Com va acabar un pingüí emperador en una platja d'Austràlia?

Era un dia australià com tots: sol, onades i surf a la platja. De sobte, va aparèixer una cosa que clarament no era d'allà. Aaron Fowler i un amic es dirigien cap a l'aparcament després d'un dia entre onades. "Vam veure alguna cosa que sortia de l'aigua", explica Fowler, un reparador de panells de guix de 37 anys. "Primer pensàvem que era un ocell marí, però després vam veure que era massa gros. Tenia un coll ample i llarg, i una cua que sobresortia com la d'un ànec. Es va aixecar a l'aigua i va venir directament cap a nosaltres i va començar a netejar-se".

El que va aparèixer aquell divendres a la tarda a la platja del petit poble de Dinamarca d'Austràlia Occidental era un pingüí emperador mascle. Era a uns 3.400 quilòmetres d'on es podria esperar trobar-lo, a l'Antàrtida. Fowler havia vist dofins i altres criatures a les ones, fins i tot una foca lleopard, que també és nativa de l'Antàrtida, però mai no s'hauria esperat veure-hi un pingüí. "Estàvem en estat de xoc", assegura. Fins i tot una doctora amb anys d'experiència estudiant pingüins es va sorprendre amb l'albirament. "Quin jove pingüí boig", va exclamar Dee Boersma, professora de biologia a la Universitat de Washington i autora de Penguins: Natural history and conservation.

La doctora Boersma explica que "els pingüins emperadors es van movent perquè han d'estar sobre gel per desenvolupar les cries, i les glaceres s'estan erosionant". Boersma assegura que no és "estrany" que canviïn de lloc. "Han de continuar nedant fins que trobin menjar, però mai havia sentit que un pingüí emperador anés tan al nord".

El desglaç de l'Antàrtida

Els rècords de baix nivell de gel marí a l'Antàrtida han causat estralls en la vida d'aquesta espècie. Com a conseqüència, els pingüins han buscat noves zones de cria, tot i que normalment es queden relativament a prop de les seves antigues llars. La professora explica que, segurament, la motivació d'aquest pingüí per fer un viatge tan llarg va ser el menjar, sobretot perquè es tracta de l'espècie emperador, que és la més afamada.

"Si ets un ocell jove que no té menjar, l'hauràs de buscar en algun altre lloc –explica–, de manera que hauràs de continuar nedant fins que trobis menjar". Desplaçar-se és comú entre els pingüins, tot i que normalment ho fan en distàncies molt més curtes. "Els pingüins joves han d'explorar el món", afegeix Boersma.

El pingüí que va arribar a Austràlia no semblava desconcertat pel seu nou entorn, tot i que es trobava envoltat de surfistes en una platja en lloc de gel. El pingüí "semblava molt feliç", diu Fowler. "No era vergonyós. Era molt amable. Va ser molt feliç amb la nostra companyia". La doctora Boersma creu que "estava buscant un lloc on aterrar" i que "a tothom li agrada descansar una mica". "Mentre estigui en un lloc amb menjar, estarà bé", afegeix.

Tot i que aquest és el viatge més llarg que es coneix d'un pingüí per iniciativa pròpia, la doctora Boersma sap la història d'un viatge més llarg. Un cop, van trobar un pingüí d'espècie Humboldt a Alaska, tot i que normalment es troben a l'hemisferi sud. Probablement, va fer un passeig amb un vaixell de tonyina. "No pots entrar al port amb un pingüí, així que segurament el van tirar per la borda", explica la doctora. Però tampoc s'ha de patir pel pingüí d'Alaska: "Estava bé, vivint d'arengada", afegeix.

Fowler va alertar les autoritats sobre el pingüí que hi havia a la platja. El van recollir i ara l'estan cuidant al Departament de Biodiversitat, Conservació i Atraccions d'Austràlia Occidental i s'espera que la seva rehabilitació trigui unes quantes setmanes, segons la CNN. Tot i que el pingüí pensava que podia viure a la costa australiana, aviat va descobrir que la sorra i el gel no són el mateix. "Va caure lleugerament a la sorra, crec que pensava que era neu –explica Fowler–. No va arribar lluny. Només va tenir una petita caiguda".