Els adolescents dormen molt poc i malament: “És una epidèmia”

PalmaDescansar bé i durant les hores adequades és una necessitat de les persones, però no totes ho aconsegueixen. Hi ha un segment de població a qui afecta especialment la privació del son: els adolescents. Segons les estadístiques de la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària, el 38,5% de les persones d’entre 10 i 19 anys tenen el son de mala qualitat, i el 23,1% té una latència de son –quan costa adormir-se– que supera la mitja hora. Les conseqüències són diverses: “Experimenten més irritabilitat, problemes de conducta, més risc de fracàs escolar i dèficit d’atenció”, enumera Maria Mora, pediatra al Centre de Salut de Santa Catalina. Docents consultats expliquen que, si abans era habitual que alguns joves a primera hora estiguessin un poc cansats, ara directament n’hi ha que estan completament adormits. “És una epidèmia d’insomni”, resumeix Mora.

Segons assenyala, des de la pandèmia ha augmentat el nombre d’infants i adolescents amb problemes de son. “Les famílies ens consulten, però tard, quan ja estan desesperades i no saben què fer, i quan ja és complicat abordar el problema”, afegeix la pediatra. L’insomni també comença a interferir en la vida dels més menuts. “Es detecten problemes de son en infants de 2, 3 i 4 anys. I en aquest cas, és molt clar que és a causa de l’abús de les pantalles, i a la manca d’unes rutines marcades que preparin el cos i el cervell per anar a dormir”, diu Joan Miquel Pujol, que també és pediatre. La situació és corregible, sempre que “s’afavoreixi un ambient familiar segur per al nin, amb horaris estructurats, però que també sigui adaptable”, exposa.

No tots els adolescents saben que no dormir bé els fa mal, però és el preu que paguen per poder mantenir els seus hàbits. Toni Martí té 15 anys, fa esport i s’alimenta de forma sana. Ara bé, confessa que se’n sol anar a dormir cap a les 3.30-4.00 h de la matinada i es desperta a les 7 h. “M’aixec molt cansat, però amb el cafè de primera hora i la cafeïna que prenc a mig matí aguant bé fins que acaben les classes a les 15 h”, diu. El seu grup d’amics té els mateixos hàbits que ell. Fins ben entrada la nit, parlen per WhatsApp.

Els adolescents tenen un cicle de son diferent del dels adults i infants, explica Mora: “Se’n van a dormir més tard i, si poguessin, també s’aixecarien més tard”. Aquest cicle de son s’ha retardat per diferents raons. “Si els deixàssim, s’aixecarien més enllà del migdia per dormir les hores de descans que biològicament necessiten”, explica la pediatra. La llum blava que emeten els mòbils és el que fa que segreguin més tard la melatonina, una hormona indispensable per dormir. D’altra banda, les begudes estimulants també comprometen el son dels joves. “Tenen molta més cafeïna que un cafè i les beuen a tota hora” assenyala Pujol. Basta passejar per Palma i observar els grups enfront dels instituts. Les begudes amb gas han perdut pes, en pro de les begudes amb cafeïna i taurina.

Sobrepensament nocturn

La salut mental de les noves generacions ha empitjorat arran de la pandèmia i encara no s’ha recuperat, una situació que també influeix en l’insomni. En Pau té 16 anys i pateix d’ansietat. Pren medicació i la té controlada. Consumeix la mínima indispensable. Ara bé, aquesta no evita que durant el dia el seu cap funcioni lliurement, sobrepensi, s’estressi i, en el moment de ficar-se al llit, tots els maldecaps del dia brollin. “El llit em sobra. Quan mir el rellotge, veig que són les 2 h i que l’endemà em despert a les 6.30 h. Això em provoca més estrès i se’m fa més difícil dormir”, explica. Hi ha dies que se’n va a classe havent dormit quatre hores i s’enfronta a les set hores d’institut i al repàs de Matemàtiques, que acaba a les 20 h. “Els joves estan estressats per l’excés d’activitats que fan, ficats en l’onada d’una societat que no atura, i això, clar, els provoca insomni”, remarca Pujol.

El professional també posa el focus en les causes perquè els adolescents no dormen bé. “Pot ser un senyal que indiqui que es troben en una situació psicològica sense eines per afrontar-la, com els problemes d’assetjament, o entorns familiars amb dificultats socioeconòmiques importants”, exposa.

El descans deficient pot tenir conseqüències greus per als joves. En primer lloc, es troben immersos en el procés de formació de la personalitat, que l’insomni pot interferir. “La salut cardiovascular també es pot comprometre, però no ara, sinó d’aquí a 20 anys”, afegeix Pujol.

Margalida Serra és psicòloga infantil i defineix un patró emocional dels adolescents. “Van carregats de problemes d’autoestima, que s’agreugen per no dormir. És el brou de cultiu perquè es produeixi una depressió: estan apagats, cansats i irascibles”, explica. Davant aquesta situació, els professionals es conjuren per trobar una solució amb una consigna: evitar els fàrmacs. “Recórrer-hi com a primera opció és un fracàs ,però, si es fa, s’ha d’acompanyar de mesures cognitivoconductuals per mirar quins problemes produeixen l’insomni”, exposa Mora. A Pediatria mai es donen medicaments hipnòtics, sinó melatonina en dosis baixes i períodes curts. Però hi ha adolescents que la prenen sense criteri mèdic. “Jo compr unes gominoles amb valeriana i melatonina. Abans m’ajudaven, però ara ja no em fan res”, lamenta Martí.