Com ens afecta encara avui la repressió del franquisme?

BarcelonaLa Guerra Civil Espanyola i la dictadura franquista posterior han marcat de forma rellevant la història del nostre país. L’exemple potser més evident és el fet que Espanya és avui en dia una monarquia, un sistema establert directament pel règim franquista l’any 1947 i que ha perviscut fins als nostres dies. Però la importància de les dinàmiques del passat va més enllà i pot arribar a configurar moltes altres qüestions, com l’actual sistema electoral. Tal com han reconegut els seus protagonistes anys després, la UCD d’Adolfo Suárez va dissenyar un sistema electoral basat en la idea d’infrarepresentar el món urbà, sobrerepresentar el rural i permetre obtenir la majoria absoluta d’escons amb un 30-35% dels vots. Això va ser així perquè, entre altres coses, els permetia guanyar amb el suport que els donaven les enquestes. Pío Cabanillas, ministre en els últims governs de Franco i en els primers de la UCD, va dir: “Encara no sé qui, però guanyarem” (Todavía no sé quiénes, pero ganaremos ), una frase que ha passat a la història i que il·lustra com certes decisions poden marcar el destí de moltes generacions.

Els economistes fa uns anys que ens expliquen que els països que han patit guerres civils o violència desfermada han tingut a llarg termini un creixement econòmic més baix. Recentment, una llarga llista d’investigacions acadèmiques ha mostrat que l’ombra del passat va molt més enllà dels aspectes monetaris. Hem après, per exemple, que les persones que viuen en zones de l’Àfrica que van experimentar un passat colonial més repressiu confien avui en dia menys els uns en els altres. O que les zones properes a camps de concentració alemanys tenen avui en dia una tendència més gran a votar el partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya. O que aquells llocs que van rebre amb més intensitat la repressió de Stalin a Rússia o van patir bombardejos americans al Vietnam son zones on l’apatia política hi és molt més present dècades després.

El passat, sobretot si és violent, no s’oblida i pot tenir efectes durant molts anys. Però ¿passa això també a casa nostra? ¿La repressió perpetrada per la dictadura franquista encara explica el nostre vot o les nostres actituds polítiques? Malgrat que la resposta a aquesta pregunta pot semblar òbvia, no és tan clara. Així, en la línia de la narrativa oficial, s’afirma sovint que la Transició va ajudar a tancar ferides fent oblidar en bona part el passat autoritari i violent. Fins i tot, com fan grups de dretes habitualment, es podria recordar que molts grups d’esquerres també van exercir violència en els primers mesos de la Guerra Civil, contrarestant així l’impacte que la violència franquista ha tingut a llarg termini. L’adoctrinament per part de moltes generacions educades durant el franquisme tampoc hauria ajudat a fer que la memòria de la repressió sobrevisqués el pas del temps.

La Transició que no tanca ferides

Malgrat aquesta retòrica, investigacions acadèmiques recents apunten en una altra direcció. Analitzant una enquesta de l’any 2008, la professora de Georgetown Laia Balcells ja mostrava que la violència franquista havia fet que la gent que l’havia patit fos més aviat d’esquerres. Així mateix, en un article recent, Francisco Villamil (UC3M) ens ha ensenyat que el record de la repressió no només ha perviscut gràcies a la transmissió generacional. Segons aquest estudi, la violència també va incentivar el sorgiment o el creixement de molts grups clandestins antifranquistes, responsables de mantenir viva la memòria antifranquista i, en última instància, de fer que certs llocs siguin avui en dia més d’esquerres. Altres investigacions semblants mostren com les zones properes a fosses comunes són avui en dia bastions de l’esquerra.

La repressió franquista, exercida amb plena potència durant els anys quaranta, explica part del vot actual de la ciutadania, però també la manera com pensem o ens relacionem. També, segons un estudi recent de Felipe Valencia (Universitat de British Columbia) i Ana Tur-Prats (Universitat de Califòrnia, Merced), les zones de l’Estat que van experimentar més violència franquista durant la Guerra Civil tenen dècades després nivells més baixos de confiança social i política. Segons els autors, es tracta d’una memòria que ha passat de generació en generació gràcies a la transmissió interfamiliar, però també arran de l’escassetat de polítiques de memòria, que ha fet que, per exemple, les zones amb més repressió franquista tinguin encara avui en dia més noms de carrers associats a la dictadura. Tot apunta que, també al nostre país, els esdeveniments traumàtics del franquisme han deixat una llarga petjada que perdura en el temps. Una corretja de transmissió que, en absència de polítiques de memòria o amb la presència de partits que blanquegen el passat franquista, pot seguir rodant.