Activitat frenètica als laboratoris per posar setge al càncer

BarcelonaLa ciència treballa sense treva per trobar fàrmacs que millorin la qualitat de vida dels malalts i, de fet, una de cada quatre teràpies que s’aproven anualment a Europa acostuma a ser oncològica. Aquesta és una selecció de tractaments que ha validat els últims mesos l'Agència Europea de Medicaments (EMA) i dels assajos més prometedors que s'estan fent a Catalunya.

Una ‘autodonació’ per al mieloma múltiple resistent

Teràpia CAR-T

Les recaigudes en els mielomes múltiples, un tipus de càncer de la sang que afecta el plasma, són freqüents i les teràpies cel·lulars com els CAR-T es postulen com a alternativa contra les formes que s’escapen dels tractaments convencionals. En aquestes teràpies el pacient és el seu propi donant: es modifiquen les seves cèl·lules immunitàries (els limfòcits T) per ensenyar-los a atacar el tumor. 

Per ara només dues han rebut l’aval de l’EMA: Carvykti, de Janssen, i Abecma, de Bristol-Myers Squibb, i totes dues es dirigeixen a un antigen del mieloma, el BCMA. Més del 70% dels malalts responen a les teràpies i, a més, en un terç dels casos amb Abecma i en dos terços amb Janssen el càncer es tornava indetectable entre 10 i 23 mesos. 

A Catalunya s’ha creat una teràpia gairebé idèntica però amb fons públics, l’Ari-0002, de l’Hospital Clínic, que aconsegueix que el mieloma sigui indetectable en el 60% dels casos.

Guanyar temps al càncer de mama triple negatiu

Anticòs monoclonal

L’EMA ha autoritzat un tractament que, segons els assajos clínics, augmenta en cinc anys la supervivència al càncer de mama triple negatiu, el tipus més agressiu. Es diu Trodelvy i és un anticòs monoclonal creat per Gilead Science. Aquesta proteïna es combina amb el fàrmac anticancerós SN-38 –que dificulta la multiplicació de les cèl·lules tumorals– i quan tots dos interaccionen amb un antigen recurrent en aquest càncer, el Trop-2, frenen el creixement descontrolat.

Trodelvy ha passat el tall de l’EMA després d’observar que incrementa el temps de vida de pacients amb metàstasi o que no responen als tractaments estàndards. Els que van rebre l’anticòs viuen el doble que els que no, entorn d'uns 11 mesos de mitjana. 

Empetitir el tumor de pulmó amb fàrmacs de precisió

Càpsula

Gavreto, de la companyia Roche, és un tractament per a pacients amb càncer de pulmó de cèl·lules grans, d’origen genètic –el consum de tabac és mínim o nul– i en una fase avançada. El fàrmac, una càpsula que s’ha de prendre diàriament, contribueix a reduir la mida del tumor en més o menys mesura en un 72% dels pacients, segons indiquen els resultats dels assajos. 

El seu principi actiu, el pralsetinib, inhibeix una proteïna anormal al gen RET, que seria la causant del creixement del tumor. Per tant, la seva inactivació funciona quan l’afectat té aquesta diana genètica. Tot i que encara calen més proves a llarg termini, és un dels pocs fàrmacs de precisió que han rebut l’aprovació condicional de l’EMA per tractar aquest càncer.

Immunoteràpia pionera a Europa per a l’endometri

Anti PD-1

El càncer d’endometri és el tumor ginecològic més freqüent en la dona i el 30% són causats per una deficiència genètica en el sistema de reparació d’errors de l’ADN. En aquests casos la supervivència és inferior a l’any perquè la quimioteràpia no els acaba de funcionar. Ara l’EMA ha autoritzat l’ús del dostarlimab, un anticòs monoclonal anti PD-1 de la farmacèutica GlaxoSmithKline que rep el nom de Jemperli i que afavoreix l’atac immunitari contra el càncer.

El fàrmac redueix significativament la mida del tumor i la supervivència s’allarga entre 6 i 12 mesos més. L’Hospital de la Vall d’Hebron va liderar l’estudi principal, que va comptar amb un total de 104 participants.

Frenar l’expansió descontrolada de les cèl·lules mare

Anticòs bioespecífic

Catalunya lidera una investigació prometedora en organoides –òrgans microscòpics fets a partir de cèl·lules mare humanes– que permetria bloquejar la metàstasi i frenar el creixement dels tumors de còlon, cap i coll i estómac. Es tracta de l’anticòs MCLA-158, que ataca directament les cèl·lules mare tumorals i que han ideat l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i l’empresa Merus NV.

Es tracta d’un anticòs provat en set malalts que reconeix dues proteïnes a la superfície de les cèl·lules mare: l’EGFR, que afavoreix el creixement dels tumors, i la LGR5, que identifica les cèl·lules causants de l’expansió. Els tumors de tots els malalts que van rebre el fàrmac són ara més petits.

Estovar les defenses del càncer de pàncrees

Virus oncolític

Un virus comú que infecta i dinamita des de dins les cèl·lules del càncer de pàncrees, un dels més fulminants i sense tractaments a l’abast. Així funciona el virus oncolític VCN-01, desenvolupat per l’spin-off de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) VCN Biosciences. 

Aquesta teràpia, que ara es provarà en desenes de pacients, ha demostrat que combinar els adenovirus del refredat comú modificats genèticament amb quimioteràpia pot incrementar l’activitat del sistema immunitari contra les cèl·lules tumorals. 

El fàrmac en estudi és prometedor perquè, a diferència d’altres teràpies convencionals, no queda retingut al fetge i és capaç de degradar la capa externa que envolta el pàncrees i veta l’accés dels fàrmacs. De fet, segons els primers resultats dels assajos, la mida del tumor es redueix a la meitat en malalts que pateixen càncers avançats.