Acirkaos: 10 anys d’activisme a través del circ

MaóDescobrir el circ amb el joc, estimulant la fantasia, el desenvolupament de les arts físiques i les escèniques, sense oblidar l’educació en valors que es transfereixen i fomenten als infants, joves i persones adultes en les activitats: així es defineix la proposta pedagògica Acirkaos Circ Social, que enguany celebra el desè aniversari. L’àmbit socioeducatiu és una de les branques en les quals treballa Acirkaos, que té de referent l’escola de circ a tres localitats de Menorca, a més de l’àmbit de programació i difusió cultural. És un espai social, esportiu, cultural i artístic que convida a la reflexió i l’expressió de les aspiracions, crítiques, desitjos i propostes dels participants.

L’escola de circ social és un format de nou mesos de treball, coincidint amb el calendari escolar, en què es té en compte l’evolució de les persones participants, que passen per un procés d’aprenentatge de les disciplines circenses distribuïdes en tres blocs: trapezi i malabars, teles i equilibris, clown i creació de la mostra final. Aquest projecte s’imparteix als poliesportius de Ciutadella, Maó i Ferreries. Actualment, tenen un centenar d’alumnes, que són la principal pota del projecte d’Acirkaos. Una de les fundadores és Anna Rubió, que –tot i admetre la importància que va tenir en un primer moment l’accés a poliesportius– afirma que l’augment de la demanda exigeix nous espais: “Ens ha quedat petit, l’espai; estem intentant aconseguir més hores, que finalment no donen perquè hi ha molts clubs i entitats que també han de realitzar les seves activitats”. Per això, fa una crida a les institucions públiques: “Cal un espai per fer aquesta escola de circ i ho hem intentat, però sense sort. Aquest espai anava vinculat a un creixement del projecte que ens permetia obrir altres idees, com el suport a la creació escènica o ampliar la formació”.

Acirkaos manté avui dia dos dels tres fundadors, Anna Rubió i Federico Cortés, que arribà a l’illa després de pertànyer al moviment ocupacional d’espais La Makabra. Després d’unes trobades informals (cabarets culturals) amb persones del món artístic, varen crear una companyia de teatre i circ al carrer, amb la qual varen viatjar per Espanya, Itàlia i França durant dos mesos.

Rubió veu el circ com “una eina educativa i de socialització que permet treballar des d’una perspectiva inclusiva, la integració de grups vulnerables i la millora de determinades situacions de risc social”. La catalana valora el canvi viscut en el món del circ: “Ara es pot aprendre a les escoles”. I emfatitza l’aposta per la formació: “Ens estam professionalitzant amb gestors, coordinadors, formadors i tècnics”.

Al llarg de 10 anys de treball a Menorca, Acirkaos ha contribuït en diferents aspectes, com en l’àmbit de la programació i difusió cultural, i en un context socioeducatiu amb l’esmentada escola de circ, “mitjançant els valors i la formació que proporciona el circ social com a eina educativa”. Entre els objectius fixats destaca l’aproximació de la cultura del circ a l’illa, i alhora potenciar la cultura emergent. Tenen vinculació amb entitats del sector, públiques i privades, que permeten programar una gran varietat d’espectacles amb riquesa artística, tècnica i contingut social. L’escola de circ social arrencà l’any 2013, tot i que també es promouen altres projectes com els campaments d’estiu, camps de voluntariat, tallers de circ en el centre penitenciari i en centres educatius.

Acirkaos treballa el circ com a disciplina artística, esportiva i part social. Darrere de l’aprenentatge hi ha una planificació pedagògica, en la qual es treballen valors, el grup i el desenvolupament de les persones: “Creiem que, a través del circ, la transformació personal té impacte en l’àmbit social i comunitari”, assenyala Rubió.

Pel que fa a altres projectes, els campaments d’estiu ‘Acirkaos al sol’ es varen iniciar el 2015 i es tracta d’una proposta ludicoeducativa que combina la naturalesa i l’aire lliure com a escenari d’expressió circense. També destaquen les trobades de Circ Social, obert a treballadors de tots els països i que han exposat diferents temàtiques: “Fusionem un circ pedagògic i inclusiu allunyat del circ dels pallassos i dels animals”, expliquen.

La primavera del 2020, treballadors de la cultura de diferents arts escèniques de Menorca es varen unir per compartir forces per al sector cultural creant el col·lectiu Arts Enlaire. Acirkaos s’hi va sumar i va néixer un projecte amb la convicció que l’art no només representa un suport econòmic, sinó que es veu com un aliment anímic, simbòlic i intel·lectual per a les persones que integren qualsevol societat. El repte d’Arts Enlaire és recuperar el carrer com a punt de trobada per a totes les persones, sense distincions d’edat o de classe social, com també sumar esforços per accedir a l’adjudicació pública de locals per a la creació artística.

Com transformar un drama en somriure

Entre els convidats que han passat aquest estiu pel X Festival de Circ d’Acirkaos i Espais Vius, cal remarcar Welcome, del grup Open Smiles. Un espectacle inclusiu, reivindicatiu i que sorgeix de l’experiència real de desnonament d’una de les protagonistes.

L’obra de clown va ser nominada als premis Zirkolika com a Millor Espectacle de Circ 2021 i va aconseguir el segell de qualitat GestViu en el circuit d’humor inclusiu adaptat per a persones sordes. Montserrat Gil, coneguda com a Momo, explica que la iniciativa surt del confinament: “És una tragicomèdia que parla dels desnonaments i ho fem en llengua de signes, destinada a tots els públics”. I precisa: “Durant la pandèmia, vàrem quedar sense poder treballar, com la majoria d’artistes, i no teníem doblers per pagar la casa; per tant, l’obra surt d’una vivència personal”.

Gil reconeix que no és senzill fer riure amb un argument dur com aquest i alerta que el drama dels desnonaments continua ben viu, especialment a la ciutat on ella mateixa va experimentar en primera persona aquest tràngol: Barcelona. Momo és filla de pares sords, un fet que ha propiciat que l’espectacle representi un homenatge al col·lectiu: “Soc CODA (Child Of Deaf Adults) i quan fèiem l’assaig sortia sense voler la llengua de signes, i per aquest motiu es va decidir incloure-la”.