Les addiccions, l'assignatura pendent del Govern en salut mental
Les llistes d'espera per tractar trastorns mentals són d'entre dos i tres mesos de mitjana
PalmaEl Pla estratègic de salut mental acaba enguany, i el Govern ja està treballant en el proper, que fixarà els objectius en aquesta matèria del 2023 al 2029. El psiquiatre i coordinador autonòmic de Salut Mental, Oriol Lafau, ha fet balanç de la feina feta els darrers sis anys i ha assegurat que "a grans trets, el pla s'ha executat". Així i tot, ha destacat el tractament de les addiccions com una de les tasques pendents. "Han de ser reconegudes com el que són, trastorns de salut mental, i ara com ara són tractades, sobretot, des dels serveis socials dels consells", ha admès.
D'altra banda, ha posat en valor l'augment de la inversió en salut mental, que ha permès situar les Illes Balears en la mitjana de ràtios de psicòlegs estatal, que es troba entre els 5 i els 6 professionals per 100.000 habitants. Ara com ara, l'Arxipèlag en té 5,7 per 100.000 persones i Lafau ha avançat que el setembre d'enguany la ràtio se situarà en 6,25 psicòlegs. "És poc, però hi ha voluntat de millora", ha valorat.
El coordinador també s'ha referit a les llistes d'espera, que han augmentat arran de la pandèmia: al 2019 els illencs havien d'esperar una mitjana de 41 dies per ser atesos per un professional de l'àrea de salut mental, mentre que ara el termini és de dos a tres mesos. Davant aquesta situació, Salut gestiona les llistes de tal manera que es prioritzi el trastorn mental greu. "És una llista important i treballam per aconseguir reduir-la", ha assegurat.
Atenció més transversal
La consellera de Salut, Patricia Gómez, ha explicat que el proper pla estratègic cerca una atenció més transversal i coordinada entre les diferents institucions, de manera que no només s'hi impliquin les àrees de salut, educació i serveis socials, "sinó que s'ampliï amb la participació d'hisenda, fons europeus i altres institucions que pensam que són clau", ha detallat. De fet, ha afirmat que serà un "comitè interinstitucional" que redactarà el pla.
Pel que fa a la tasca feta en les darreres legislatures, ha dit que "són molts els fruits que s'han aconseguit amb la feina col·laborativa", però ha admès que "també hi ha mancances i hem de continuar avançant". "Les malalties mentals són més que un problema de salut, el benestar emocional també implica tenir un habitatge, treball i condicions de vida dignes", ha subratllat Gómez.
"Hem de millorar la infraestructura i qualificar millor els serveis", ha defensat la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, que ha ressaltat "l'avenç en coordinació i transversalitat" en els temes de salut mental. D'altra banda, també ha anomenat algunes de les accions del seu departament, com ara habilitar 400 llocs de feina, l'acompanyament de 230 persones en un habitatge o l'atenció a 85 persones amb trastorns mentals que estan en presons.