Bosch assegura que en cas d'accident, si les aigües residuals on hi ha el SARS-CoV-2 contaminen aigua potable, no hi ha risc de contagi per a la població. "El virus que surt de la femta bàsicament està inactivat i, per tant, no pot causar infecció. Quan detectem el virus ho fem per la PCR i detectem material físic, àcid nucleic, i això no vol dir que sigui virus infecciós. No hi ha un problema de risc", explica.
Vigilar les aigües residuals per anticipar un nou rebrot del covid-19
Les anàlisis a les depuradores permeten detectar el virus i podrien aclarir des de quan circula a Catalunya
06/05/2020
3 min
BarcelonaVigilar les aigües residuals per anticipar un futur rebrot del coronavirus. Aquest és el projecte que encapçala Albert Bosch, doctor en biologia i director del grup de Virus Entèrics de la Universitat de Barcelona. La comunitat científica treballa amb la idea que a la tardor o a l'hivern hi pugui haver un rebrot del covid-19 i qualsevol eina ajuda a detectar-lo o minimitzar l'impacte.
El Sars-CoV-2 causa infeccions simptomàtiques però molta gent el passa sense notar res. "Tant els uns com els altres excreten el virus i aquest sistema de vigilància el detecta i pot reflectir també aquests asimptomàtics", explica Bosch, que porta "40 anys" dedicant-se a "buscar virus en aigües" i d'aquesta manera detectar el que "circula en la comunitat". El covid-19 provoca que la gent que el pateix excreti quantitats "molt grans" durant "molt temps" i tot això va a parar a les aigües residuals.
Cada setmana s'analitzen diferents mostres provinents de tres depuradores de l'àrea metropolitana de Barcelona que gestiona Aigües de Barcelona i per on passen les aigües residuals de gairebé 5,5 milions de catalans. Porten més de 30 anys col·laborant i els tècnics de l'empresa subministren les mostres perquè siguin analitzades: es processen entre 400 i 800 mil·lilitres cada cop. Segons aquest catedràtic en microbiologia de la UB es podria fragmentar més la recerca per tenir mostres d'àrees més petites, però no seria necessari si el que es pretén és anticipar rebrots. "Quan es detecti un augment s'han de prendre mesures immediatament i posar en marxa tots els mecanismes a nivell de salut pública per evitar tornar a viure una situació com l'actual".
El virus porta temps aquí
"Des del punt de vista científic no té gràcia el que estem fent ara perquè és el que hem fet tota la vida, però des del punt de vista epidemiològic és molt important. Farem una sèrie de proves, de seqüenciació massiva, per anticipar alguns possibles canvis que pugui tenir el virus, mutacions del genoma", explica Bosch, que té clar que "aquest virus porta cert temps" a Catalunya, molt abans que es detectés el primer cas, ja que es tracta d'un virus "molt ben adaptat" que podia "estar emmascarat perquè és molt similar al de la grip". "Les aigües residuals ens ho diran", conclou.
De moment, en la primera mostra que van buscar, del 13 d'abril, el virus hi apareix i, en les pròximes setmanes, analitzarà l'arxiu que té amb aigües anteriors per seguir fent recerca: "Segur que al març el trobem, n'estic segur que apareixerà en mostres anteriors a quan vam tenir casos detectats a la població". El coronavirus no és l'únic virus que es busca. L'any 2016 hi va haver un brot de romboencefalitis que va afectar més d'un centenars de menors a Catalunya i va causar diverses morts. Des de llavors, de la mà de l'Agència de la Salut Pública l'equip de Bosch analitza les mostres de les depuradores per detectar si l'enterovirus que ho va provocar torna.
De fet, a València, un dels equips que col·laborarà en el projecte que impulsa Bosch a nivell espanyol va detectar la presència del virus en una mostra del 24 de febrer, "tres dies abans del primer cas detectat a València", explica la investigadora Pilar Domingo-Calap, membre de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes de la Universitat de València. Porten dos mesos analitzant mostres de tres depuradores de la capital del Camp de Túria i el seu extraradi, i ja han obtingut finançament de la Generalitat per ampliar la investigació fins al desembre i intentar obtenir mostres de les "més de 100 depuradores" que hi ha a tota la comunitat. Ara estan buscant personal per poder ampliar l'estudi. Van poder analitzar també mostres del 12 de febrer –les més antigues que tenen– però no hi van trobar presència del virus. "Això no vol dir que no hi sigués", avisa Domingo-Calap.
A la recerca de finançament
La "vigilància anticipada" per detectar els comportaments del coronavirus a través de les aigües residuals s'està fent en diferents punts d'Europa, i els holandesos van ser els primers en trobar la presència del SARS-Cov-2. "Estem fent una proposta a nivell europeu, amb una convocatòria que està oberta, i volem convèncer les autoritats sanitàries d'aquí per muntar una gran xarxa: sembla que ho han entès", explica Bosch per dimensionar la importància del projecte que lidera i que ja compta amb la participació d'investigadors de diferents territoris de tot l'Estat: des del Centre Nacional de Microbiologia de la Universidad Carlos III de Madrid, que agafen les aigües del canal d'Isabel II, a l'equip de la Universitat de València i l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments de València, la Universitat de Castella-la Manxa, Santiago de Compostel·la o Castella i Lleó.
Hi ha un risc per a la salut pública si el virus passa de les aigües residuals a l'aigua potable?
