On acaba la sang de les analítiques?

Les mostres viatgen de manera automàtica fins als laboratoris a través d'un sistema de tubs

El sistema de tubs que empren els hospitals per enviar les mostres de sang.
01/04/2025
2 min
Regala aquest article

PalmaDes que s'extreu la sang del pacient fins que la mostra es destrueix a empreses especialitzades, els tubs de les analítiques recorren un trajecte automatitzat en el qual la intervenció humana es limita al moment de l'enviament dels vials cap al laboratori i a la verificació dels resultats. L'hospital de Son Espases mou cada dia entre 7.500 i 8.000 mostres de sang aproximadament i entre 3.500 i 4.000 que són exclusivament mostres per a anàlisis clíniques. El procés s'ha ideat minuciosament per reduir les possibilitats de confondre vials o que es contaminin.

Segons explica l'anestesiòleg que treballa a l'hospital, un cop etiquetats els tubs d'extracció, les mesures per evitar les confusions entre sangs de diferents pacients són estrictes. "Tan aviat es treu, s'etiqueta i es fica dins una bossa o espai que incorpora un adhesiu idèntic i l'informe de sol·licitud de l'analítica del pacient. Tot es fa en qüestió de segons per evitar errors", diu.

Com viatja la sang fins a la zona d'estudi? "Si la consulta on s'extreu i el laboratori estan al mateix hospital, en aquest cas Son Espases, el centre té uns tubs de trasllat que cobreixen el recorregut. Són semblants als que empren els supermercats per xuclar els bitllets de la caixa a l’oficina, quan ja se n’han acumulat massa", explica un infectòleg, que també hi treballa. A l'hora d'enviar-lo, el professional ha d'indicar si la prioritat per obtenir els resultats és alta o baixa. Com que Son Espases és l’hospital de referència i disposa dels laboratoris més avançats, rep mostres d’altres hospitals i centres de salut de Mallorca, i també de les altres illes per a coses específiques –en aquest cas, els vials es traslladen amb uns vehicles especials de conservació.

En mans de les màquines

Ja al laboratori, les mostres passen per un escàner que indica a la màquina quins són els valors que s’han d’analitzar: colesterol, bilirubina, àcid úric, hemoglobina, etc. "A partir d'aquí, xucla la sang i l’analitza tota sola", resumeix l'infectòleg. Una vegada s'obtenen els resultats en qüestió de minuts, es consideren preliminars "i els ha de validar un tècnic de laboratori o d’anàlisis clíniques", depenent dels valors que s’hagin analitzat. Un fet que pot sobtar els pacients en rebre els resultats és que l'hora que consta a l'informe, en què se suposa que la sang ha entrat al laboratori, tal vegada és anterior al moment que s'han fet la prova. "És perquè hi apareix l'instant en el qual el servei de salut ha fet la petició d'anàlisi al laboratori, que normalment és previ a l'extracció al pacient. No es tracta de cap confusió de sangs", tranquil·litza l'anestesiòleg.

En general, totes les mostres es preserven entre tres i set dies. Algunes es congelen per si després fos necessari tornar a analitzar algun aspecte de la sang, nou, o ja estudiat. En el cas de les mostres que es treballen al laboratori de microbiologia (que treballa els virus, fongs, paràsits, etc.), es guarden entre dues setmanes i un mes. Esgotats els terminis, toca eliminar els materials i la sang. Per fer-ho, asseguren fonts de l’IB-Salut, es dipositen en contenidors adequats per a riscos biològics i es remeten a una empresa especialitzada que s’encarrega de destruir-los.

stats