L'Agència de Defensa del Territori ha tomat 748 cases els darrers sis anys

PalmaL' Agència de Defensa del Territori (ADT) ha batut rècords i els darrers sis anys ha tomat 748 construccions il·legals al sòl rústic de Mallorca. A més, l'import de les sancions també ha anat pujant i el 2023 va assolir xifres inèdites de recaptació, amb 3,3 milions d'euros, si bé la mateixa Agència explica a la seva memòria que aquesta quantitat no correspon a les sancions imposades el mateix any, ja que hi ha un decalatge entre el moment de posar la multa i el seu cobrament, "que dura anys".

En tot cas, la xifra acumulada des de 2009 s'acosta als 12 milions d'euros (11,8) i confirma la importància d'aquest organisme depenent del Consell i la seva efectivitat. De fet, si es tenen en compte els nombres de 2023, el cost del servei, de 2,8 milions d'euros, és menor als 3,3 milions que s'aconseguiren recaptar.

L'Agència actua d'ofici gràcies a la tasca de 14 inspectors, que durant 2023 "han aixecat un total de 376 actes", i també a partir de les denúncies presentades, una xifra que tampoc no atura de créixer. L’any passat "s’efectuaren davant l’Agència un total de 462 denúncies, de les quals 395 provenien de diversos organismes públics (ajuntaments, Govern de les Illes Balears, altres unitats i departaments del Consell de Mallorca, SEPRONA, etcètera) i la resta (67) de particulars", segons explica la mateixa Agència en el seu resum anual.

Cada cop més convenis

Actualment, ja hi ha 31 municipis que tenen subscrit el conveni amb l'Agència de Defensa del Territori de Mallorca. D'aquesta manera, és l'ADT qui s'encarrega de la gestió i vigilància del compliment de la normativa urbanística en sòl rústic. De fet, quan es produeix qualsevol irregularitat en aquests 31 termes municipals, l'actuació la fa directament l'ADT. En canvi, en els altres la llei preveu que sigui l'ajuntament en qüestió qui s'encarregui de denunciar i tramitar l'expedient.

Tal com recorda la memòria de l'ADT, "quan es tracta de municipis sense conveni signat amb l’Agència, les denúncies presentades no desemboquen necessàriament en actuacions sancionadores o de demolició per part del Consell de Mallorca", ja que l'ajuntament preserva el seu dret de restablir l'ordre. Això sí, la llei estableix casos en els quals si l'ajuntament en qüestió no actua, ho pugui fer el Consell de Mallorca, organisme de qui depèn l'ADT. Són coneguts alguns casos en què municipis sense conveni han obert expedients senzillament per "evitar" l'actuació supramunicipal, sense ànim de restablir cap legalitat.

En alguns casos, les irregularitats tenen transcendència penal. L'any 2023, l'ADT ha enviat dos expedients a la Fiscalia, per considerar que la gravetat dels fets suposava, a més d'una irregularitat administrativa, una actuació presumptament delictiva contra l'ordenació del territori i els recursos.

Algaida i Marratxí

Els ajuntaments amb un nombre més gran de demolicions per part de l'ADT són Algaida i Marratxí, on els darrers sis anys s'han duit a terme 98 i 70 enderrocaments forçats respectivament. Els segueixen Felanitx, amb 55, Selva, amb 35 i Artà, amb 31 (vegeu el mapa adjunt amb el total de demolicions per municipis).