Dos de cada tres adolescents tenen perfils duplicats a les xarxes per esquivar el control dels pares

BarcelonaGairebé tots els adolescents estan registrats en alguna xarxa social, però quasi dos de cada tres tenen perfils duplicats: el 61,5% expliquen que han obert més d'un compte en una mateixa plataforma. Els perfils no s'utilitzen igual, perquè l'un està pensat sabent que la família el pot supervisar i l'altre es dedica més per “socialitzar-se”. El percentatge surt d'un informe de l'Unicef que ha analitzat l'ús de la tecnologia en els joves d'entre 11 i 18 anys a Espanya. El director científic de l'informe, el professor de psicologia Antonio Rial, explica que aquest perfil “blanc” que tenen els adolescents a les xarxes també pot comportar una falsa sensació de control a les famílies, que poden creure que els fills no tenen cap altre compte.

El document també alerta que el 42% dels adolescents han rebut missatges de contingut eròtic o sexual a internet i que a un de cada deu li ha arribat una proposició sexual d'un adult. Rial afegeix que una altra “preocupació” és el sexting, l'enviament d'imatges de contingut sexual. Un dels participants en l'estudi, en Josué, de 16 anys, considera que l'anonimat que permeten les xarxes agreuja el ciberassetjament perquè “no hi ha cap filtre”: avisa que quan t'hi registres no es pot saber si realment la teva edat és la que dius, i pots obrir un nou compte encara que te n'acabin de bloquejar un, o tenir-ne diversos. Segons ell, a les xarxes, com que la gent no es veu “cara a cara”, hi ha menys respecte i es difonen missatges “que fan mal”, i opina que poden repercutir en la salut mental.

Rial adverteix que la taxa de ciberassetjament és “més alta” del que es creu perquè afecta el 22,5% dels adolescents. “Això ha de mobilitzar les institucions”, considera l'autor de l'estudi, que destaca que més de la meitat dels que en pateixen a les xarxes també n'experimenten a la vida real. A més, apunta que l'assetjament que reben els que no són heterosexuals és cinc cops superior. Pel que fa als altres riscos de l'ús de la tecnologia, l'informe conclou que un de cada tres joves fa un ús problemàtic d'internet i que un de cada cinc està enganxat als videojocs. L'ús problemàtic, segons el document, és tant per connectar-s'hi amb molta freqüència –dies i hores– com per una alta interferència en les rutines.

Amb els resultats, la directora de polítiques d'infància de l'Unicef a Espanya, Carmen Molina, pensa que les famílies s'haurien de posar “en alerta” perquè permet adonar-se dels perills a què s'enfronten els seus fills. “És fonamental que s'actuï des de diversos àmbits: a les famílies, al sistema educatiu amb esperit crític i a la indústria tecnològica amb polítiques que tinguin valentia”. Molina admet que és “molt difícil” despendre's del mòbil, però demana que “s'hi posin mesures”. L'estudi revela que el 91% dels adolescents es connecten cada dia a internet, que sis de cada deu dormen amb el mòbil a l'habitació i que un de cada cinc fa servir l'aparell després de mitjanit. La meitat utilitzen internet cinc hores al dia els caps de setmana i el 31% també entre setmana.

Conflictes familiars cada setmana

Rial creu que s'ha d'impulsar “una bona higiene digital”, en què les famílies han de ser un model perquè els fills l'apliquin. De fet, l'informe explica que un 25% dels adolescents tenen discussions a casa almenys un cop a la setmana per l'ús que fan de la tecnologia. Rial assegura que el motiu principal de disputa dels joves amb les famílies ja no és per sortir, sinó pel mòbil, cosa que també es vincula amb la violència filioparental. Per això defensa que el “millor” control parental és l'educació. La Marta, de 15 anys, que és membre del grup assessor de l'Unicef a Espanya, reconeix que la seva vida “depèn del mòbil”, que va ser “l'única manera” de poder-se comunicar amb altres persones durant el confinament. Des d'aleshores veu que hi té “més addicció”.

Segons la Marta, el mòbil comporta que cadascú sigui dins la seva “pròpia bombolla”: “Ets al teu món i t'aïlles de l'exterior”. Tanmateix, el director tecnològic de l'estudi, Fernando Suárez, del Consell General del Col·legi d'Enginyeria Informàtica, també reivindica que la tecnologia canvia els hàbits i que el fet d'estar amb el mòbil “no vol dir que s'hi tingui addicció”. Suárez aposta per “implicar-se més” en la formació i en l'acompanyament dels joves en l'ús dels aparells “per saber què estan fent”.

Gairebé la meitat dels participants en l'estudi de l'Unicef a Espanya són adolescents d'entre 13 i 14 anys, el 30% tenen entre 15 i 16 anys, el 19% entre 11 i 12 anys i el 2% entre 17 i 18 anys. S'ha parlat amb més de 50.000 alumnes –368 dels quals catalans–, dels quals al final n'han format 41.500 de 265 centres.