Una advocada es va negar a entregar la documentació en català davant d'uns cartells que asseguren que és un dret ciutadà

PalmaEl cas de discriminació lingüística que va patir una ciutadana per part de la seva advocada continua generant polseguera. L'afectada per la discriminació assegura que, una vegada conclòs el procés de divorci, va anar als jutjats per firmar l'acceptació de la sentència. "Allà hi ha un cartell que posa clarament que pots demanar la documentació en català", assegura a l'ARA Balears. "La funcionària em va demanar si acceptava el document i li vaig dir que sí, però que volia deixar constància que no se m'havia permès obtenir-lo en català: va riure", lamenta.

"En un moment vital com aquest t'enfrontes a moltes situacions per a les quals no estàs preparada. Et trobes entre l'espasa i la paret i lluites per mantenir la teva dignitat; en aquest cas, per mitjà de poder fer ús de la teva llengua", lamenta. Davant aquest fet, la víctima critica la "poca empatia" que es té cap als ciutadans que han d'iniciar un procediment judicial. "Anar als jutjats no és agradable; estar en mans d'advocats, tampoc. I la teva dignitat és l'únic que et queda, i una part d'aquesta dignitat és poder emprar la teva llengua", assegura.

Cal recordar que, quan la víctima va demanar a l'advocada que portava el seu divorci que volia rebre la documentació en català, aquesta s'hi va negar i li va dir que l'única manera seria que ho demanàs a una persona externa al procés judicial i aquesta l'hi traduís. Tot i això, li va matisar que si volia fer-ho ho hauria de pagar de la seva butxaca.

El Col·legi d'Advocats considera que no hi ha vulneració

La realitat, però, és molt diferent, ja que, de fet, el Col·legi d'Advocats de les Illes Balears (ICAIB) ofereix de franc el servei de traducció de documents com aquest, però, segons va denunciar Plataforma per la Llengua. Ara bé, l'advocada s'hi va negar i va dir a la clienta que pagar una traducció era l'única manera de poder rebre els documents jurídics en català. L'ICAIB, per la seva banda, va considerar que l'actuació professional de la lletrada s'adequa perfectament a la normativa vigent i no representa cap vulneració de drets de la clienta, ni des del punt de vista lingüístic ni des del punt de vista professional. Davant la negativa continuada de la lletrada, la víctima va decidir continuar i tot el procés judicial es va fer únicament en castellà. Tot i això, va denunciar el cas a la Plataforma per la Llengua, que ho va deixar en mans de la Direcció General de Consum.