Les acusacions insisteixen en les irregularitats de Penalva i Subirán: "Els fa oi l'ordenament jurídic"

PalmaLes acusacions particulars del judici contra els antics instructors del cas Cursach han insistit aquest dimecres que la investigació va estar farcida d'irregularitats i un d'ells ha afirmat que al jutge Manuel Penalva i al fiscal Miguel Ángel Subirán "l'ordenament jurídic els fa oi". D'aquesta manera s'ha pronunciat un dels lletrats a la sessió del dimecres del judici contra els antics investigadors –el jutge, el fiscal i quatre agents de la Unitat de Blanqueig de la Policia Nacional– que encara les seves darreres sessions amb els informes de les acusacions i les defenses.

Tots els lletrats de les acusacions particulars s'han adherit a les conclusions definitives presentades pel fiscal Tomás Herranz, segons ha informat Europa Press. També han coincidit, a grans trets, que els investigadors del suposat contracte de l'ORA tenia la documentació d'un procediment que, a més, havia tingut lloc feia tres anys, per la qual cosa les detencions i les presons no estaven justificades.

Sobre això, el lletrat d'un dels funcionaris que va ser detingut i encarcerat ha argumentat que les detencions i presons durant la instrucció del cas ORA "tenien la finalitat predeterminada d'investigar, detenir i processar la cúpula del PP". En aquest sentit, l'advocat de la família Gijón ha incidit que l'objectiu era "caçar Álvaro Gijón, que era una peça més gran, i van anar darrere ell".

Precisament, la intervenció de l'advocat de la família de l'expolític, Oriol Rusca, ha estat una de les més intenses de la sessió. El lletrat s'ha referit a les filtracions, que tenien per objectiu danyar el seu client. "Totes aquestes notícies ferien l'honor del meu client. Totes tenien un únic origen: les filtracions que tenien la intenció brutal de causar un perjudici al senyor Gijón. Quin perjudici? Que dimitís perquè deixàs de ser aforat i poder actuar contra ell i fer-li la foto emmanillat al Parlament?", ha afirmat.

"Grollerament prospectiva"

"Per a mi s'ha comès un pecat capital, que nom supèrbia. Només per supèrbia es va fer això. Teníem un jutge amb ínfules de ser un Castro, un fiscal amb pretensions, només pretensions perquè no donava més, de ser un Horrach, i uns policies que creien que eren intocables. Volien ser les estrelles de Palma i, gràcies a Déu, esperem que acabin sent els estrellats de Palma", ha conclòs Rusca.

Abans, l'advocat d'un funcionari ha definit el seu client i la resta de treballadors públics que van ser detinguts i encarcerats com a víctimes i, citant Albert Einstein, ha apuntat que "és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici". Per al lletrat, "no ha estat fàcil desprendre's d'aquest biaix de ser els antics acusadors". En línies semblants s'han expressat altres advocats, dient que la instrucció del cas ORA va ser "grollerament prospectiva" i va suposar una "instrumentalització del procés" amb l'objectiu d'"ablanit" els detinguts per incriminar terceres persones.

Per la seva banda, l'advocat de Bartomeu Cursach i Bartomeu Sbert, Enrique Molina, ha descrit l'estigma que ha patit per ser considerat "l'advocat de la màfia". Segons aquest lletrat, entre 2016 i 2018, els instructors del cas "han arruïnat vides" i ha afegit que aquests danys no s'han quantificat "perquè es reserven altres accions". L'advocat ha mantingut que "no entén que hi hagi hagut aquesta ruptura dins del sistema judicial i dins del sistema policial".

600 anys de presó

Cal recordar que aquest dimarts el fiscal Tomás Herranz va mantenir les peticions de presó per al jutge Manuel Penalva, el fiscal Miguel Ángel Subirán i els agents de la Unitat de Blanqueig de la Policia Nacional, que en total ascendeixen als 600 anys de presó. En el seu informe, el representant del Ministeri Públic va assegurar que en el judici han quedat provades les irregularitats en la instrucció i va afirmar que el jutge Manuel Penalva "no va ponderar prudentment ni va decidir parcialment". Finalment, Herranz va argumentar que les detencions es van produir de manera "arbitrària i capriciosa" i de manera consensuada per tots els investigadors que, segons ell, "tenien la consciència negra".