anys. Escala insta a traduir aquestes xifres en un context quotidià i demana fer l'exercici d'imaginar que si en una escola hi ha 800 alumnes, això vol dir que 160 patiran o han patit abús sexual en edat escolar. "Crec que els números parlen per si sols i és una estadística que, malauradament, fa anys que es repeteix". A més, la Fundació Vicki Bernadet recorda que entre el 80% i el 85% d'aquests abusos es produeixen en un entorn de confiança i entre el 65% i el 70% són casos intrafamiliars.
“Quina és la diferència entre un secret bo i un secret dolent?”, pregunta Escala a l’aula. “El bo és el que ens fa sentir bé, com una festa sorpresa. El dolent és el que ens fa sentir malament i s’acaba convertint en alguna ferida o trauma”, exemplifica davant l’audiència adolescent. Una audiència que, tot i tenir algunes nocions de què és una violació o què vol dir abús perquè se'n parla a les notícies o a casa, no se li pot suposar un coneixement previ. “Cal fer incidència en el vocabulari i quines implicacions tenen certs conceptes en la vida real”, alerta Escala.
Trencar el silenci
"La sexualitat és un tabú i l'abús sexual és silenci", lamenta Plans. Silenci de qui pateix abusos sexuals per por que es trenqui la família, per vergonya, per sentiment de culpabilitat o per manca d'eines per reconèixer i explicar què ha passat. Silenci dels adults que ho saben i no diuen res per mantenir l'statu quo familiar o també per vergonya i culpa. Però Escala recorda que, "malgrat que la família pugui sentir-se malament per no haver protegit l'infant, té l'obligació d'actuar i no pot callar". I silenci institucional o social, com demostren els casos d'abusos mediàtics de capellans i treballadors de l'Església, professors en escoles i instituts, monitors d'esplais i caus... En definitiva, molts silencis que s'enquisten i que fan que un 90% de les persones que han patit abús sexual en la infància no diguin res fins a l'edat adulta.
“Mai és tard per trencar el silenci i començar a guarir la ferida”, admet la Karina. És una de les tres veus del vídeo que es projecta gairebé al final del taller i que forma part d’un documental realitzat per Ana de Quadras amb participants adults de Material sensible. El documental, produït per la Fundació Photographic, va ser presentat a finals del 2022 als Cinemes Girona de Barcelona i l’han vist més de 250 persones comptant-hi també dues projeccions en centres cívics. Es preveu que a la tardor es pugui veure a Filmin per continuar compartint testimonis de supervivents d’abús sexual en la infància. El resum de 6 minuts i 20 segons que es projecta a l’aula se centra en la importància de trencar el silenci i en els beneficis que aporta. “De vegades la por ens frena, però després de fer el pas d’explicar-ho vindran coses millors”, anima la Camila a la peça audiovisual mentre tothom l'escolta en silenci i a les fosques. Quan s’encenen els llums l’energia ha canviat. Es tornen a mirar les fotografies i la resplendor de la imatge negra de l’inici ara és esperança.
La formació, la sensibilització i la prevenció són els eixos clau d’aquests tallers que tenen per objectiu trencar el tabú de l’abús, facilitar que les víctimes s'expliquin, que l’entorn pugui acollir la verbalització i, en última instància, intentar reduir l’estadística d’1 de cada 5.
-
Infància Respon: 116111 (gratuït i en funcionament les 24h els 365 dies de l’any)Fundació Vicki Bernadet: 93 318 97 69