L'advocat de Cursach demana l'absolució el segon dia de macrojudici

Palma"Sentència absolutòria". Aquesta és la petició de la defensa de Bartomeu Cursach, representada per l'advocat Enrique Molina, durant la segona jornada del macrojudici del cas que porta el nom de l'empresari. Segons Molina, "no és possible un procés amb les mínimes garanties" per al seu client, principalment perquè "no hi ha res" contra Cursach ni en l'escrit d'acusació de la Fiscalia ni en els de les acusacions particulars.

Cursach ha estat una de les 23 persones –entre polítics, funcionaris, empresaris i policies– que s'han assegut en una banqueta dels acusats cada vegada més buida . Només en la primera jornada de judici, l'Audiència de Palma ja va acordar absoldre sis dels implicats, després que les acusacions –inclosa la Fiscalia– retirassin els càrrecs contra ells.

Així, el lletrat de l’empresari mallorquí ha argumentat durant prop d'una hora per què l'Audiència de Palma —que jutja des d'ahir fins a l'abril del 2023 el cas Cursach— no té més remei que absoldre el magnat. La conclusió ha estat que "no hi ha res de què defensar-se" perquè els escrits d'acusació "obvien per complet el senyor Cursach, no se cita el seu nom en cap moment".

En el cas concret de l'escrit d'acusació de la Fiscalia —modificat l'1 de juny—, le defensa de Cursach ha al·legat que "van tatxar la conclusió primera", de manera que "Bartolomé Cursach Mas no hi apareix", ni es fa "referència a cap dels seus comportaments". No obstant això, se li atribueixen els delictes de "grup criminal i inducció a la prevaricació". "Quin és el comportament? És inductor a la prevaricació de qui? De quina resolució administrativa?", ha qüestionat Molina, qui ha defensat que "no hi ha una acusació tàcita”.

La Fiscalia, en desacord

Aquesta ha estat una de les quatre al·legacions que ha fet l'advocat de Cursach, a les quals s'han adherit la resta de defenses. Davant això, el Ministeri Fiscal —representat per Juan Carrau i Tomás Herranz— s'ha mostrat en desacord. Herranz ha defensat que el seu escrit inicial "començava amb les persones acusades" i que Bartomeu Cursach era "el número 1, qui presidia el Grup Cursach Ocio", i que "el segon dels acusats era Bartolomé Sbert, qui va ser director general".

Així com està redactat l'escrit, ha afegit, "és una manera de dir que el que segueix se'ls atribuirà a ells, que són els que han dit que això s'ha de fer". Si bé el fiscal ha reconegut que "això ha estat modificat" —per les raons "ahir exposades"—, dir que això no permet "continuar sobreentenent que s'atribueix a Cursach la direcció d'aquests fets és massa demanar".

Sense “dret a la defensa”

A banda d'això, l'advocat de Cursach ha plantejat com a primera qüestió prèvia que s'ha vulnerat el dret a la defensa de seu client, basant-se en la manca d'un jutge imparcial durant el procés d'instrucció, en referència a Manuel Penalva, apartat del cas el 2018. Molina també ha advertit d'irregularitats durant el procés d'instrucció, com ara que no es prengués declaració als acusats. Per tot això, Enrique Molina ha plantejat a la Sala dues opcions, començant per "declarar nul·la l'obertura del judici oral".

Ara bé, això suposaria tornar la causa a la fase d'instrucció. Però "sense la presa de declaració per part d'un jutge imparcial", considera que "no se'ls pot enjudiciar". D'aquesta manera, Enrique Molina ha assenyalat que només veu viable la segona opció: "una sentència absolutòria", motivada per, "com s'ha vist amb el temps, el fet que la causa estava aviciada per interessos espuris, fins i tot per part del senyor fiscal".

Nul·litat de la instrucció de Penalva

En la mateixa línia s'ha manifestat Antonio Martínez, la defensa de la mà dreta de Cursach, Tolo Sbert. Segons Martínez, al seu client també se li va negar "el dret fonamental de tenir oportunitat de declarar davant un jutge imparcial". Sobre la recusació que va interposar contra el jutge Manuel Penalva, l'advocat ha mantingut que el magistrat els va convidar a fer-ho, perquè això li permetria a ell "posar a cadascú al seu lloc quan fes el tràmit d'al·legacions". Amb tot, ha subratllat que “se’ns impossibilitava defensar-nos”.

A més, la defensa de Sbert ha demanat en la seva segona qüestió prèvia "la nul·litat radical de totes les actuacions i cada una de les diligències practicades pel jutge instructor recusat i no repetir-les davant un jutge imparcial per la contaminació per aquest prejudici arrossegat". Segons Martínez, el debat no es troba en "la repetició", sinó en el fet que aquestes diligències siguin les mateixes que les fetes pel jutge anterior: "Per què s'han ordenat? Com han vingut els testimonis a la causa?", ha qüestionat.