Aina Calvo: "No podrem controlar totes les festes, ni totes les botellades"

PalmaAina Calvo (Palma, 1969) no troba a faltar ser batlessa de Palma, tot i que assegura que va enyorar la seva ciutat durant l’etapa a Madrid. Això sí, agraeix l’experiència en gestió municipal ara que és la delegada del govern espanyol a les Balears. Es pensava que en aquest càrrec faria més aviat feina institucional i de representació, però la varen designar el febrer i ben aviat es va trobar fent "molta trinxera", com diu ella mateixa: coordinant la gestió de l’estat d’alarma pel coronavirus, i els 16.500 policies nacionals i guàrdies civils que hi ha destinats a les Illes, que han atès 180.000 consultes ciutadanes. Fins aquest dimarts, des que havia assumit el càrrec, no havia concedit cap entrevista.

Un miler de persones amuntegades per Sant Joan a Ciutadella, botellades, botelladesfestes privades

Efectivament. La festa de Ciutadella, sobretot, va aixecar una alarma important, i és que tot i que les festes estiguin prohibides, no hem de confiar de manera ingènua que la gent no es concentri i, per tant, s’hi ha d’intervenir. No podrem controlar totes les festes, ni totes les botellades. Haurem de combinar sanció i vigilància amb insistir una vegada i una altra en la responsabilitat que tots tenim. El virus hi és i l’estat d’alarma ha acabat, però ens hem de mantenir en un estat d’alerta.

La regulació estricta de l’oci nocturn hauria de ser més flexible per no afavorir aquesta mena d’esdeveniments?

Aquest és un argument que utilitza l’empresariat interessat, el del sector de l’oci. Puc comprendre la seva necessitat d’obrir, però no hi ha res que demostri aquesta causalitat directa. De botellades, n’hem tingudes sempre, fins i tot amb les discoteques obertes. I la decisió del Govern de les Illes Balears de mantenir tancats aquests espais és un encert.

També hi ha hagut queixes per aglomeracions a l’aeroport de Palma. Hi ha prou recursos per evitar-les i controlar adequadament les arribades de viatgers, sobretot d’estrangers?

No ens hem de fer trampes. Al final aquestes persones que s’aglomeren en qualque moment -perquè per ventura no han omplert el formulari quan tocava i ho han de fer tots de sobte- venen de volar totes juntes en el mateix avió. Que es mantinguin aglomerades juntes a l’aeroport no ha de causar alarmisme, sempre que vagin fent neteja de mans i mantinguin totes la mascareta. Dit això, si ho podem evitar, millor, i ha passat en pocs casos. I no és el mateix que en una botellada, on allò greu no és tant que es concentrin com que ho facin sense mascareta ni distància i, suposadament, consumint alcohol, cosa que els fa perdre control sobre la seva conducta.

Què pensau de la reivindicació de Francina Armengol perquè els ERTO a les Balears, com a les Canàries, es puguin allargar fins al desembre?

Sembla molt lògic que es demani. I no donaria la negociació per tancada, encara que segurament ho sap millor la senyora Armengol que jo. Però hi ha un fet que és destacable: que el pla de reactivació econòmica i social que ha aprovat el govern d’Espanya conté mesures absolutament dirigides als professionals fixos discontinus, una realitat molt del mercat laboral de les Balears i que signifiquen incentius importants per a l’empresariat. Això és una molt bona notícia i em consta que el Govern autonòmic també ho pensa.

Sempre us heu definit com una persona d'esquerres. Què us va dur a ser-ho?

Som esquerrana i esquerranosa. Ostres, no m’he preguntat mai quan vaig prendre consciència ideològica. No record cap moment revelador, però record que quan a ma mare li demanàvem una direcció, si era cap a la dreta o cap a l’esquerra, ella deia: "a l’esquerra, sempre a l’esquerra". I, en canvi, li costava anar a votar... Però bé, crec que és per la meva dimensió més social: el moviment estudiantil, la connexió amb el moviment veïnal, el fet que des d’allò col·lectiu és més bo de fer garantir drets bàsics. En fi, exercir la pràctica democràtica. I sempre m’he sentit molt més identificada amb l’esquerra i amb el Partit Socialista, que té un compromís ferm i clar amb aquests valors.

Com a dona d'esquerres, què pensau que es tanqui gent que no ha comès cap delicte, tal com passa als centres d'internament d'estrangers (CIE)?

Els CIE són una mala praxi necessària. Hem de tenir mecanismes de bilateralitat i reciprocitat perquè la gent pugui tornar als seus països, perquè no tenim capacitat d’absorció de persones en situació d’irregularitat. D’alguna manera ho hem de gestionar. Un CIE és un equipament avui dia necessari, i això no vol dir que sigui ideal, ni que ens n’hàgim de sentir especialment orgullosos. Però tampoc no hem de ser ingenus. Dit això, no hem d’oblidar mai que la migració és un dret, és l’estratègia més antiga de l’espècie humana per sobreviure i ens hem de preocupar perquè aquest dret s’exerceixi en condicions, sense que calgui arriscar la vida en una pastera. Cal un compromís multilateral de tots els països del món, especialment dels que hem tingut la sort de poder-nos desenvolupar, per garantir que altres països puguin oferir possibilitats als seus ciutadans per no haver d’emigrar. Això és la feina de fons, però el món que vivim té fronteres i la seva gestió passa de vegades per situacions dures.

L’Estat preveu fer res amb l'augment d’arribades des d’Algèria que hi ha ara a les Illes?

En termes generals, l’any passat en varen arribar més de 500 i aquest per ara són 186. Mantenc connexió directa amb la Direcció General de Migracions i la d’Inclusió i Atenció Humanitària, i ells també són conscients que som febles des del punt de vista estructural per poder acollir-los. Els darrers 40 que varen arribar a Mallorca els vàrem desplaçar a la Península amb l’ajuda de la Creu Roja -els que varen voler, n’hi va haver que tenien la possibilitat d’anar a altres llocs-, on els va atendre la xarxa d’inclusió social de les ONG, perquè els CIE, per la pandèmia, ara estan tancats.

Aquest any el rècord d’arribades en pastera a les Balears, per ara, ha estat el cap de setmana passat, que en varen arribar una cinquantena, però parlam de pocs centenars d’arribades l’any. Amb aquestes xifres cal continuar tancant emigrants en CIE de la Península?

Varen ser 57. Des del punt de vista dels drets humans, tenen tot el dret del món, com a persones com nosaltres, a ser absolutament lliures. Ara bé, la seva situació és d’irregularitat. Els CIE el que fan és resoldre aquesta situació d’incertesa en què tenim persones que no tenen allotjament, a qui nosaltres no tenim capacitat per facilitar-los-en -i a Eivissa el drama encara és superior-. Els podrem cuidar? No. I quedaran al carrer. Té sentit? No. Això garanteix en alguna cosa la millora de les seves vides? Crec que no. Per tant, l’expedient de devolució és un mandat legal. A partir d’aquí hi ha molta gent que aconsegueix fugir i arriba al seu país de destinació -molts es dirigeixen a França i a Bèlgica- i altres que són retornats. És una cara poc amable, dura i injusta del món que hem construït.

El primer trimestre de l’any varen baixar els delictes en general, varen caure respecte de l’any passat, i segurament el decret de l’estat d’alarma hi té molt a veure. Però tot i això les denúncies per agressions sexuals varen augmentar un 70% respecte del mateix període de l’any anterior. I durant el 2019 varen créixer tots els delictes contra la llibertat sexual un 27%. També som la comunitat líder

Tenim un problema gros perquè som la primera comunitat autònoma en termes de dades de violència de gènere. I durant l’estat d’alarma les xifres de denúncies de violència de gènere han estat més baixes, però les de contacte telefònic s’han disparat. Tot apunta a pensar que hi ha hagut moltes dones que han viscut una situació d’amenaça que no s’han atrevit a denunciar. És una hipòtesi i ho sabrem a final d’any, però la situació és alarmant. Tenim unes unitats especialitzades que cada vegada adquireixen més importància tant a la Guàrdia Civil com a la Policia Nacional, amb professionals que és molt important que intensifiquin la seva feina. Vós éreu a la meva presa de possessió i allà vaig deixar clar que per a mi la lluita contra aquesta xacra és una prioritat, com també ho és per a aquest govern. Però sí, són dades vergonyoses, i tristes, sobretot. Per què a les Balears tenim aquestes xifres? No ho sabria dir. La violència masclista és estructural, afecta tots els estrats socials, i crec que la insularitat, l’aïllament, atorguen una particularitat a l’hora d’interposar denúncies.

Què fareu per abordar el problema de la violència masclista?

Com que des que he arribat només he tingut pandèmia a les totes, no he tingut temps ni d’asseure’m a abordar-ho. Però sí que us avanç que aviat tenim diverses reunions previstes tant amb el Govern balear com amb el Consell per tractar específicament de la dona i de la lluita contra les agressions i els delictes de llibertat sexual. Ara començarem a arrancar. Però a mi m’ha sorprès gratament la professionalitat dels departaments especialitzats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Un informe de la Plataforma per la Llengua

És important separar elements. Molts policies i guàrdies civils parlen català.

Tenen formacions específiques per aprendre’n?

Fan formació. I estam en contacte amb el Govern de les Illes Balears -vàrem tenir una reunió fa poc- per intensificar les possibilitats de formació. Per facilitar-los-en al màxim a tots els policies i guàrdies civils que en vulguin i que això els pugui ajudar en la seva carrera professional, que sigui un incentiu. I després tenim també situacions que són anecdòtiques. Vàrem tenir una denúncia justament del president de l’Obra Cultural Balear, que va anar a posar una denúncia a la Comandància d’Inca i justament la persona que el va atendre va dir que no l’entenia... però va tenir el sentit comú de cercar ajuda i el segon li va dir que tenia el dret de fer-ho en català i que no es preocupàs, que el contestarien. Per tant, per sort, va anar bé, que és el que majoritàriament passa. Hem d’entendre que bona part d’aquests professionals venen per passar poc temps, són desconeixedors de la nostra realitat, que els sorprèn, i se senten molt poc compromesos amb aquesta causa. Ells han d’entendre que van a un territori en què la llengua catalana és tan oficial com l’altra i, per tant, han de tenir mecanismes pels quals, si no s’impliquen a aprendre-la, han de ser capaços de cercar ajuda i permetre que aquell ciutadà sigui atès en la seva llengua, en lloc d’entrar en una confrontació. Estam treballant en les dues línies. I crec que ha millorat els darrers anys i que els dos comandaments estan plenament predisposats a avançar en aquesta línia.

Comentau que molts policies venen per poc temps, que se’n van així que poden. I és normal, perquè aquí la vida és més cara. No seria més lògic, per estabilitzar la plantilla, exigir-los un termini per acreditar un coneixement mínim de català i oferir-los un sou més elevat, proporcional al nivell de vida?

Crec que administrativament és un poc animalada [riu], perquè no ho feim pels metges, ni pels mestres...

Als metges i als mestres sí que se’ls exigeix el coneixement del català.

Sí, però no tenen un incentiu econòmic.

Depenen del Govern autonòmic, per tant el sou és diferent que el de les altres comunitats.

Sí, però no per la llengua.

No, pel lloc on viuen.

A mi no em semblaria malament que es pogués arribar a un acord amb totes les comunitats que tenen una llengua cooficial. Ara, hem de saber si acabaríem tenint molta plantilla o no. Però hauria de ser un acord nacional. El temps ens convidarà a fer altres tipus de plantejaments, però necessitam temps. Hem avançat.

Històricament s’ha reivindicat a les Balears

Per ara no. Però vull dir que tenim una cap de Demarcació de Costes que és un luxe, una funcionària extraordinària. Però té una feinada perquè l’estructura és deficitària. Ara, també hi ha col·lapse a Medi Ambient, sempre són gestions difícils. El que sí que crec i intent traslladar contínuament és que a Costes necessitam un reforç. Intentam anar al dia, però se’n va una persona de vacances i ho notam moltíssim. Ara bé, ahir vaig tenir una reunió amb el conseller de Medi Ambient i no m’ho va plantejar tampoc.