L’aïllament permet a les Balears superar abans la crisi sanitària

PalmaLes Balears ja han començat a sortir del pou del coronavirus. El nombre de pacients a qui s’ha detectat el covid-19 i se n’han curat supera d’ençà de dijous el dels que encara estan malalts. Aquest dissabte s'ha arribat als 757 illencs curats i 648 malalts actius, segons el Ministeri de Sanitat. De fet, la xifra de pacients actius cau des del 31 de març, quan es va arribar a un màxim de 931. A més, la detecció de nous casos ha caigut un 8% les dues darreres setmanes. Aquestes xifres que indiquen el camí de sortida de la crisi sanitària s’han aconseguit molt abans que a gairebé totes les altres comunitats, i sense que s’hagi arribat a superar el 55% de la capacitat de les unitats de cures intensives. I la clau que ha fet possible aquesta diferència en l’expansió del coronavirus respecte de la Península és l’aïllament: aprofitar la barrera natural que separa l’Arxipèlag del continent i les illes entre si.

La directora general de Salut Pública del Govern balear, Maria Antònia Font, té clar que una de les claus per aconseguir una de les corbes de contagi més baixes d’Espanya ha estat l’aïllament, tant dels malalts com de l’Arxipèlag en si. “La insularitat ens ha afectat positivament. En el moment de fer el confinament hem tingut una barrera molt important i molt bona de controlar, que és la mar”, assegura Font. Salut Pública, amb els cossos policials, fa controls mèdics als pocs passatgers als quals es permet aterrar i desembarcar als aeroports i els ports de les Balears.

“Sens dubte, la mobilitat entre les províncies de la Península ha estat superior que a l’Arxipèlag”, i això no ajuda a reduir els contagis, admet el portaveu del Comitè de Malalties Infeccioses de la Conselleria de Salut, Javier Arranz. Considera “un factor molt important” que les Illes puguin “tancar ports i aeroports o reduir-ne el trànsit” per tal de fer baixar la corba de contagis, la qual espera que continuï davallant, encara que de manera més lenta. Arranz explica que en casos com el de les Balears, en què la corba d’expansió del virus ja s’ha aplanat tant, “és difícil davallar el nombre de casos” perquè la part final del procés per arribar a zero sempre “es fa més llarga”.

El pes del turisme

No va ser fàcil que les Balears aconseguissin l’aïllament que els permetia la geografia. La presidenta, Francina Armengol, va haver d’insistir-hi durant una setmana, i el govern espanyol no va aprovar el decret que restringia els accessos a les Illes fins dia 19 de març. A partir de llavors només poden entrar a l’Arxipèlag els illencs que tornen a casa i les embarcacions que duen mercaderies. La mesura ha funcionat: només s’han detectat 12 casos importats de coronavirus, segons un informe del Servei d’Epidemiologia del Govern balear actualitzat dimarts. Amb els ports i aeroports oberts la xifra de casos importats hauria pogut ser molt més alta.

Les Balears són la segona comunitat amb menys morts (102) i menys casos confirmats de coronavirus (1.507). Només Múrcia supera les Illes amb 1.413 pacients i 94 defuncions. Però entre totes dues comunitats hi ha una diferència clau: mentre que Múrcia va rebre 1,34 milions de turistes durant l’any passat, segons l’Institut de Turisme de la Regió de Múrcia. Durant el mateix període les Illes varen acollir 12 vegades aquesta xifra de visitants, 16,45 milions, segons l’Institut Balear d’Estadística.

A les antípodes de les Balaers hi ha la Comunitat de Madrid, amb 6.048 morts, una tercera part del total espanyol (16.353). La segueixen Catalunya, amb 3.331 defuncions, i Castella - la Manxa, amb 1.483. Pel que fa al nombre de contagis, Madrid ja n’acumula 45.849; Catalunya, 32.984, i Castella - la Manxa, 13.456. En total, a Espanya han donat positiu en coronavirus 161.852 persones. La cinquena comunitat amb menys casos detectats (1.887) són les Illes Canàries, que comparteixen amb les Balears la insularitat i el pes del turisme en l’economia i que també són un dels llocs on es va atendre un dels primers pacients d’Espanya amb coronavirus, un turista.

Experiència prematura

A Mallorca es va detectar un dels primers casos de covid-19 de tot l’Estat. Fa poc més de dos mesos, el 8 de febrer, un resident a l’illa d’origen britànic que s’havia encomanat en una estació d’esquí als Alps francesos va fer saltar les alarmes. “Aquest cas ens va preparar molt”, explica Maria Antònia Font. Recorda que “va ser complicat pel gran nombre de contactes que va tenir”. Des del primer moment, indica, el varen aïllar a ell i la resta de possibles infectats, fet que va demostrar “la importància de centrar l’atenció en els pacients des de l’atenció primària”.

“La dada clau, des d’un punt de vista epidemiològic”, segons la directora general, “és la data d’inici de símptomes de cada pacient”, més enllà del moment en què donà positiu. Les corbes revelen els resultats analítics, però cal tenir en compte que aquests arriben dies després de detectar el virus. Així, una de les tasques en què més esforços ha dedicat la Conselleria de Salut, assegura Font, és a saber quan es començaren a trobar malament els pacients per saber des de quan varen poder encomanar aquells amb qui havien tingut contacte fins al moment de donar positiu. Aquesta tasca detectivesca no s’hauria pogut assumir si els casos s’haguessin disparat massa ràpid.

La Conselleria de Salut ha advertit que aquesta setmana la corba pot tornar a patir un lleuger ascens, a causa de la gran quantitat de proves que s’estan fent a les residències. Armengol va anunciar dijous que l’Executiu ha decidit anar més enllà de les indicacions del Ministeri de Sanitat i fa proves a tots els centres de gent gran, tant als usuaris com als treballadors. De moment, es prioritzen els geriàtrics on ja hi ha hagut una persona que ha donat positiu, però es preveu fer aquest cribatge exhaustiu a tots els centres, encara que no s’hi hagi detectat cap contagi. Fins ara, 332 persones han donat positiu en covid-19 a les residències de gent gran de les Balears, i 26 han mort.