Els aeroports illencs passen de 16 a 40 milions de passatgers en 30 anys

PalmaQueda lluny la celebració del passatger un milió a Son Sant Joan, que ja es va assolir a principis dels anys seixanta. En 30 anys els aeroports de les Illes Balears han incrementat més del doble el nombre de passatgers. Des de l’any 1991, data d’inici dels registres oficials dels aeroports insulars per part d’Aena, s’ha passat de gairebé 16 milions de passatgers a més de 40 el 2022. En total, un creixement d’un 157%. 

El nombre de passatgers és un dels molts indicadors que tenen les Balears per retratar una realitat socioeconòmica complexa que planteja molts d’interrogants. Un d’ells és fins a quin punt podem continuar creixent en un context social que comença a manifestar signes de cansament per saturació i amb una realitat de falta de recursos propis per atendre ja no tan sols els visitants, sinó els residents.

Els recursos de les Balears

L’informe elaborat el 2019 per la Fundació Impulsa sobre circularitat mostra les debilitats d’unes illes amb una forta dependència exterior. D’entrada, destaca el consum d’aigua atribuït als sectors econòmics, és a dir, que no és ni domèstic ni públic. A les Balears és d’un 34,35%, mentre que la mitjana estatal és d’un 19,7%. Quant a l’energia, només un 6,39% del consum total es produeix localment. La resta, el 93,61%, s’importa, i respon principalment a combustibles fòssils, ja que només un 6,35% de l’energia consumida a les Balears es considera renovable.

Les Balears depenen en gran part de les importacions de la resta d’Espanya i d’altres països quant a extracció, subministrament i consum de materials, xifrats en un 62% .

El sòl dedicat a l’agricultura i la ramaderia a les Balears representa un 36,2% de la superfície total, però no és suficient per satisfer la demanda d’aliments que es genera per una economia turística. Especialment cridanera és la dada que el 2019 es varen consumir un total d’1,32 milions de tones d’aliments i begudes, cosa que situa l’Arxipèlag a la capçalera del rànquing autonòmic amb 752 quilograms per habitant i any, mentre que la mitjana espanyola és de 621. A Mallorca i Menorca la producció local està en condicions d’atendre el 15% de la demanda, mentre que a Eivissa i Formentera no arriba ni al 4%.

El geògraf de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Ivan Murray estudia la situació de les Balears des de fa molts d’anys i en parla com un metabolisme, és a dir, com un organisme que necessita aliments i genera residus. 

Murray considera que les Balears tenen un metabolisme molt vulnerable perquè és molt dependent de les importacions i, per tant, quan s’interrompen, es generen problemes seriosos d’abastament. “El risc és enorme i, a més, la major part d’aquests materials que ens arriben de fora són recursos no renovables. Si volem anar cap a una economia més descarbonitzada i més circular, ha de ser més bioeconòmica, fonamentada en recursos que es puguin renovar”. 

El geògraf considera que la pandèmia va ser un laboratori molt valuós per pensar possibles futurs davant l’extraordinària complexitat que ens espera. Per a Murray s’hauria de treballar en un “fons de transició cap a unes illes postturístiques perquè haurem de començar a experimentar més enllà del turisme. El que no té sentit és com hem viscut fins ara”. Ivan Murray té clar que presenciarem el final d’una manera de viatjar basada en un context d’energia abundant i barata, que s’està acabant. “L’aviació tal com la coneixem avui té els dies comptats”.

El que no canvia és el control dels aeroports, que continua en mans d’Aena. Murray aposta per un control “democràtic en el qual tothom pugui dir la seva” i amb polítiques efectives “com, per exemple, una qüestió tan simple com la de tancar a la nit, que aquí ni es planteja i que implica una reducció important de trànsit”. En canvi, no confia en una cessió de competències al govern autonòmic “perquè les polítiques aquí estan sotmeses a una fortíssima pressió dels grups d’interès corporatius i segurament encara hi ficarien més la mà”.