Les administracions coneixien des del 2003 els vessaments a les platges de Ciutat

PalmaEl tancament de les platges de Palma per vessament a la mar d’aigües de pluja i residuals mesclades no ha fet més que fer evident un problema que la ciutat arrossega des de fa gairebé dues dècades. La Federació d’Associacions de Veïns de Palma va començar a denunciar-lo l’any 2003, amb la difusió d’un vídeo en què es podia veure la brutor que amollava a la mar un dels emissaris de la depuradora del Coll d’en Rabassa.

Segons el president de la Federació, Joan Fortesa, la denúncia a la qual s’enfronta l’anterior presidenta d’Emaya, Neus Truyol, “hauria de ser extensible a tots els responsables que hi ha hagut, polítics i tècnics”. Culpa tres administracions de la contaminació de les aigües: els governs d’Espanya i les Balears, i l’empresa municipal Emaya.

Cànon de sanejament

“Zapatero es va comprometre el 2009 per primera vegada a finançar amb 120 milions d’euros una depuradora nova a Palma, però han passat deu anys i Madrid encara no n’ha assumit la responsabilitat”, retreu Fortesa. D’altra banda, també dispara contra el Govern -i, de retruc, al PP-. “Qui va ser conseller de Medi Ambient entre els anys 2011 i 2015, Biel Company, tampoc no hi va fer res”, acusa. Durant aquell període, els doblers del cànon de sanejament, transferit al Govern, no es varen tornar a Emaya. Aquest impost el recapta l’empresa municipal a través de les factures d’aigua, segons el consum, però passa directament a l’Executiu autonòmic, encarregat de revertir-lo a Emaya.

Pel que fa a l’àmbit municipal, Fortesa recorda que a principis de 2011, quan Mateu Isern (PP) va ocupar la batlia, es va reunir amb Andreu Garau, llavors president d’Emaya. Garau, recorda, va dir als veïns que “no podia fer-hi res, que no hi havia doblers a causa de la crisi i que s’havien de fer inversions en altres coses”, explica el president de la Federació. Per Fortesa, el pitjor va ser “la traïció de no informar la població que les aigües marines estaven contaminades per bacteris”. “No es va posar bandera vermella ni es va pensar en la salut dels ciutadans”, critica.

El resultat de la reunió dels veïns amb Neus Truyol va ser diferent. “S’hi va implicar més i ara les seves promeses s’han convertit en realitat amb el dipòsit de laminació que estan construint”, on s’emmagatzemarà l’aigua que no càpiga dins la depuradora fins que aquesta pugui processar-la. A més, creu, “tot i que posar una bandera vermella per vessaments sembla una mesura impopular, és una actuació molt més honesta que la que es feia amb anterioritat”.

Manca de coordinació

En la mateixa línia, l’expert en recursos hídrics Alfredo Barón assenyala que aquest problema es deu a una “manca de coordinació administrativa” i va més enllà: “L’ampliació de la depuradora de Palma està declarada d’interès general de l’Estat des de 2001 per la Llei del Pla hidrològic estatal”. A més, qualifica “d’oportunisme del sector nàutic el fet de denunciar ara Emaya, malgrat que el Govern del PP va bloquejar totes les inversions per a aquest tema”. També recrimina que justament ara, quan “es comencen a fer coses” per resoldre el problema dels vessaments, “sigui quan s’interposa una denúncia per via penal”.

Barón puntualitza que “no només s’ha de fer feina en l’ampliació de la depuradora, sinó que s’ha de treballar en les xarxes hídriques”, i proposa com a mesures la instal·lació de sistemes d’intercepció, dipòsits complementaris i la implementació d’un drenatge urbà sostenible. Segons l’expert, així “es milloraria la qualitat de l’aigua i es disminuiria la velocitat amb la qual arriba a la depuradora, fet que evitaria que es col·lapsi i se’n rompi el procés”.

Els primers projectes de millora de l’Ajuntament se centren en aquests àmbits. Fonts d’Emaya informen que l’anterior govern municipal va començar a treballar en aquesta qüestió el 2016, quan es va aprovar el pla de millores en el sanejament de Palma, el pressupost del qual era de 200 milions d’euros. Com a conseqüència de no haver rebut per part del Govern el cànon fins al 2017, només s’han pogut prioritzar dos projectes, dotats amb 22 milions d’euros, que ja estan en marxa.

Dos projectes en marxa

D’una banda, es treballa en la construcció d’un col·lector interceptor, d’uns tres quilòmetres. Aquesta infraestructura servirà per interceptar aigües mixtes i conduir-les a la depuradora, i evitar el desbordament a la mar. El dipòsit de laminació complementarà aquesta primera actuació.

D’altra banda, es preveu la substitució d’una de les dues depuradores de Palma, l’EDAR2 del Coll d’en Rabassa, del 1975. Emaya assegura que el cost -120 milions d’euros- i els tràmits depenen del Ministeri de Medi Ambient. Tot i que es va començar a treballar en el projecte el 2015, no esperen que les obres comencin abans de 2020.