L’informe PISA d’adults: tres de cada deu espanyols tenen un nivell molt baix de comprensió lectora

BarcelonaNo només els infants i estudiants catalans i espanyols tenen problemes amb la comprensió lectora i les matemàtiques: els adults tampoc se'n surten amb gaire nota. Així ho revela l'últim informe PIAAC 2023 del programa per a l'avaluació internacional de les competències de la població adulta que elabora l'OCDE amb el ministeri d'Educació. Els resultats d'aquest estudi que podria equivaldre a l'informe PISA dels adults són contundents: els espanyols se situen per sota de la mitjana europea i de l'OCDE en les tres àrees principals d'aprenentatge (matemàtiques, comprensió lectora i resolució de problemes). Són unes dades que no milloren des de fa una dècada.

Pel que fa a la lectura, Espanya se situa en els 247 punts. La xifra està força per sota del rendiment mitjà estimat a la mitjana dels països desenvolupats (260 punts) i de la mitjana europea (259). La nota, a més, queda molt més lluny dels països que lideren el rànquing, que són Finlàndia, amb 296 punts; el Japó, amb 289; Suècia (284) i Noruega (281). A l'altre plat de la balança, l'estudi situa Xile (218), Portugal (235), Polònia (236) i Lituània (238) entre els països amb un rendiment lector més baix. Els 247 punts que assoleixen els adults espanyols són similars i molt pròxims al rànquing dels que aconsegueixen els italians, els lituans o els hongaresos.

En matemàtiques la situació no dista gaire. Finlàndia, amb 294 punts; el Japó (291), Suècia (285) i Noruega (285) tornen a ocupar les posicions capdavanteres. Els segueixen els Països Baixos (284) i Estònia (281). En canvi, Espanya, amb 250 punts, torna a quedar per sota de la mitjana del conjunt de l'OCDE (264 punts) i també de la mitjana europea (263 punts) i se situa a la part baixa del rànquing, amb només 250 punts. De nou, Xile (214), Portugal (238) i Polònia (239) es queden a la cua també en la resolució dels problemes matemàtics. En aquest cas, el rendiment dels adults espanyols és molt similar al dels nord-americans, i una mica per sobre del nivell dels israelians o els italians.

Nivells de rendiment

L'informe també dedica un apartat a valorar la comprensió lectora i de retruc la capacitat de processament de la població adulta i conclou que a la mitjana de l'OCDE i de la Unió Europea, "una quarta part de la població adulta presenta un baix rendiment en competència lectora". Això vol dir que, de mitjana, un 25% de la població se situa als nivells de puntuació 1 o inferior, que indiquen que els lectors poden respondre a "tasques molt senzilles que només requereixen comprensió d'una frase o frases adjacents". Al nivell 1 les tasques són una mica més complexes —tot i que igualment molt bàsiques— com ara localitzar alguna informació explícita en textos senzills amb una extensió màxima d'una pàgina.

Així, en aquest àmbit d'aprenentatge Espanya torna a trencar la barrera a la baixa i, segons l'informe, un 31% de la població adulta es troba en aquest nivell més baix de processament bàsic. Als extrems del rànquing, el Japó és el país més ben situat (només un 10% d'adults de baix rendiment) i Xile el que en surt més malparat, amb una proporció més gran d'adults de baix rendiment en la lectura, amb un 53%. En els nivells més alts de competència (els nivells 4 i 5) Finlàndia es corona com el país amb més adults d'alta capacitat en comprensió lectora (amb un 35% dels adults capaços), mentre que Espanya es queda amb un minso 4% d'adults d'alt rendiment, molt per sota de la mitjana de l'OCDE i Europa, que es queda en l'11%.

Diferències per gènere i origen

L'estudi PIAAC de l'OCDE proporciona informació molt rellevant sobre l'estat de les habilitats bàsiques dels adults. Aquestes capacitats es consideren essencials per al tractament de la informació, ja que són una palanca per assegurar la prosperitat tant en l'esfera pública com en la professional dels individus i les societats contemporànies. Segons defineix el mateix programa, aquestes competències dels adults constitueixen la base necessària per a l'aprenentatge i la innovació posteriors i també suposen la base per donar resposta a les oportunitats econòmiques i socials dels països.

El domini de les habilitats bàsiques pràcticament no marca diferències entre homes i dones a Espanya. Només en matemàtiques hi ha una lleugera millora de 10 punts de mitjana en les notes entre els homes respecte a les dones; mentre que en lectura i resolució de problemes les diferències no són significatives. On sí que s'aprecien canvis és en la capacitat de lectura entre els nadius i els nascuts a l'estranger, que obtenen de mitjana 36 punts menys a les proves que els adults fills de pares espanyols.

L'informe també destaca la correlació entre el nivell de capacitats bàsiques i l'ocupació dels adults. A Espanya, igual que en la mitjana de la resta de països, els adults que tenen una millor puntuació i, per tant, un nivell més alt en l'escala de competències, tenen més oportunitats de trobar feina i d'aconseguir millors salaris. En canvi, els ciutadans que se situen al nivell 1 o per sota (un 31% del total) tenen més probabilitats d'acabar en situació de desocupació.