Un accident que encara afecta els veïns de Tarragona
Diverses famílies continuen a l’espera de tornar a casa
Tarragona“Si arribo a saber que la reconstrucció era tan lenta, no hauria llogat un pis de 35 metres quadrats com a lloc provisional”, explica Loli Lucas, que des del 14 de gener del 2020 no ha pogut tornar al seu pis de la plaça García Lorca, al barri de Torreforta de Tarragona. Aquell fatídic dia, l’explosió del reactor d’Iqoxe va propulsar a més de 2 quilòmetres de distància una planxa metàl·lica de gairebé una tona que va impactar al seu edifici i va provocar la mort del fruiter de 59 anys Sergio Millán. Lucas, com la família de Millán, a hores d’ara encara no ha pogut tornar a casa seva. La veïna explica que passar la pandèmia en un pis tan petit, amb el seu marit i dos gossos, li ha fet augmentar l’angoixa malgrat que Iqoxe es faci càrrec de les despeses del lloguer.
El procés de rehabilitació del conjunt d’edificis de García Lorca ha tingut els obstacles de tractar-se d’una construcció amb veïns afectats de diversa índole i de voler aconseguir la unanimitat de totes les asseguradores implicades. Aquests factors, més la pandèmia, han provocat que el juliol passat comencés el desenrunament i tot just ara, aquest gener, s’iniciïn les reformes, segons han promès als veïns.
En canvi, no ha sigut així al barri veí de Bonavista, on 160 afectats per l’ona expansiva de l’explosió ja han rebut les indemnitzacions. Finestres esquerdades, esquerdes a les parets i persianes danyades han sigut alguns dels desperfectes que han necessitat reparacions. Loli Gutiérrez, presidenta de l’Associació de Veïns de Bonavista, entitat que ha gestionat les reclamacions, explica que el 90% dels expedients -molts dels quals, de veïns sense asseguradora pròpia- han sigut coberts per la pòlissa de l’empresa accidentada. Gutiérrez explica que Iqoxe no ha sigut primmirada amb els números i que molts cops ha atorgat directament la xifra que demanava el veí.
Per altra banda, l’empresa productora d’òxid d’etilè ha anunciat que donarà 150.000 euros per a projectes al barri de Bonavista, on l’associació de veïns serà qui mitjançarà. Segons fonts d’Iqoxe, aquests diners no s’entregaran directament als veïns sinó que serviran per finançar millores socials. Gutiérrez declara que a finals de mes anunciaran públicament què faran amb aquests fons.
Sense el nou pla d’emergència
Aquesta celeritat en la política de reparació contrasta amb una lentitud que esglaia molts actors socials del territori pel que fa als recursos del Pla Especial d’Emergència Exterior del Sector Químic (Plaseqcat). Tot i que el pla es coordinarà a partir d’ara des de Tarragona, no ha rebut cap mena de dotació per part de la Generalitat. Per a Adrià Pallejà, membre de la Plataforma Cel Net, els habitants del Camp de Tarragona continuen desprotegits davant d’un altre accident pel fet que no s’ha avançat en els protocols de seguretat.
“Necessitem un control de seguretat químic. Als ciutadans que vivim al costat, [el complex petroquímic] ens afecta en les nostres vides. Iqoxe va ser un altaveu del que estava passant. Les reclamacions són clares, és una indústria d’alta complexitat i necessitem protocols d’alta complexitat per assegurar la població, per molt que ens venguin que la indústria és segura”, declara Pallejà, que afegeix que encara esperen un estudi independent de la qualitat de l’aire al polígon sud de Tarragona, que fa més de tres anys que s’està gestant.
L’alcalde de la ciutat, el republicà Pau Ricomà, informa que ha mantingut negociacions amb Vicepresidència de la Generalitat i assegura que els pròxims pressupostos inclouran una partida prioritària per dotar de recursos el Plaseqcat, com una xarxa de sensors per detectar ràpidament la toxicitat dels núvols de fum que es poden desprendre en un incident com el d’Iqoxe.
Com diu Gutiérrez, malgrat les incomptables reunions, comissions i manifestacions per la seguretat, sembla que en lloc d’haver passat un any de la tragèdia vivim encara al 15 de gener del 2020, ja que estem igual que l’endemà de l’accident.
