L’activista Olivia Mandle s’uneix a la lluita contra el plàstic a Menorca

MaóA només 14 anys, la catalana Olivia Mandle ja és una de les activistes mediambientals més rellevants i s’ha erigit en una inspiració per a la gent més jove. Ella mateixa reconeix que és un “honor” que la comparin amb Greta Thunbergh, però amb matisos pel que fa a l’àmbit d’actuació. “Greta mobilitza molta gent amb campanyes molt directes, honestes i clarificadores, perquè ha conscienciat les persones del greu problema que suposa el canvi climàtic, mentre que jo estic més centrada en els animals i els microplàstics”, subratlla.

La barcelonina diu que tot començà de ben petita, mentre “jugava amb els meus legos i somiava a salvar animals”. La seva passió pels dofins va néixer fa 12 anys quan els va veure a la costa catalana en llibertat, una experiència que qualifica “d’increïble”.

Mandle, que el mes de setembre de 2020 fou reconeguda com a “miniheroïna” per l’Institut Jane Goodall com a lluitadora a favor dels animals marins per tal que es prohibissin els delfinaris a l’estat espanyol, participa aquest dissabte en una jornada de neteja del programa d’adopció de platges del GOB Menorca a la platja d’en Patet, a prop de Cala Viola, un dels paratges més espectaculars de la zona nord de l’illa i pròxim a Cavalleria (es Mercadal).

Aquest cap de setmana, diumenge, també hi ha previst un taller gratuït a la platja de Son Bou (Alaior) per construir el recollidor de microplàstics, anomenat Jelly Cleaner, que ella mateixa ha promogut per resoldre part de la problemàtica que afecta els oceans. Es tracta d’un recipient format per botelles de plàstic, unes mitges de ballet i brides, que pot enganxar-se a una taula de surf o caiac, s’arrossega per l’aigua i recull els microplàstics.

És la primera visita de l’activista catalana a Menorca i admet que ho fa “il·lusionada”, especialment pels comentaris que li transmeten sobre l’illa, és a dir, la d’un territori “conscienciat amb la preservació de la naturalesa”. “M’agrada la influència ambiental i la sensibilització dels menorquins, valors amb els quals em sento molt identificada”, explica Mandle, qui ha aprofitat el viatge per conèixer en primera persona el programa d’adopció de platges. “El plàstic causa un impacte terrible que afecta els animals que habiten a l’ecosistema i cal aturar-ho”, comenta.

Per aquest motiu, demana la implicació dels joves en la lluita ecologista i assolir el repte majúscul: “una mar sense plàstics”. En aquest sentit, aposta per la retirada total i legislar el problema dels microplàstics per una qüestió de salut humana. “Hi ha moltes partícules que ni les veiem fruit de la desintegració, però les acaben ingerint els peixos que acaben en el nostre estómac”, recorda.

De fet, la catalana apunta que els interessos que mouen el sector del plàstic són similars amb el problema dels dofins i els cetacis. Empesa per aquesta sensibilitat especial, Olivia Mandle va traslladar al Senat una iniciativa que té per objectiu prohibir els delfinaris a l’estat espanyol. “Són criatures molt intel·ligents, molt especials i han de viure a la mar i no en un tanc petit. No està bé que els treguin de la seva casa, com tampoc no ens agradaria que ens passés a nosaltres”, explica.

La jove activista veu una “excusa” la justificació que empren els zoològics i aquaris, que diuen que tenen aquests animals “per aprendre més sobre ells, i és cert que fa anys no hi havia tants recursos com actualment, però en aquests moments tenim tecnologia que ens facilita monitoritzar-los sense la necessitat d’empresonar-los”. A més, afegeix que “els dofins tenen sentiments, s’entristeixen i pateixen”.

El somni de Mandle és crear un santuari marí “per retornar-los un espai que els hem robat i contaminat”, i que el govern espanyol elabori una llei per prohibir la cria, el comerç i els espectacles de dofins. Aquest somni, conegut com a SUA (Save Us All), té dos llocs predilectes, la Costa Brava i la Costa de Puglia, aigües allunyades del Mediterrani, però zones de pas naturals de cetacis. Els seus valors, adquirits des de la infantesa i la influència dels seus progenitors, l’han duta a defensar “un planeta que cal cuidar des del respecte i la humilitat de l’ésser humà. La meva connexió amb el Mediterrani és especial, de pertinença i de responsabilitat”.

14.000 euros per continuar el programa 

El projecte d’adopció de platges del GOB ha aconseguit en un període rècord (el setembre complirà un any) el suport de gairebé 1.800 persones voluntàries dividides en 107 equips que s’encarreguen de vetlar per 117 trams del litoral menorquí.

Ara mateix, l’entitat ecologista ha iniciat la recerca per finançar l’activitat, amb el clar repte de trobar doblers, però que no procedeixin de l’àmbit institucional, tal com reconeix el coordinador del projecte, Víctor Carretero. “Fa mesos que cercam finançament i la idea és continuar amb el programa. La fita és anar endavant i per això necessitam 14.000 euros. Ens agradaria no dependre de les institucions i demanam la implicació del sector privat”, apunta.

Els doblers se centrarien en qüestions de coordinació, eines digitals d’emmagatzematge i resoldre amb agilitat les peticions dels voluntaris. “S’ha d’impulsar un canvi en el model online, perquè cada grup vagi a un enllaç i empleni una fitxa amb les dades de recol·lecció. Hi ha vegades que les dades són errònies i és necessària una depuració”, assenyala.

El projecte va néixer a través de Leader Pesca amb la intenció de crear un programa per a un centenar de persones. Després de l’èxit de participació, la Fundació Marilles s’hi va implicar aportant una important quantitat econòmica. La visita d’Olivia Mandle reforça el projecte i li dona una visibilitat universal segons Carretero. “És un honor i aprofitarem per explicar-li en què consisteix l’adopció de platges. El més important és que té una idea d’aportar solucions a la problemàtica dels microplàstics tot i la seva joventut”, indica.